¿Però què dimonis és això de Twitch?

Imagini que som a finals dels 80 i que acaba d’entrar en els recreatius del barri. El seu amic Rafa està jugant al ‘Double Dragon’ i una multitud d’adolescents l’envolta, anima i comenta les seves jugades. El Rafa, a més, és bon tio i mentre juga va explicant-li els seus trucs als col·legues. No hi ha màquina que no s’hagi passat i en la qual no aparegui un ‘RIL’ (en homenatge a la Laura, el seu amor d’estiu) dalt de la llista de puntuacions.

Ara torni al 2021. Ja no és als recreatius del barri, sinó al menjador d’una casa on els fills del Rafa passen d’ell i miren amb entusiasme la pantalla de la tauleta. Ells, igual que els adolescents que envoltaven el seu pare davant el ‘Double Dragon’, també s’ho passen bomba veient un altre paio disparar al ‘Fortnite’, clavar cops d’espasa al ‘League of Legends’ o aixafar l’equip contrari al ‘FIFA 21’. Miren, disfruten i fins i tot comenten alhora que ho fan altres milers de persones de tot el món. Ho fan gràcies a Twitch, la plataforma de continguts en directe que podria revolucionar la manera en què ens comuniquem amb els altres.

Del videojoc a la política

Perquè no només estem parlant d’un lloc en què, com en els recreatius del barri o a l’estadi de la ciutat, hi ha qui entra per veure jugar els altres. Tot i que Twitch –que actualment compta amb uns 525 milions d’usuaris mensuals– sembla creada (i, en part, així va ser) per als ‘gamers’, no ha parat d’ampliar-se l’espectre de continguts que ofereix aquesta plataforma que Amazon va comprar el 2014 per uns 735 milions d’euros i que controla el 76% del mercat de transmissió de videojocs a Amèrica i Europa. Viatjant pels seus canals podem trobar músics que toquen en directe, activistes socials, cuiners amateur, divulgadores científiques, mestres de dibuix, analistes esportius, crítics de sèries, guies de viatges, monitors d’aeròbic o comentaristes polítics.

Aquest últim és el cas d’Emilio Doménech, un jove periodista d’Alcoi que en poc temps sembla haver-se convertit en l’analista més popular al nostre país de l’actualitat política nord-americana. Tot i que utilitza Twitter amb assiduïtat (té 128.600 seguidors) i intervé habitualment en programes de televisió generalista des del seu pis a Nova York, el mitjà que ha impulsat la seva carrera ha sigut Twitch.

Nanisimo (el nom que utilitza Doménech a les xarxes socials) explica a Levante-EMV que es va adonar de les possibilitats periodístiques d’aquesta plataforma quan hi va compartir les imatges de les protestes per la mort de George Floyd. «Allà em vaig adonar que hi havia gent molt interessada en aquest tipus de continguts i a mesura que s’acostaven les eleccions vaig veure que podia aplicar-los per parlar dels processos electorals i candidats, que és el que més m’agrada».

Doménech considera que, tot i que Twitch pot complementar altres mitjans d’informació més tradicionals, el seu format és més atractiu per als més joves «perquè és allà on també hi ha els seus ídols, com el Rubius o AuronPlay i companyia». «A més –afegeix–, ofereix l’oportunitat de crear un vincle entre espectadors i ‘streamers’ que no es troba en altres mitjans com la tele, perquè no existeix aquesta interacció directa amb els espectadors».

El 6 de gener passat Nanisimo va retransmetre al seu canal l’assalt dels ‘trumpistes’ al Capitoli. A la pantalla principal l’espectador podia veure els manifestants envoltant l’edifici i enfrontant-se a la policia, i en una de més petita apareixia ell comentant les imatges. Malgrat ser una cosa tremendament real, també tenia alguna cosa de videojoc apocalíptic. «Les imatges sensacionalistes saps que tindran èxit, però sempre seran menys importants que el talent comunicatiu i el carisma de l’‘streamer’. Això és imprescindible per entendre qui té èxit en aquesta plataforma i qui no».

