Meta pactarà per no anar a judici per l’escàndol de Cambridge Analytica

El novembre del 2016, els Estats Units encaraven una de les eleccions presidencials més frenètiques de la seva història recent entre Donald Trump i Hillary Clinton. Mesos abans, milers d’electors indecisos van ser bombardejats a Facebook amb publicitat personalitzada pagada pel magnat conservador que buscava convèncer aquests ciutadans tot i que fos a base de mentides per inclinar el seu vot i facilitar la victòria republicana. Dos anys després, una investigació periodística va destapar que Cambridge Analytica, la consultora britànica contractada per Trump, havia recopilat il·legalment dades de fins a 87 milions d’usuaris de la xarxa social per trobar votants específics i llançar una operació política de manipulació psicològica que va generar un escàndol mundial.

En els pròxims dies, el director executiu de Facebook (ara reanomenada Meta), Mark Zuckerberg, s’havia d’asseure a prestar hores de declaració en resposta a una denúncia presentada pel seu rol en aquesta bretxa de privacitat. Tanmateix, això no passarà. La companyia de xarxes socials ha arribat a un acord amb els demandants que mataria el cas encara obert i que evitarà que tant Zuckerberg com la seva antiga número dos, la dimitida Sheryl Sandberg, s’asseguin davant el jutge a declarar sota jurament.

«És una mesura que mostra com de desesperat està Zuckerberg per evitar respondre a les preguntes sobre l’encobriment de Facebook de la filtració de dades de Cambridge Analytica que hagi resolt aquest cas a pocs dies que sigui interrogat sota jurament durant sis hores», ha assenyalat Carole Cadwalladr, periodista de ‘The Observer’ les investigacions de la qual van destapar l’escàndol.

Segons va avançar Reuters, l’acord entre les dues parts suspèn aquesta compareixença durant 60 dies, el temps que es donen per finalitzar el pacte escrit. Tot i que encara es coneixen més detalls, es dona per fet que aquest acord estableixi una important compensació econòmica per esquivar un judici que torni a posar Facebook, ara centrat en el desenvolupament de la realitat virtual, al centre d’una polèmica que va ferir de gravetat la seva reputació.

Múltiples denúncies

La demanda, presentada el 2018 per un grup d’usuaris davant el tribunal federal de San Francisco, al·legava que Facebook va compartir il·legalment les dades dels seus usuaris amb altres empreses en lloc de protegir-los davant mals usos, com va fer Cambridge Analytica, que també es va servir d’aquest mètode per impulsar la campanya del Brexit al Regne Unit o la campanya presidencial del conservador Mauricio Macri a l’Argentina.

Notícies relacionades

Washington denuncia Mark Zuckerberg per permetre el robatori de dades de milions d’usuaris de Facebook

El 'cervell' de Cambridge Analytica qüestiona la victòria del 'brexit'

Aquest no és l’únic litigi obert contra Facebook per l’escàndol. Després de quatre anys d’investigacions, al maig la Fiscalia del Districte de Colúmbia va denunciar Zuckerberg al considerar que va tenir una «participació directa» en la violació de la privacitat dels usuaris. El 2019, el regulador nord-americà va imposar a la companyia una multa rècord de 5.000 milions de dòlars per la filtració de dades a Cambridge Analytica.

L’escàndol va fer que les autoritats dels EUA, el Regne Unit i la Unió Europea (UE) obrissin investigacions sobre el cas i els reguladors a ser més durs amb Facebook. El 2018, poc després de destapar-se l’ús de dades sense permís amb finalitats polítiques, Zuckerberg va comparèixer davant el congrés nord-americà i va demanar perdó, però no va ajudar a aclarir fins a quin punt anava la relació entre la companyia i Cambridge Analytica. Poc després, la firma, impulsada per conservadors britànics amb el suport de l’inversor i donant trumpista Robert Mercer, es va declarar en fallida.