Facebook amb prou feines dedica recursos contra les ‘fake news’ fora dels EUA

Nous documents interns de Facebook obtinguts per la premsa nord-americana i publicats aquest dilluns indiquen que l’empresa amb prou feines dedica recursos a combatre la informació falsa fora dels Estats Units, i la seva efectivitat és gairebé nul·la en països en vies de desenvolupament com l’Índia.

El 2020 el 84% de les actuacions contra informació falsa a Facebook i Instagram –també de la seva propietat– van ocórrer als EUA, malgrat que la gran majoria dels seus usuaris es troben fora d’aquest país, segons un informe elaborat per la mateixa companyia.

Els països en desenvolupament, els més perjudicats

La situació és particularment greu als països en vies de desenvolupament, especialment en aquells que no tenen l’anglès com a primera llengua, on no s’apliquen molts dels filtres de contingut que sí que hi ha als Estats Units.

L’Índia, el país del món amb més usuaris de Facebook (la xarxa social està prohibida a la Xina pel Govern del Partit Comunista) és el millor exemple de la falta de controls de la plataforma, malgrat haver sigut qualificat en diverses ocasions pels executius de l’empresa de mercat estratègic.

Un estudi portat a terme per treballadors de Facebook va trobar que un usuari indi que creés un nou compte, al cap de poc temps es veia desconcertat per «una pluja de continguts nacionalistes propensos a la polarització, informació falsa, continguts violents i de sang».

«Els papers de Facebook»

Durant els últims dies, un consorci de 17 mitjans de comunicació dels Estats Units han publicat articles elaborats a partir del que han batejat com «els papers de Facebook», que són milers de documents interns entregats al Govern i al Congrés nord-americans per l’exempleada de la xarxa social Frances Haugen.

La majoria del contingut d’aquests documents ja es coneixien al ser els mateixos que van ser filtrats fa setmanes per la mateixa Haugen al diari ‘The Wall Street Journal’ i que els va anar publicant en diversos dies en una sèrie titulada «els arxius de Facebook».

El consorci de 17 mitjans, que inclou la ‘CNN’, ‘The New York Times’ i el ‘Washington Post’, està contribuint a analitzar aquests milers de documents i a aportar més detalls o destacar elements que no van rebre notorietat en les informacions del Journal.

Notícies relacionades

El discurs de l’odi, el poder de les xarxes

El temps que no es perd

Haugen, que va testificar davant un subcomitè del Senat dels EUA a principis d’octubre, es troba actualment fent el mateix davant el Parlament del Regne Unit. Així, va afirmar que publicar contingut d’odi «és la millor manera de créixer» a la xarxa social i va demanar que es reforci la legislació. Segons la denunciant, que va filtrar estudis que mostren que Facebook està al corrent dels aspectes nocius de la seva plataforma, la xarxa social sap «indubtablement» que propaga l’odi en línia.

La seva resposta

Per la seva banda, la companyia va emetre un comunicat en el qual assegura que «la premissa de totes aquestes històries és falsa» perquè tot i que Facebook sigui un negoci que mira d’aconseguir beneficis, la idea que el fa a costa de la seguretat o el benestar de les persones «és una mala interpretació».