El Periódico de Tarragona

Tarragona

Intervenció integral

La reforma de la Necròpolis de Tarragona transformarà l'entorn de la Tabacalera

La proposta guanyadora del concurs, d'Urban Strata, contempla l'ús d'una part dels espais de la Tabacalera i la integració urbana del jaciment amb els carrers adjacents

NOTICIA | La Necròpoli de Tarragona tanca al públic per a iniciar les obres de restauració integral

GALERIA | Així serà la Necròpoli paleocristiana després de la seva restauració

Entrada de la nueva Necrópolis paleocristiana.

Entrada de la nueva Necrópolis paleocristiana. / MNAT

4
Es llegeix en minuts
Jan Magarolas

L'edifici centenari del Museu de la Necròpolis de Tarragona afronta la reforma més gran des dels seus orígens. El Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona (MNAT) està impulsant una transformació total de l'entorn d'un dels jaciments funeraris més importants de l'antiguitat fins al punt de deixar-lo irreconeixible. Els detalls del projecte, que es van coneixent a poc a poc després que es licités la rehabilitació integral el novembre passat, avancen cap a un espai completament nou, sense les barreres de formigó actuals, amb trànsit humà entre el parc del jaciment i la via pública i un canvi important en les instal·lacions de la Tabacalera, que veuran la desaparició d'un dels seus mòduls i la recuperació de part dels seus jardins.

Aquest passat dimarts al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona es van presentar més detalls del projecte de restauració de la Necròpolis paleocristiana per part d'Urban Strata, el grup d'arquitectes que va guanyar el concurs d'idees, format per Pau Jansà, Genís Boix, Amàlia Jansà, Andreu Pont, Manuel Prieto i Eduard Polo. El projecte, que inicialment comptava amb una aportació de 7 milions d'euros dels Next Generation, però que serà finalment de 9 milions, ja ha començat les seves passes i aquest mes de març el museu va tancar al públic. La previsió és que les obres s'allarguin fins l'any que ve, el 2026.

La proposta consisteix en convertir "un espai deprimit, desconnectat i pobre" en un d'"endreçat, innovador i obert", en paraules d'Amàlia Jansà, una de les arquitectes del projecte. La idea, dividida en tres fases diferents, és eliminar les barreres de formigó que actualment tanquen el perímetre del museu i fer, dels jardins interiors, un gran parc obert a la ciutadania. Les instal·lacions museístiques, el jaciment paleocristià i l'edifici de l'antic museu quedaran integrats en un espai diàfan, amb renovació de la vegetació i del mobiliari urbà, fins a la segona fase. Fins al moment, l'equip d'Urban Strata no ha parlat de terminis ni de calendari.

Una renovació per fases

Aquesta primera fase comportarà també una millora integral dels accessos a les instal·lacions. Per exemple, a l'avinguda Ramón y Cajal, que és on actualment hi ha l'accés principal al jaciment, s'ampliaran les voreres dels 3 metres d'ara als 6 metres per facilitar el pas dels vianants. Al passeig de la Independència s'actuarà a la vorera provisional i es convertirà en l'entrada al museu, tot recuperant l'escalinata de pedra fora de servei, tal com ho havia plantejat els anys 30 l'arqueòleg Joan Serra i Vilaró. Aquell tram s'enllaçarà amb les zones verdes de la llera del riu Francolí per crear un nou parc fluvial i una continuïtat urbana que actualment no existeix.

El interior de la Sala central del museo, con la nueva museografía. /

MNAT

En aquell moment, la transformació serà encara més important perquè la intenció és trencar la barrera entre la Necròpolis i la Tabacalera, el gran complex abandonat que havia estat una antiga fàbrica de tabacs. Per començar, la intenció del grup d'arquitectes és integrar en l'espai de la Necròpolis una antiga garita de vigilància inutilitzada de fa dècades, situada al sud-oest de l'espai, i obrir al públic una petita part dels espais de la Tabacalera perquè formin part dels jardins del jaciment. Per això, segons va apuntar Jansà, l'Ajuntament de Tarragona haurà de cedir el terreny a l'estat, el propietari de la Necròpolis. Uns talussos de terra i vegetació faran que els diferents nivells del carrer i el jaciment s'integrin en un sol espai. I ja una la tercera fase, encara més llunyana en el temps, serà una major obertura de la part nord de la Tabacalera i la desaparició del mòdul 6, que actualment no s'utilitza. Això proporcionarà un millor accés a l'espai des de l'avinguda Vidal i Barraquer.

Notícies relacionades

En el cas concret de l'edifici dels anys 1920 del Museu, serà la recuperació de tots els espais interiors. Tot i que no es va arribar a explicar amb precisió l'abast de la restauració de l'edifici, ja que el MNAT té previst fer-ho en el futur, sí que es va revelar que la sala d'exposicions central mantindria l'aspecte original, així com la galeria perimetral. En el cas de la planta -1 del museu, que es troba a l'alçada del jaciment arqueològic, aquesta s'obrirà arquitectònicament per facilitar el pas i oferir un recorregut amb una entrada i una sortida diferents. Tampoc va transcendir res sobre la museografia que oferirà aquest equipament recuperat. La restauració del jaciment conclourà amb una actuació a les criptes subterrànies, que es recuperaran, i la renovació de les cobertes de tot l'espai.

"La idea és que connectant la ciutat també es puguin connectar tots els espais patrimonials, i que no tota la història està a la Part Alta", apuntava Amàlia Jansà durant la presentació. La proposta s'ha fet "amb la voluntat de respectar tot allò que ens vam trobar" i que en molts casos té una història de moltes dècades al darrere. Al costat de Jansà, la directora del MNAT, Mònica Borrell, explicava que el projecte "s'havia treballat des del punt de vista urbanístic, patrimonial, museogràfic i social" i que el resultat final faria "encaixar i destacar la Necròpolis i recuperar el conjunt patrimonial en la seva globalitat". "Aquesta era una proposta que encaixava amb la nostra filosofia", segons la directora de l'equipament.