Intel·ligència artificial, la professió del futur ja és present

Durant anys, el sector ha denunciat que la falta de talent nacional en IA ha minvat el seu potencial creixement. La solució consensuada per posar fi al desajust entre els llocs de treball demanats i l’encara escassa oferta d’experts passa per la formació. Actualment hi ha fins a 52 institucions acadèmiques que ofereixen educació en IA per tot el país, tant graus universitaris com màsters d’especialització, segons un informe de la firma d’analítica avançada Iberinform. La majoria existeix des de fa anys, però un 12% ha sigut creada en l’última dècada.

Tot i així, els acadèmics remarquen que és necessari ampliar aquesta aposta formativa en IA. Tot i que cada any reben unes 450 sol·licituds, el màster, que imparteixen juntes la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Universitat de Barcelona (UB) i Universitat Rovira i Virgili (URV) admet tan sols 50 alumnes. «Ens preguntem per què la Generalitat no ha obert més places [...] podríem tenir 25 alumnes més», assenyala Ulises Cortés, coordinador del programa i investigador amb 40 anys d’experiència en el sector. Aquest interès per ampliar les places també hi és a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el grau de la qual compta amb lloc per a tan sols 40 estudiants.

Creix l’interès per la IA

La popularització normalitzada d’eines d’aprenentatge profund (Deep Learning, en anglès), des dels assistents de veu Siri (Apple) o Alexa (Amazon) fins als cotxes autònoms de Tesla, ha despertat un «interès total» en la IA de cada vegada més joves, també de gent aliena a aquest tipus de ciències. «El nostre repte és desmitificar la IA. Es parla molt de ciència-ficció i màquines que dominaran el món, però realment es tracta de models matemàtics per resoldre problemes concrets», explica Anders Jonsson, director de Grup d’Investigació en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic de la UPF i cap d’estudis dels graus d’enginyeria.

Els alumnes que cursen titulacions matemàtiques a Espanya han crescut un 28% entre el 2016 i el 2021 fins als 13.202 actuals, segons la Fundació CYD. A la UPF, el nombre de sol·licituds per cursar aquest grau s’ha disparat de 90 a 215 en quatre anys. El de la UAB ha superat les 300 sol·licituds.

Molts descobreixen llavors el seu interès per la IA i s’especialitzen a través de màsters com el de la UPC. És el cas de Lucía Urcelay, enginyera biomèdica de 23 anys. «A tercer de carrera me’n vaig adonar que em volia dedicar a aplicar la IA a la medicina i la salut», explica. També és el cas de Marta Barroso, investigadora en IA de 27 anys, que va optar pel mateix camí després d’estudiar ciències de la computació. «La IA em permet ser creativa i ajudar les persones alhora», afegeix.

Alta ocupació

Estudiar IA equival a tenir una feina ben remunerada. Aquest és un altre dels motius que fa que cada vegada més joves s’interssin per aquesta ciència complexa. «Quan entres ja saps que sortiràs d’aquí amb molts contactes laborals i una feina amb un bon sou», explica l’Andreu. «És una sort que t’agradi una professió amb tantes sortides». Segons Jonsson, aquesta raó està fent que un nombre creixent d’alumnes demani fer el seu treball de final de carrera relacionat amb la IA.

Entre els cinc graus d’enginyeria de la UPF el percentatge d’ocupació dels alumnes i les alumnes ha oscil·lat d’un mínim del 75,95% el 2017 a un màxim del 98% el 2021. Així s’està donant resposta a la creixent demanda de professionals que demanen cada vegada més empreses. «Els nostres alumnes mai han tingut atur, troben feina durant la carrera o el màster», afegeix Cortés.

Corregir la bretxa de gènere

La formació també està cridada a corregir la profunda bretxa de gènere que afecta al sector. Les dones representen tan sols un 0,5% dels tècnics en IA del país, una falta de representativitat que es tradueix en una presència de biaixos masclistes més gran. «Com més noies participin del sector, més justos seran els algoritmes que ara discriminen per qüestió de sexe, raça o gènere», explica Laia Vilardell, estudiant del segon grau que imparteix la UAB.

Tot i que queda molt camí per recórrer, l’esforç per equilibrar aquest camp comença a notar-se a les universitats. A la UPF, el percentatge de dones matriculades en el grau d’enginyeria matemàtica en ciències de dades ha oscil·lat entre el 32,5% i el 54,76% en els últims quatre anys. «Les nenes necessiten referents femenins per ser conscients que les dones som igual d’elegibles que els homes per estudiar carreres tecnològiques», afegeix la Lucía, que demana donar més visibilitat a les que ja treballen en aquest sector.

Impulsar el coneixement

Notícies relacionades

Què és ChatGPT, llums i ombres de la Intel·ligència Artificial que està fascinant el sector tecnològic

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

A més de l’acadèmia, hi ha altres iniciatives que pretenen impulsar el coneixement de la IA entre tots els públics. Així, al maig es va posar en marxa CiutadanIA, un curs interactiu, gratuït i en català impulsat pel Departament de Polítiques Digitals, la UPC i la Fundació i2CAT i dirigit per la catedràtica Karina Gibert destinat a formar ciutadans sense coneixements tècnics previs però interessats en aquesta tecnologia.

Aquesta tendència formativa anirà a més en els pròxims anys. L’11 de novembre passat, el Govern espanyol va anunciar que posava en marxa 32 càtedres universitàries dedicades a la investigació, innovació i divulgació de la IA i a la seva aplicació en diferents àmbits, des de l’aeronàutica fins a les arts o les ciències de la salut. Aquest projecte del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital i emmarcat en l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA) mobilitzarà 50 milions d’euros per becar prop de 150 investigadors durant quatre anys.