Tecnologia gairebé només per als homes

Les professions continuen tenint un gènere assignat. «En les carreres científiques i tecnològiques hi predominen els homes, mentre que en les socials i humanístiques, les dones», explica Juana Gallego, directora de l'Observatori d'Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). «La societat arrossega expectatives per a les persones, i aquestes depenen de si neixes noia o noi. Des que som petits rebem una formació molt enfocada als papers que s'esperen de nos-

altres. Ells són educats perquè experimentin, i els donen aparells per construir. Elles perquè s'encarreguin de les necessitats dels altres, i aleshores els toquen les cuinetes», explica Gallego. «Òbviament, això acaba determinant la nostra elecció sobre els estudis universitaris», agrega.

Les xifres parlen per si mateixes. En les principals universitats catalanes (la Universitat de Bar-celona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya), els graus tècnics, sobretot les enginyeries, tenen una presència aclaparadora d'homes, enfront d'un contingent minoritari de dones.

La vicerectora de Relacions Internacionals i responsable de la política d'igualtat d'oportunitats de la UPC , Lourdes Reig, reconeix que la seva és una universitat «molt masculinitzada», perquè «no solament la majoria dels estudiants són homes, sinó que també la majoria dels professors ho són». És per això que la UPC aposta per «sensibilitzar els membres de la seva comunitat sobre aquesta bretxa de gènere», malgrat que Reig reconeix que «encara queda molt per fer». En concret, la vicerectora admet que molts dels seus companys «no són conscients que hi hagi un problema de desigualtat en la universitat, malgrat la proporció de dones i homes que la formen». A més, per la vicerectora, aquesta conscienciació no només s'ha de fer dins de la universitat, sinó que també n'hi ha d'haver abans d'arribar-hi. «Quan anem a les classes del batxillerat científic o tecnològic i veiem que hi ha tan poques noies, ens adonem que hem arribat tard i que s'ha de començar abans», confessa.

Fora de la universitat, els centres de formació professional d'àmbit tecnològic també repeteixen aquests patrons. Ironhack és una acadèmia de coding a Barcelona, en la qual s'ensenya a programar i dissenyar pàgines web o aplicacions de mòbil. Tahira Farid i Amanda Honkanen són dues alumnes d'un dels cursos que s'hi imparteixen. La seva classe està formada per 18 persones, i només cinc són noies. Davant d'aquesta ràtio, Farid i Honkanen reconeixen que es mostren «sorpreses», ja que «esperaven que serien menys». Les dues alumnes destaquen que l'única diferència que han pogut observar amb els seus companys és que, en general, ells ja compten amb una experiència prèvia en el sector. «O han estudiat o han treballat en alguna cosa relacionada amb la tecnologia», explica Farid, mentre que «per a les noies de la classe, aquests cursos acostumen a ser el nostre primer contacte amb el sector». En el seu cas, després d'estudiar Literatura, ara ha decidit optar per aquest sector. «Segons el nostre gènere, quan creixem, tenim marcats camins professionals específics. Però sempre es pot canviar», diu Farid.

Exclusivitat femenina

Davant l'escassa presència femenina, alguns d'aquests centres formatius s'especialitzen en l'alumnat femení. Un exemple d'això és l'acadèmia madrilenya Adalab, que només ofereix cursos a dones. Les seves fundadores, Inés Vázquez i Rosario Ortiz, expliquen que ho fan perquè creuen que «amb iniciatives que només siguin per a dones, s'aconseguirà que realment n'hi hagi més en el sector, i a més es crea un entorn còmode per a elles, a diferència del més masculí que hi sol haver».

Vázquez i Ortiz assenyalen que «la falta de referents femenins fa que les nenes no es decantin per les professions més tècniques», ja que «quan s'ha de decidir quina carrera agafar, ens basem en persones que tenim al voltant, i els que es dediquen a la tecnologia són homes», de manera que des del seu centre promouen programes de mentoria per animar les seves alumnes. «Els portem professionals digitals, que els serveixen de model. Una vegada acaben el curs i comencen a treballar, la intenció és que elles mateixes es converteixin en mentores».

Predomini masculí

Aquestes tendències educatives es reflecteixen en les empreses, on també hi predominen els homes. «Tan sols el 30% de les persones que treballen en el sector tecnològic són dones», concreta Cèlia Díaz-Pardo, fundadora de l'organització Women in Mobile. A això s'hi suma, segons Díaz-Pardo, el fet que «només 1 de cada 4 llocs de direcció en les grans empreses tecnològiques, com Google, Facebook, Twitter, LinkedIn, eBay o Apple, està en mans de dones».

Notícies relacionades

Teixir xarxes per treballar juntes

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

A aquesta xifra se n'hi afegeixen d'altres. Segons la Comissió Europea, són poques les dones que mantenen una posició tècnica al llarg de la seva carrera professional. En concret, el 20% de les dones que han estudiat graus tècnics treballen en el sector als 30 anys, però solament el 9% ho fa quan n'han complert 45.

Díaz-Pardo justifica aquestes dades amb el fet que «hi ha barreres tant perquè les dones s'incorporin al sector com per mantenir-les-hi», i assenyala, per exemple, «les dificultats per conciliar la vida personal i la laboral o per ser promocionades».