La vida en un clic

El temps d'internet, segons la bella metàfora de Manuel Castells, és un instant etern: la síntesi entre la fugacitat de tot allò que sorgeix, circula i desapareix sobtadament a la xarxa (encara que els serveis d'intel·ligència mundial trobin gairebé sempre la manera de registrar-ho) i la seva permanència en la memòria de persones de carn i ossos (una imatge, ara i sempre, val més que mil paraules). Segons sembla, Snapchat és l'última (o més ben dit, penúltima) forma d'intercanviar informació en el món digital, que fa temps va deixar de ser una segona vida -Second Life va passar de moda- per passar a coincidir i fins i tot suplantar el món real. I com passa amb altres aplicacions digitals, és inicialment rebuda amb una barreja de fascinació i por pels usos i abusos que permet i fins i tot provoca. En aquest cas, la por que la fugacitat de les imatges que s'envien fomenti l'assetjament, l'amenaça i la intimidació (sobretot en el sobreprotegit àmbit dels usuaris privilegiats del món en línia: nens i adolescents).

Encara  que per als adults Facebook o Whatsapp siguin encara nous i inquietants, per als menors pot ser que ja siguin una cosa desfasada i avorrida, i per això han de buscar alguna cosa nova ràpidament. La vella llei de l'obsolescència programada de les mercaderies del capitalisme industrial es converteix en el motor central del capitalisme informacional (on cada nou dispositiu queda desfasat així que arriba a les prestatgeries del centre comercial o de la botiga virtual). Però en aquest cas l'aparent novetat amaga una continuïtat amb pràctiques culturals que ja tenen un cert temps.

El precedent de Flog

Notícies relacionades

Pròxim destí, Snapchat

Impunitat a la xarxa

El costum de compartir fotos a internet i construir a partir d'aquestes fotos mons socials va sorgir fa més de deu anys (crec que fins i tot abans de Facebook) gràcies a un aplicatiu que avui pot semblar obsolet: el Foto-log o Flog. Quan els adults encara estàvem atrapats en l'e-mail, els adolescents ja havien descobert el xat; i quan els adults ens iniciàvem en el xat, ells ja havien arribat al Flog. Jo el vaig descobrir a Buenos Aires el 2008, quan em van explicar la bella història dels floggers, una de les primeres tribus urbanes de l'era digital. Els floggers es caracteritzen per un ús intensiu dels telèfons cel·lulars. Al principi se citaven només virtualment i penjaven les seves fotos sense pudor, amb noms ficticis i cares reals, participaven en xats i feien amics. Però el 2007, a una noia de 17 anys, d'avatar Cumbio, se li va acudir convocar els seus amics virtuals a l'antic mercat central, reconvertit en centre comercial. La convocatòria va tenir un gran èxit: Cumbio es va convertir en el seu líder i Nike (i després el diari Clarín) la va contractar com a trendsetter, fotògrafa-buscadora de les tendències emergents en la cultura juvenil.

Una cosa semblant pot passar amb l'Snapchat: aquest clic que ara ens fa por pot servir per captar noves tendències d'un mercat iconogràfic en expansió, que potser revelarà el contrari del que aparenta: la recerca d'una nova privacitat que ens protegeixi de la tirania de l'àmbit públic.