Però casos com el de Nanísimo o com el de Hasan Piker, un jove nord-americà que ja és una referència per al progressisme mil·lennista i de generació Z gràcies als seus directes, que encara són minoritaris. Potser en les últimes setmanes han escoltat més parlar de TheGrefg o d’Ibai Llanos. El primer és un jove de Múrcia (el seu nom real és David Cánovas) que l’11 de gener va batre un rècord d’audiència de Twitch al reunir 2,4 milions d’espectadors durant la presentació del personatge que ha creat per a ‘Fortnite’. El segon és un ‘gamer’ i comentarista de videojocs que amb 24 anys ha iniciat el seu propi projecte de creació de contingut en la plataforma, on acumula 4,8 milions de seguidors. El 31 de desembre l’Ibai va reunir gairebé un milió de seguidors al seu canal per donar les campanades, superant així l’audiència de La Sexta i Cuatro. Pels seus directes han passat futbolistes com Neymar, el Kun Agüero o Courtois i músics com C. Tangana. El 24 de novembre Marc Gasol va triar el canal de l’Ibai per anunciar el seu fitxatge pels Lakers.

Claus de l’èxit

«A Twitch hi ha ‘streamers’ de molts tipus, però els ‘gamers’ són els que tenen més força», afirma Irina Moreno, valenciana de 29 anys, treballadora autònoma, redactora SEO, ‘community manager’ en una empresa de videojocs i ‘gamer’ sota el nom de InaAyanami.

La Irina va començar fa un any i un mes a jugar en directe a Twitch i ara té ja prop de 1.800 seguidors. «Els meus amics em van animar, em deien ‘ets graciosa, mola veure’t jugar...’. Així que mai he tingut cap aspiració més que entretenir la gent. Però el meu canal ha crescut més del que esperava i fins i tot m’ha permès guanyar diners. Em trec la meitat d’un sou i ara el meu únic objectiu és que la comunitat continuï creixent».

La Irina explica alguna de les claus de la popularitat de Twitch contra altres plataformes de vídeos en directe: «Youtube sempre havia sigut la plataforma reina per als videojocs, però va implantar mesures com el copyright, la publicitat o el límit de temps, que van acabar fent més popular Twitch, una plataforma en què només has d’encendre la càmera i ser tu mateixa».

Segons la Irina, el secret d’un bon ‘gamer’ (i, per extensió, de qualsevol que protagonitzi un canal, com també apuntava Doménech) no és tant la seva habilitat amb el joc sinó la seva capacitat per comunicar i mantenir la seva comunitat (espectadors) atenta i activa. A més, com més hores es mantingui en directe l’‘streamer’, més rendibilitat.

«La primera hora de l’‘streaming’ sol ser la més fluixa perquè és quan menys ‘followers’ s’han connectat –afegeix–. I per això és important interactuar molt, estar llegint el xat tot el temps i comentant-lo. A la gent, per exemple, li agrada molt que la saludis. Jo obvio comentaris sobre el meu físic i temes personals, però hi ha ‘streamers’ a qui tant els fa».

La Irina aspira que el seu nombre de seguidors creixi «sempre dins de l’entreteniment i comunitat sana. En els meus directes la gent no insulta ni falta al respecte». Aquest no és un aspecte sense importància per a Twitch, que fa unes setmanes va aprovar noves pautes contra les conductes d’odi i l’assetjament sexual al seu lloc, sobretot a través dels xats. «No saps com la persona que està fent un directe es prendrà els comentaris que li puguin fer en el seu xat, no saps si té problemes de seguretat, d’autoestima o algun problema mental», diu.

Narcisisme i voyeurisme

El de la gestió de la popularitat i la sobrexposició de l’‘streamer’ és un dels «peròs» que li troba a Twitch la psicòloga Consuelo Tomás, directora de l’Institut Valencià de Ludopatia i Addiccions No Tòxiques. «Els ‘streamers’ exhibeixen les seves conductes de joc i interactuen amb altres persones a canvi de diners i de reconeixement. Però la teva autoestima no pot basar-se només en el nombre de ‘likes’ que obtinguis, perquè quan passa això no només tens un problema d’autoestima, sinó que també pots desenvolupar un problema addictiu».

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

El mateix comportament perillós es pot produir entre els seguidors dels ‘gamers’, sobretot els més joves, que com més temps li dediquen a la seva afició menys el passen al «món real» i més diners gastaran a la plataforma. Tal com explica Tomás, «tu pots seguir un ‘streamer’ de forma gratuïta però també hi ha la possibilitat de subscriure’t, comprar ‘bits’ (monedes virtuals) perquè l’‘streamer’ et saludi i et reconegui. Pagues per reconeixement i per sentir-te important, un sistema que utilitzen els videojocs per obtenir diners i que Twitch segueix perillosament».

Al final, com tants altres aspectes, la moderació és fonamental. «Les xarxes socials, com els videojocs, ens faciliten la vida i la comunicació amb els altres –reconeix Tomás–. Però la participació no hauria d’estar lligada als diners i al temps que s’hi passa, perquè porta a un deteriorament psicològic i econòmic similar al de la ludopatia».