La cursa armamentística per la tecnologia militar alimenta un negoci global

L’últim gran cop contra l’organització terrorista que va dur a terme els atemptats de l’11-S no s’entén sense l’afany de Washington per continuar greixant la seva maquinària bèl·lica. Durant els últims anys, la cursa armamentística global que els EUA lideren s’ha articulat especialment a través dels nous avenços en una tecnologia militar destinada a ser diferencial, ja que obre les portes a una guerra sense soldats, teòricament més precisa i amb menys víctimes.

Drons militars

Pocs avenços en aquest camp han sigut més visibles que els drons militars, el negoci dels quals ha crescut en paral·lel al mercat internacional de les armes. Així, el mercat de les aeronaus no tripulades utilitzades pels exèrcits per a tasques de vigilància, logístiques i d’atac va moure l’any passat 11.600 milions de dòlars, segons un estudi d’Allied Market Research, un volum que s’espera que creixi un 12% durant la pròxima dècada. Més de 100 països i altres actors no governamentals hi tenen accés.

Els principals fabricants de drons militars són companyies com les nord-americanes Lockheed Martin, Boeing i Northrop Grumman Corporation, tot i que també destaquen les israelianes Elbit Systems i Israel Aerospace Industries, les estatals xineses CASC i AVIC, i la francesa Thales Group. La Xina està guanyant terreny en un mercat en què també comencen a despuntar altres països com Turquia i l’Iran. El seu ús en combat és cada vegada més rellevant, cosa que porta més nacions a competir per guanyar influència en el sector.

Armes per control remot

La venda de drons és un negoci creixent per a aquestes i altres companyies, però no l’únic, ja que també prolifera el desenvolupament de sistemes d’armes remotes (RWS, per les seves sigles en anglès), equips de defensa que s’instal·len als vehicles militars terrestres i aquàtics perquè els soldats puguin controlar-los a distància sense exposar-se. El seu ús ha crescut en els últims anys, especialment per combatre moviments insurgents o terroristes. Aquest mercat va moure uns 8.480 milions de dòlars el 2018 –últimes xifres disponibles—i es calcula que pugui arribar als 25.000 milions el 2026.

Altres tecnologies militars en què cada vegada més inverteixen els exèrcits són els coets i míssils teledirigits –la indústria dels quals va generar 54.800 milions de dòlars el 2021 i segueix a l’alça–, radars antibateria –50.930 milions de negoci l’any passat–, programes informàtics de comunicacions i aplicacions de l’anomenada internet de les coses militars (IoMT), la interconnexió i coordinació entre dispositius tecnològics militars.

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

La cara més distòpica d’aquesta cursa armamentística és la de les armes intel·ligents, que es podrien servir d’un algoritme per identificar l’objectiu i disparar-li de manera autònoma sense necessitat de control humà, amb els riscos que això comporta. L’ONU ja ha acusat Líbia d’utilitzar (i Turquia de vendre) una tecnologia en què els EUA han destinat uns 18.000 milions de dòlars per a investigació entre el 2016 i el 2020.

Més enllà de drons, carros de combat i míssils, la cursa armamentística també es lliura a escala diminuta. I és que la majoria de productes electrònics, també els bèl·lics, depenen dels semiconductors, una indústria estratègica en la qual la Xina ja ha avançat els EUA. Les creixents tensions entre les dues potències per Taiwan, crucial en la fabricació global de xips, també responen a aquesta pugna per tenir l’última tecnologia militar.