El Rubius, no apte per a adults

Aconseguir una entrevista amb Rubén Doblas Gurdensen, el Rubius, és una feinada. Les defuig perquè diu que no l’entenen i no s’hi sent a gust. I, tot i així, fugint dels grans mitjans, ha aconseguit amb les seves bromes, una càmera i un ordinador, ser una celebritat a qui segueixen 8,5 milions de subscriptors, la majoria entre 14 i 24 anys, i a qui ja han vist més de mil milions de vegades en el seu canal de Youtube. Un dels últims, 50 cosas sobre mí, ja supera els cinc milions de reproduccions en una setmana (quatre d’ells en tres dies), el doble que la mitjana d’audiència d’un Sálvame de luxe.«Està sent una bogeria. Veig celebrities joves que han tingut el seu moment i potser han acabat quan ha passat la fama a sota d’un pont, però crec que el fenomen de Youtube encara durarà cinc anys més», explica a aquest diari.

Fill de noruega i espanyol, i amb un tràfec constant entre escoles de Noruega i Espanya per motius familiars, Rubén Doblas Gundersen, fill únic fins que va ser adolescent, va ser un estudiant desubicat a classe («no m’agradava el futbol, reien del meu accent», recorda en un dels seus vídeos) i amb dèficit d’atenció diagnosticat, que va fer d’internet la seva via de comunicació amb el món.

Explica que va descobrir Youtube el 2006, amb la plataforma acabada d’estrenar. «M’hi vaig posar perquè tenien vídeos de jocs que anaven a sortir i vaig veure que hi havia gent que en penjava esquetxos, tot molt amateur. Jo vaig començar a pujar escenes de jocs als quals jugava el 2011». I els promocionava a Meristation, a ForoCoches i en altres webs, on encara el recorden amb afecte «spamejant amb elsvídeos».

El seu fort ha estat l’audiovisual des de sempre. Va estudiar tècniques d’imatge durant el batxillerat a Noruega i després, un cop a Espanya, va fer un curs d’animació 3D en una escola madrilenya, Arteneo. Encara corre per la xarxa un canal, Rubius FX, amb els seus treballs i el seu curt de graduació, Down and up, sobre un nen que descobreix la bellesa, i els motius per seguir al món, quan es va a suïcidar. «Em van posar un 10. M’encantava l’animació, crear i fer».

Però no han estat les proves de fums i textures les que l’han portat a la fama. Des que va començar amb el canal d’ElRubiusOMG no arriba als 400 vídeos penjats, una quantitat inferior a la d’altres youtubers coneguts, com Vegeta777, el segon de la llista a Espanya, que n’ha publicat 1.750, o WillyRex, que supera els 2.100. «El boom va arribar el novembre del 2011, amb Skyrim. Vaig pujar un vídeo a Youtube comentant el joc i va tenir molt d’èxit perquè hi havia un error molt graciós i el van començar a passar. Fins al cap d’uns mesos no vaig veure que es podia cobrar per això, i llavors vaig començar a pujar més vídeos i d’altres temes», explica.

El ganxo de l’edició

Chatroulette, un sistema de xat amb videocàmeres que es feia servir per lligar sense donar noms i del qual ja gairebé ningú es recordava, ha estat un filó per al Rubius. Els seus vídeos criticant el que fa la gent amb qui connecta de manera aleatòria són un gènere propi. I és que si s’ha de definir el seu estil, oblidin-se de tot el que coneixen o el que és políticament correcte. Ell en diu «trolejar», com els usuaris d’internet aficionats a ficar-se amb altres en els fòrums de les webs, els trolls. «Va agradar molt per com el vaig editar, amb molts talls, amb música... Crec que tinc tants seguidors per com edito», afirma.

Ganyotes, postures exagerades, comentaris com el gamberro de la classe, bromes molt privades d’adolescents, icones de còmic en pantalla, paraulotes i molt poc sentit del ridícul conformen un estil particular en què floten diversos personatges que ja són part de la seva marca: els seus dos gats, el seu company de pis, els seus peluixos, el pa de pipes, les hamburgueses, les pizzes, el mòbil i les consoles de videojocs. «M’agrada Youtube perquè tinc llibertat total per fer el que vull, sense censura. He intentat ràdio, tele amb Andreu Buenafuente... La tele és un món diferent, superfake, on no podia ser jo… No em sentia a gust», explica amb el seu habitual estil entretallat.

«Això d’exagerar les ganyotes, crec que ho faig des dels 10 anys, al mirall, provant. El meu ídol és Jim Carrey, però sé que mai arribaré a ser com ell, perquè ell és... ¡Déu! –afirma–. El meu altre ídol és Eminem. El gilipolles ja ho feia quan estava sol, ara canvia quan hi ha una càmera al davant».

Personatge i productora

A internet, el Rubius és personatge, i a la vida, productora a temps complet. «Els youtubers ho controlem tot nosaltres. Em gravo, m’edito, gestiono el canal, les visites… Quan necessito ajuda pago a algun amic perquè em faci de càmera». I sense guió, a pèl i improvisant constantment. «Quan vaig fer aquell vídeo de Cómo molestar a tu compañero de piso, em vaig apuntar al mòbil algunes idees, però no m’acostumo quedar sense arguments. I, si no, sempre hi ha algun joc, fas un gameplay [partida en directe] i ja et surt».

