Els antics grecs ja van observar el pas del cometa Halley

Un fenomen lluminós observat pels antics grecs al segle V abans de Crist, citat entre altres per Aristòtil i Anaxàgores, podria ser el testimoni més antic del cometa Halley. Això és almenys el que sosté un estudi dut a terme pel filòsof Daniel Graham i l'astrònom Eric Hintz, de la Brigham Young University, a Provo (Utah, EUA), que s'ha publicat a la revista Journal of Cosmology. El fenomen, que va ser observable durant més de dos mesos, va estar acompanyat d'estrelles fugaces.

 

Graham i Brigham van partir de l'anàlisi d'un gran meteorit que es va estavellar al nord de Grècia entre els anys 466 i 468 abans de Crist i que es va convertir en una autèntica atracció turística, segons diversos relats conservats.

Les dates i la trajectòria coincideixen

Els investigadors ho han atribuït al pas del Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un "candidat ferm".

Les dates són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

Els trànsits de 1682 i 1758

El 1705, l'astrònom britànic Edmund Halley va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L'encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement només va poder ser pòstum perquè el científic va morir abans del pas del seu cometa.

 

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

Una vegada determinada l'òrbita, que té un període de retorn d'entre 74 i 79 anys, es va poder assegurar que altres fenòmens similars observats el 1697 i el 1531 eren en realitat el mateix Halley.

Fins a la data, l'observació documentada més antiga corresponia a un pas del Halley l'any 240 abans de Crist que, segons sembla, va ser observat per astrònoms xinesos. Si Graham i Hintz tenen raó, els antics grecs van veure el Halley en un antepenúltim pas.