Els símbols que han canviat la manera de comunicar-nos

Els emoji o emoticones s’han colat en la comunicació diària. Afegeixen emoció al text i s’han popularitzat de tal manera que, fins i tot en si mateixos són una eficient fórmula d’expressar idees i emocions. El seu creador va ser el dissenyador japonès Shigetaka Kurita, que els va idear el 1998 quan treballava per a una de les operadores de telefonia mòbil del país, NTT DoCoMo.

En un vertiginós procés en què les comunicacions digitals avancen a passos de gegant, no sempre han comptat amb recursos per enriquir el missatge. Amb l’arribada de les emoticones va néixer una eina indispensable que han canviat la forma d’expressió i el llenguatge de comunicació.

Segons un informe de l’operadora Masvoz estem en un moment en el qual missatges de text superen la veu i on la irrupció de les aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp, Facebook Messenger o Telegram han sigut un factor clau perquè els missatges de text es popularitzin, substituint els SMS i destronant les trucades de veu. De fet, un 95% de la societat espanyola utilitza alguna d’aquestes aplicacions com a principal canal de comunicació.

Emoticones i emojis, diferències

Sovint es confonen els termes emoticona i emoji per referir-se al mateix concepte. Les emoticones van arribar primer i són aquells símbols que utilitzen signes de puntuació per reflectir expressions facials, com :-) o :-D, que es tradueixen en caretes grogues o smileys. Va ser el 1963 quan Harvey Ball va crear la popular cara somrient groga com a logo per a una companyia d’assegurances.

Des de la seva creació el 1998 els emojis, pròpiament anomenats pictogrames, han anat evolucionant i, al contrari que les emoticones, expressen altres conceptes a més d’emocions, com fenòmens climatològics, animals o esports. L’organització que regula i estandarditza les emoticones, el Consorci Unicode, va afegir finalment els emojis a la seva llista l’any 2010 i des d’aleshores es van fer accessibles per a tots els usuaris. D’acord amb la plataforma Facebook Messenger, els seus usuaris envien 5.000 milions d’emojis diàriament i el fenomen és tal que la mateixa paraula Emoji va ser triada per la Fundéu BBVA com a paraula de l’any 2019.

Creativitat

Una de les plataformes els usuaris de les quals són més entusiastes en l’ús d’emojis és WhatsApp que va llançar els seus stickers (així denomina els seus emojis) el 2018 i des d’aleshores s’han convertit en la forma de comunicació preferida per les persones i amb més ràpid creixement dins de l’aplicació, amb milers de milions enviats diàriament.

L’èxit és tal que s’afegeixen nous de manera freqüent, entre els més recents es troben paquets de stickers animats i altres de dirigits especialment a les pimes amb el nom Negocis Oberts, perquè puguin utilitzar-los durant aquests dies complicats de nova normalitat. Amb motiu de la Covid, la companyia també va llançar els stickers Junts a Casa en col·laboració amb l’OMS.

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

En aquesta conjuntura, la veu també recupera el seu terreny, ja que és, al cap i a la fi, la forma més humana i pròxima de comunicació. Prova d’això és la popularització de l’enviament de notes de veu mitjançant les aplicacions de missatgeria. La mateixa WhatsApp va afegir aquesta funcionalitat el 2013 i des d’aleshores les diverses plataformes l’han seguit. Sense anar més lluny, Twitter va incorporar el mes passat els missatges d’àudio de 280 segons a la xarxa social, de moment només disponible per a dispositius amb iOS.

En dies de pandèmia

Destacar que durant el confinament produït per l’alerta sanitària deguda a la Covid-19, s’ha comprovat com la veu cobrava protagonisme en les comunicacions tant personals com empresarials. Concretament a Espanya, els usuaris d’aplicacions de videoconferències es van duplicar en aquest període. Un exemple significatiu és l’ocorregut amb la plataforma Enreach Meetings on es van crear 10.000 sales de reunions en les primeres quatre setmanes de confinament, segons informa María José Jerez, Chief Marketing Officer de Masvoz.