Jordi Bertomeu, investigador del Vaticà: «Som davant el conclave més universal i també més incert»

Queden pocs dies per al conclave que ha d’elegir el successor de Francesc. ¿Com ho preveu?

Si llegim la història més recent, traiem la conclusió que l’Església sempre ha avançat en continuïtat, mai fent salts. El papa l’escullen els cardenals que, en gran part, va triar l’anterior pontífex, per la qual cosa hem de preveure que hi haurà continuïtat amb la funció de Francesc. Les úniques diferències entre els pares són el carisma personal i la manera que tenen de veure els problemes cadascun d'ells, així com la circumstància històrica del moment. Són matisos sobre com enfocar la vida de l’Església i com l’hem de presentar al món. Això és el que diferencia un papa d’un altre. ¿Com serà el conclave? Pel que hem vist en les congregacions generals, que són les reunions prèvies dels cardenals, s’està prenent la temperatura del món i decidint com s’ha de posicionar l’Església catòlica. Sempre pensant en el predecessor i en els anteriors papes. Hi haurà certa continuïtat.

Vostè va ser una persona molt pròxima i de confiança de Francesc. ¿Com el definiria?

Francesc va ser un papa molt polifacètic. Tots són difícils de catalogar, però aquest ho va ser més. Des d’un punt de vista polític, va voler mantenir la llibertat de l’Església respecte a les grans potències del món: així com molts pensen que existeixen imperis bons i imperis dolents, per a Francesc no hi havia imperis bons. Per la proximitat que hi he tingut a la feina, ell tenia una manera de pensar molt particular sobre el poder i el seu exercici: deia que quan aquest poder s’exercia tòxicament s’acaba convertint en un abús, en l’abús de poder. El que han fet els casos de pederàstia en l’Església és suscitar una profunda reflexió sobre l’exercici d’aquest poder.

Parlant de poder: fa només uns dies el Vaticà va suprimir la secta del Sodalicio de Vida Cristiana.

Va ser a finals del 2022 quan el Papa em va enviar de missió especial al Perú per estudiar el Sodalicio, que era un grup eclesial fundat el 1971 per un laic, Luis Fernando Figari. Inicialment, volia ser un partit polític d’extrema dreta a imatge de la Falange que ràpidament es va radicalitzar. La investigació va determinar que això tenia un component de secta abusiva molt clar, i la resposta de Francesc va ser clara: suprimir totes les branques de l’organització. I a més, amb indicis de corrupció econòmica. És la primera vegada en la història que l’Església elimina un grup amb aquestes característiques. El Papa va anar obrint els ulls progressivament sobre aquest tema, i aquesta és una de les seves genialitats: si veia que havia de canviar la manera de veure les coses, ho feia, la qual cosa era més complicada a la seva edat. A poc a poc va anar descobrint que hi ha gent molt vulnerable que pateix abusos de poder o d’autoritat; l’acció contra el clericalisme el va portar a fer aquesta profunda reflexió sobre el poder.

¿I sobre els casos de pederàstia?

El Papa va passar d’un rebuig clar i decidit als casos de pederàstia dins de l’Església a impulsar grans avanços: tant contra els abusos sexuals com contra el seu encobriment. I també contra altres formes d’abús, com els adults vulnerables. A més, mai va deixar de voler manifestar a les víctimes el seu reconeixement, la seva proximitat, la qual cosa implica un canvi de mentalitat.

¿Què es fa a l’Església per evitar més casos de pederàstia?

Ho he viscut des de prop: l’Església està fent els deures. S’està fent tot el possible per lluitar contra els abusos i per aconseguir un espai segur per a tothom. Avui dia les diòcesis i les parròquies tenen protocols per evitar aquestes situacions, espais per compartir experiències i consells per protegir i tutelar els germans més vulnerables. La pederàstia a l’Església ja està més controlada, però sempre hi haurà algun cas per algun indisciplinat.

¿Amb el conclave i l’elecció del nou papa es posen en perill els avanços en aquests temes del pontificat de Francesc?

Insisteixo: no veig salts importants en la història recent de l’Església. El mateix papa Francesc no va fer grans salts doctrinals: hi va haver continuisme. Les investigacions i els avanços no corren perill amb un nou papa.

¿Quins seran els pròxims passos en les seves investigacions?

He d’acabar la feina que em va encomanar Francesc. Hem suprimit les quatre branques que va fundar Figari i ara, com a comissari, he de liquidar els béns de l’organització i ajudar els membres, uns 500 consagrats, a refer les seves vides. Veurem si continuen en algun tipus de consagració o si s’han d’inserir directament en la societat civil. I hi haurà més investigacions: és possible que el pròxim papa vulgui posar en marxa noves missions especials.

¿Com veu les reaccions de l’ala més conservadora davant la possibilitat d’un papa pròxim a Francesc? Han arribat a advertir de la possibilitat d’un cisma en l’Església.

Aquesta és una reacció identitària pròpia d’una societat que no és capaç de veure que hi pot haver més maneres de veure les coses. Hi ha altres sensibilitats dins de l’Església, com la de Francesc, que passen per un diàleg sense perdre la identitat. El món necessita aquest diàleg, necessita el consens. I de vegades aquest concepte no està tan de moda com ens podíem imaginar. Avui dia, per exemple, han aparegut idees que fa una dècada eren impensables.

Però un cisma a l’Església no és una cosa menor. ¿Es tracta d’una amenaça?

Sí. Actualment, no hi ha grans propostes cismàtiques, exceptuant certs matisos. Diferències que generen molt enrenou, molt soroll, i que s'han de resoldre, però que també són pròpies de catòlics que viuen la seva fe en una cultura que no és la mateixa que la nostra. Per exemple, a Francesc li va arribar la gran contestació doctrinal des dels Estats Units, on tres de cada quatre creients són protestants i tenen una cultura calvinista. És normal que aquests cristians puguin tenir un tint purità i algunes diferències.

¿Què pensa sobre les llistes de papables que s’han publicat?

Sempre n’hi ha i és normal perquè tots volem saber qui serà el nou papa. Però justament en l’últim conclave es va tapar el nom de Francesc i no sortia com a possible. En la societat de la informació i de la desinformació en què vivim, només fa falta que un nom sobresurti una mica perquè el destrossin com a candidat. I en un conclave com el que s’acosta encara tenen menys sentit les llistes de papables perquè ens dirigim a una nova hegemonia mundial, amb unes democràcies que semblen estar en retrocés davant els populismes i la polarització social. S’han doblat els cardenals africans i asiàtics, s’han reduït els italians: això converteix el conclave en el més universal, amb un resultat incert.

Notícies relacionades

Sant Jordi 2025 a Tarragona: parades de llibres i roses a la Rambla Nova, signatures d'autors i propostes

El govern espanyol autoritza el segellat i abandonament definitiu dels pous del Castor

¿Així que hauríem d’esperar que el nou papa fos algú que no sortís ni a les llistes de papables perquè se l’haurà tapat?

Podria ser, així va passar l’última vegada. També penso que es buscarà un candidat que doni resposta als reptes del present de l’Església i que gaudeixi del consens dels vots i pugui reunir les sensibilitats als dos costats.