MÉS PERIÓDICO
Travis Kalanick, el tirànic pare d’Uber al centre d’un escàndol global
El cofundador de la bèstia negra del taxi va ser forçat a abandonar la direcció de la companyia després de silenciar casos d’assetjament sexual i per imposar una cultura de treball tòxica, explotadora i masclista
FILE PHOTO - Uber CEO Travis Kalanick speaks to students during an interaction at the Indian Institute of Technology (IIT) campus in Mumbai, India, January 19, 2016. REUTERS/Danish Siddiqui/File Photo /
El març del 2009, les ciutats de mig món van començar a canviar per sempre. Va ser llavors quan es va fundar Uber, gegant que ha transformat la mobilitat al permetre als seus usuaris reservar trajectes amb cotxe similars al taxi. Darrere d’aquesta idea hi va haver l’emprenedor canadenc Garrett Camp, però va ser l’empresari nord-americà Travis Kalanick que entre el 2010 i el 2017 va comandar l’expansió global de la companyia. Una conquista de més de 10.500 ciutats de 72 països que, com ha destapat una investigació periodística, es va perpetrar a base d’enganys, pressions polítiques i elusió de les lleis nacionals.
Aquest dilluns, es va publicar aquesta investigació, un treball coordinat per ‘The Guardian’ i el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), que ha analitzat més de 124.000 documents interns d’Uber que revelen que, sota el mandat de Kalanick, la companyia va forçar el seu desembarcament per tot el món actuant –com van assenyalar els mateixos directius– de forma «fotudament il·legal»: infringint les lleis, les regulacions dels taxis i pressionant governs, multimilionaris i mitjans de comunicació, guanyant-se el favor de poderosos aliats com Emmanuel Macron, llavors ministre francès d’Economia.
En el centre de l’escàndol hi ha Kalanick. Els arxius filtrats assenyalen que el llavors director executiu d’Uber fins i tot va tractar d’aprofitar els atacs produïts contra conductors de la companyia –que no considera com a treballadors– durant les protestes del sector del taxi el 2016 per pressionar els governs perquè canviessin les lleis que obstaculitzaven l’expansió d’Uber. «La violència garanteix l’èxit», va escriure Kalanick a altres executius en una estratègia per capitalitzar la polèmica als carrers causada per l’impacte social de l’empresa.
Misogin
Expert en enginyeria informàtica i economia empresarial, Kalanick va fer una fortuna després de fundar i vendre la companyia de compartició d’arxius digitals Red Swoosh, en la qual ja va tenir problemes després de recórrer a mètodes de deducció fiscal pròximes al frau. El 2009 va cofundar Uber juntament amb Camp i aviat va prendre gran part del control de la companyia per fer «el que jo vulgui» –com li va confessar a Tim Cook, director executiu d’Apple–, i la va convertir en una de les més influents i poderoses de Silicon Valley malgrat que mai ha aconseguit guanyar diners i ha resistit a base d’inversions de fons com el del banc japonès SoftBank o de Google.
Tot i que el seu equip ha negat les informacions publicades, no és la primera vegada que Kalanick és a l’ull de l’huracà. A més de les tàctiques desplegades per assegurar l’expansió internacional d’Uber, el seu cocreador va ser acusat d’imposar una cultura de treball explotadora i sense horaris, així com masclista i misògina, on les visites a clubs de ‘striptease’ i les bromes sobre dones eren habituals. Kalanick també va ser assenyalat per protegir empleats acusats d’assetjament sexual i discriminació.
La pressió dels inversors per aquest escàndol va portar a una batalla legal de més de dos anys que va forçar la seva dimissió el 2017 com a director executiu i membre de la junta. La venda de les seves accions a Uber el va convertir en una de les fortunes més grans del planeta, amb un valor de 2.800 milions de dòlars.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
