La Unió Europea obligarà les tecnològiques a compartir les dades que extreuen

La Unió Europea (UE) donarà llum verda aquest dimecres a la llei de dades, una iniciativa per tal d’agilitar el flux de dades de manera segura, regular quines empreses i organitzacions poden accedir al rastre d’informació que els usuaris deixen a internet i amb quines finalitats poden utilitzar-les.

Les dades s’han convertit en un mannà per a l’economia, en el petroli del segle XXI. Amb aquesta nova normativa, la UE crea un marc que permetrà accedir i compartir —sota una sèrie de normes— més volums de dades entre l’administració pública i el sector privat, millorant així l’eficiència del mercat únic. Tot això, «preservant els drets i valors europeus». La Comissió Europea (CE) assenyala que la llei de dades generi 270.000 milions d’euros de PIB addicional d’aquí al 2028.

Transformació econòmica

En les últimes dues dècades, els gegants tecnològics —Google, Amazon, Apple, Facebook i Microsoft— han creat i normalitzat un model econòmic basat en l’extracció de dades dels usuaris. Accedir-hi ha sigut clau per detectar patrons de conducta dels consumidors, tendències de mercat i fins i tot per predir accions humanes. Només a la UE, aquest model va tenir un valor de 324.860 milions d’euros a finals del 2019, una xifra que podria disparar-se fins als 827.089 milions el 2025.

Aquests gegants tecnològics han utilitzat les dades que recopilen com a avantatge competitiu. La nova llei pretén revertir aquesta posició de domini fent que les dades de ‘guardians’ com Google estiguin també disponibles per a l’administració pública i per a altres empreses més petites, cosa que els obriria noves oportunitats de negoci. «No volem un monopoli de dades com el que té Google», ha remarcat Angelika Niebler, ponent de la llei. Passaria el mateix en el cas de companyies fabricants de dispositius com ara mòbils i cafeteres, que haurien de compartir aquestes dades amb tercers.

L’anomenada economia de dades ha transformat la societat i s’ha estès cap a múltiples sectors productius i estratègics com la salut, les finances, l’automobilístic, l’energia i l’agroalimentari. És per això que les noves regles no només s’aplicaran a les empreses tecnològiques, sinó a tots els àmbits privats i públics que se’n nodreixin.

¿Com afectarà això els usuaris? La mesura contempla que els usuaris tinguin accés a les dades que generen, que fins ara queden en mans dels fabricants. Així, podrien demanar el trasllat de les seves dades cap a altres proveïdors de serveis més barats sense haver de pagar.

La CE estima que, entre el 2018 i el 2025, el volum mundial de dades es quintuplicarà. Aquest flux de dades més elevat també té l’objectiu d’alliberar el potencial dels sistemes d’Intel·ligència Artificial (IA), una tecnologia cada vegada més en auge que Brussel·les també està regulant.

¿Funcionarà?

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

Fa mesos que la llei s’està gestant. La primera proposta va ser anunciada el 25 de novembre del 2020; el 10 de desembre del 2021 es va arribar a un acord polític entre els governs de la UE i el passat 23 de febrer la CE va presentar la proposta definitiva que s’aprovarà aquest migdia al Parlament Europeu d’Estrasburg.

No obstant, que s’aprovi i que s’apliqui són coses diferents. El document europeu assenyala que s’haurà de compensar el titular de les dades per cedir-les i que no podran ser utilitzades pels tercers per perjudicar el seu negoci, però no especifica quines dades haurà de compartir. Tampoc és clar com s’obligarà aquests gegants tecnològics a compartir una informació que és essencial per al seu negoci i el seu domini del mercat digital. Després de l’aprovació, la llei haurà d’entrar en vigor d’aquí 15 mesos, és a dir, a l’estiu del 2023.