Un futur hiperconnectat

Quan ja estan connectades les persones, ara toquen animals i coses. Aquest ha sigut el mantra a l’MWC 2017 de les operadores, que no volen quedar-se fora del que s’augura que serà el pròxim sucós mercat. Perquè la internet de tothom, més que internet de les coses (IOT, en les sigles angleses), suposa crear un ecosistema amb moltes capes: els objectes, els sensors, les connexions, les dades, el processament i la seva anàlisi.

Si totes les coses –i després de passejar-se per l’MWC s’entén que són pràcticament totes: casa, cotxe, indústria, botigues, equipaments i serveis urbans, cultius, animals, robots i fins i tot equips mèdics– han d’estar connectades a molts servidors remots (el núvol) des d’on se n’administra el funcionament, s’han de posar antenes i sensors per tot arreu, i més important encara, reduir els desfasaments en les comunicacions (la latència). Perquè si el conductor és el software, no pot ser que l’ordre trigui a arribar.

Per a això s’ha pensat el 5G: per donar més ample de banda amb menys latència. Una tecnologia que encara no té un estàndard definit –ha sigut un dels temes de debat– però per al qual operadores, empreses d’internet i de software coincideixen que s’han de posar d’acord. «Ens equivocarem si no som capaços de crear un estàndard comú de 5G», afirmava a aquest diari Julio Linares, vicepresident de Telefónica i pare de l’ADSL a Espanya.

Amb les antenes i equips 4G encara lluents, les operadores actualitzen software per incorporar els objectes connectats a la xarxa mòbil actual, en lloc de crear-ne una de diferent. És el que pretén Vodafone amb el narrowband IOT (NB-IOT), que ja desplega a Barcelona, Madrid, València, Bilbao, Sevilla i Màlaga, i que posa a objectes i animals una targeta SIM que es connecta a les seves antenes de telefonia i dades. El furor connector és tan gran que fins i tot hi ha SIM perquè les vaques avisin el ramader si estan a punt de parir. «Redueix la mortalitat del bestiar», afegeixen els seus inventors.

Tres estàndards

Per Cyril Deschanel, director de vendes IOT per al sud d’Europa de Vodafone, «l’avantatge de NB-IOT és que permet una comunicació constant entre objecte i servidor», mentre que els sensors de Sigfox, que ha adoptat Telefónica, es connecten menys vegades. Els de Sigfox, per la seva part, sostenen que els seus dispositius «són més petits, barats i duren més», explica Rebecca Crowe, directora de vendes. A més d’aquestes dues, hi ha les xarxes LORA, un estàndard obert adoptat per la majoria de les xarxes wifis ciutadanes.

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

Per entendre la magnitud d’aquestes connexions, una dada. Cada antena amb NB-IOT admet més de 100.000 dispositius que envien informació (un sensor de contaminació, una plaça de pàrquing o un semàfor).

El tractament d’aquestes dades, inclòs vídeo d’alta definició, és un altre dels negocis de la IOT, en què participen Dell, Amazon, IBM o Microsoft. I encara més companyies afegeixen aquí solucions de seguretat, traçabilitat (com la catalana Segucom), anàlisi amb intel·ligència artificial… «Com que hi ha tantes capes, els estàndards poden conviure, perquè cada una té necessitats diferents», diu Marc Pous, fundador de TheThings.io i impulsor de la pròspera comunitat IOT a Barcelona.