Als vídeos es desdobla en tres personatges: «Sóc Rubén, el noi que juga a videojocs, normal; el Rubius, més bogeria, i Ust, el nen bo que no sap parlar, amb problemes mentals. El Rubius s’ha convertit en un personatge de qui la gent espera alguna cosa, això ho tinc molt clar. Intento ser jo, però sé que ho he de fer entretingut perquè si no, ningú ho mira». I afegeix: «Després de tres anys, crec que sé el que els agrada perquè tots som iguals i a la majoria ens agraden les mateixes coses».

Encara que es confessa molt tímid –o potser per això–, la relació que té El Rubius amb la seva audiència dista de ser la d’un famós de la tele o un actor a l’ús. Es refereix als seus seguidors com «la meva gent», encara que no els pugui posar cara i es quedin només en la seva salutació típica: «Criaturetes del senyor». «Quan hi ha un esdeveniment els puc veure, però em fa cosa ser amb ells com sóc jo quan estic amb els meus amics. Jo crec que són una secta, però ningú ho sap encara. Això és com els Beatles al principi, amb gent cridant per veure’ls i tocar-los. No sé què està passant...», diu de broma. «La veritat és que prefereixo no ser més conegut del que ja sóc».

Assegura que rebutja el 90% de les propostes d’entrevistes o assistència a esdeveniments que rep. «No dono per fer tot el que em demanen. Quan vull dir alguna cosa, ho explico en un vídeo», afirma. Com a personatge públic, cuida la seva imatge amb atenció i treballa amb una network (de fet, ja va per la tercera), una agència que li gestiona la publicitat i l’assistència a actes. «Si no, això seria una bogeria».

Videojoc en marxa

Tot aquest boom li ha permès complir alguns dels seus somnis adolescents, com viatjar a la fira E3 de vídeojocs a Los Angeles o participar en el videojoc d’una companyia puntera com Insomniac (Ratchet&Clank, Resistance), Sunset Overdrive, en què debuta com a actor de doblatge. «Ha sigut més difícil del que sembla. Vaig doblar tres personatges diferents, però n’hi ha un que té dues parts i en una és humà, i en l’altra és mig mutant… Crec que al final li vaig atrapar el truc».

Ven samarretes amb el seu logo i els seus personatges (el mític Papadopoulos, amb qui juga a Els Sims 3), parla de jocs que li agraden o li envien, i també ha escrit un llibre, El Libro Troll, que des del maig està en la llista de llibres més venuts, amb diverses setmanes en el número u. «No em veia escrivint la meva biografia als 24 anys, no volia convertir-me en una Belén Esteban. Després em van plantejar la idea de fer un llibre de reptes i això ja em va agradar més». I en un país on la pirateria és una plaga, hi va haver cues de xavals comprant el volum a gairebé 20 euros. «Potser és perquè no es pot piratejar. Han de trencar pàgines, fer coses amb ell…».

També s’ha guanyat les enveges d’altres youtubers. «Segons les estadístiques, només tinc un 30% de públic femení, però fan molt soroll. Jo entenc que això pot no agradar a molta gent, perquè el canal era només per a tios fins que van venir les noies. Però m’agrada que els agradi el que faig», diu aparentant tendresa.

Un altre motiu són els diners. Li atribueixen ingressos multimilionaris, cosa que desmenteix. «Per contracte no puc dir el que guanyo. Depèn del nombre de reproduccions i a Espanya la publicitat on line es cobra com al tercer món». Encara que admet que amb les seves xifres es pot viure, i bé, encara que als EUA seria millor.

Políticament incorrecte

Doblas és conscient que els seus vídeos no agraden a tothom. «Una amiga em va explicar que a la universitat una professora em va posar com a exemple de masclista i mal parlat, i em va començar a dir de tot. Però en els meus vídeos tot és amb ironia, i la meva gent ho sap. Hi ha molt d’humor negre. El que passa és que el públic està molt acostumat a la censura», sosté. «També a Eminem el van portar a judici per dir coses fortes».

Notícies relacionades

Un troll a les llibreries

Youtube, guru juvenil

Youtube l’ha obligat a retirar, o almenys a modificar, alguna producció davant les queixes. «¿Si som més conservadors a Espanya? Avancem, però es nota una mica de retard en certes coses. En altres països ens porten anys d’avantatge». La seva educació noruega li dóna una altra perspectiva. «Allà els debats, per exemple, són més civilitzats, més tranquils. En moltes coses sí que em sento més noruec. Tenir dues cultures abans ho veia com un problema, però crec que m’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera. Encara que allà no agradarien els meus vídeos. Això segur».

Sap que el seu boom té data de caducitat, però admet que viu en la cresta de l’onada i li encanta. «¿Com em veig d’aquí cinc anys? De vaixells i putes…», proclama com en un dels seus crits de guerra. «En cinc anys no sé on seré, si casat i amb fills, encara que no crec, però és clar que si el que faig a Youtube s’acaba, tindré uns estalvis per posar-me a fer 3D o doblar videojocs. Sé que m’obrirà moltes portes. I deixaré que el vent em porti…».