La influència d'internet accelera la propagació de noves paraules

Internet està exercint una influència en l'evolució de les llengües només comparable a la de la impremta. La xarxa ha intensificat la comunicació, i això ha accelerat els canvis en els idiomes, incloent-hi la propagació de noves paraules. Vocables d'ús quotidià comweb, xat iemoticona en donen fe.

«Ara els neologismes es generen i es difonen molt més de pressa, però també són més efímers», assegura Maria Antònia Martí, professora de la Universitat de Barcelona. Va passar ambcool ('molt bo'), adjectiu anglès que els esnobs –un altre neologisme– van promoure fa anys i van abandonar tan aviat com el va començar a fer servir massa gent. Desposseït del caràcter exclusiu, va perdre l'encant i va acabar arraconat. Sempre són els parlants els que determinen la vida de les paraules.

La revolució d'internet produeix «més solapament d'idiomes, i això ha multiplicat la penetració en altres sistemes de l'anglès», segons la directora del programa de llengües de la Universitat Oberta de Catalunya, Pauline Ernest. La clau radica en la seva hegemonia cultural, conseqüència del poder econòmic i militar. «¿Què diferencia un idioma d'un dialecte?», li van preguntar un dia al suís Ferdinand de Saussure. «Els canons», va respondre el pare de la lingüística moderna.

ANALOGIA D'IMATGE / Un altre factor que facilita el camí a les paraules procedents de l'idioma de Paul Auster és la seva pròpia gènesi. Els neologismes sorgeixen de la necessitat de donar nom a noves realitats i, com explica Xavier Fargas, cap de normalització del centre de terminologia catalana Termcat, l'anglès els sol crear «per analogia d'imatge»

–va prendreweb (teranyina) per designar internet–, mentre que les llengües romàniques com el català i el castellà recorren més a «la composició i la derivació» –amb resultats comciberespai–. Això dóna llum a ­paraules llargues que xoquen amb el principi de l'economia del ­llenguatge –donar la màxima informació en el mínim espai–, i les col·loca en una posició d'inferioritat. Per aixòxat va arraconarciberxerrada, ibloc, ciberdiari i bitàcola.

A més, la generació de noves paraules en anglès es veu afavorida perquè «els angloparlants tenen menys por a experimentar amb el seu idioma i no se solen preocupar de si una cosa és correcta», explica la professora Martí. La seva col·lega Ernest abunda en aquesta tesi: «En anglès no hi ha una institució de vigilància com la Real Academia Española (RAE), i es tolera més l'error perquè la comunitat sap que la majoria dels angloparlants no tenen aquest idioma com a llengua materna».

EL CAS DE 'JUGÓN' / Amb tot, Alberto Gómez Font, coordinador general de la Fundéu –una institució que vetlla pel bon ús del castellà als mitjans de comunicació–,

pensa que és «una bestiesa» considerar l'anglès més dinàmic. «Totes les llengües tenen la mateixa facilitat per crear paraules. El que passa és que els neologismes neixen per designar una cosa nova, i s'inventen més coses en anglès», exposa. El ­filòleg i periodista celebra, per exemple, l'encunyació del termejugón –difós pel narrador esportiu Andrés Montes– per designar un jugador hàbil: «És una creació lèxica que enriqueix l'idioma».

Notícies relacionades

La mutació de 'badulaque'

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿I cal preocupar-se per la penetració anglesa en el català o el castellà? «No passa res perquè incorporem paraules de l'anglès, a més que és inútil combatre'l. Només les llengües mortes es mantenen inalterades; entre les vives hi ha constants intercanvis. Per exemple, al segle XIV vam agafar termes comalbornoz ialbergínia de l'àrab, i no crec que llavors es preocupessin per la gran influència d'aquest idioma», explica Martí, que afegeix: «L'excel·lència d'una llengua no està en la seva puresa, sinó que sigui un bon vehicle de comunicació». Gómez Font coincideix amb aquesta idea, però matisa que «sí que és perniciós fer servir veus de l'anglès de manera innecessària o per imatge». «Si hi ha un terme espanyol per designar una cosa, no hi ha motiu per utilitzar-ne un d'un altre idioma», recomana.

CANVIS AL DICCIONARI / Com a mostra del vigor del castellà, el filòleg i periodista destaca els 3.000 canvis que la RAE acaba d'introduir a la versió digital del seu diccionari. Entre aquests canvis figuren 408 noves entrades, comabducir, homófobo, grafiti i la sorprenent (per poc feta servir)muslamen. No obstant, precisa que per considerar correcte un terme no és necessari esperar que l'Academia hi doni la seva benedicció: «La llengua és una cosa viva, i si una paraula està ben formada i facilita la comunicació, no hi ha motiu per no fer-la servir. Ja entrarà al diccionari amb el temps».