Meta paga 725 milions per concloure l’escàndol de Cambridge Analytica

Meta pagarà 725 milions de dòlars per posar fi a l’escàndol més important de la seva història. L’empresa propietària de Facebook ha arribat a un acord per resoldre una demanda col·lectiva que denunciava el gegant de les xarxes socials per haver permès que la consultora política britànica Cambridge Analytica accedís il·legalment a les dades de fins a 87 milions dels seus usuaris per orquestrar una campanya d’influència política que impulsés la candidatura presidencial de Donald Trump.

Els advocats dels demandants han celebrat l’acord, qualificat com el més important aconseguit mai en una demanda col·lectiva de privacitat als Estats Units. També és el més alt que Meta ha accedit a pagar. «Aquest acord històric proporcionarà un alleujament significatiu a la classe en aquest cas de privacitat complex i nou», han declarat els advocats Derek Loeser i Lesley Weaver.

La demanda acusava Facebook d’haver enganyat els seus usuaris, fent-los creure que podien controlar l’ús de les seves dades mentre, per la porta del darrere, permetia que empreses alienes hi tinguessin accés sense el seu consentiment. A l’agost, Meta ja va arribar a un acord per evitar que el seu director executiu, Mark Zuckerberg, i la seva antiga número dos, Sheryl Sandberg, declaressin davant el jutge sota jurament.

Meta no ha admès haver comès cap delicte, però ha accedit a pagar perquè posar fi a la polèmica era «en el millor interès de la nostra comunitat i accionistes». L’acord encara ha de ser aprovat per un jutge federal de San Francisco. «En els últims tres anys hem renovat el nostre enfocament de la privacitat i hem implementat un programa integral de privacitat», ha assenyalat la companyia.

Escàndol global

Notícies relacionades

Les cinc claus de l'escàndol de Cambridge Analytica

Facebook diu que els afectats per l'escàndol de Cambridge Analytica poden ser 87 milions

El 2018, una investigació periodística va destapar que Cambridge Analytica havia recopilat les dades de fins a 87 milions d’usuaris de Facebook. Aquesta pràctica il·legal tenia com a missió trobar votants específics i segmentar-los per bombardejar-los amb propaganda política a fi de manipular-los i influir el seu vot. Aquest mètode va ser utilitzat per recolzar la campanya de Trump el 2016, però també la del Brexit al Regne Unit i la de Mauricio Macri a l’Argentina. Totes van acabar guanyant els seus respectius comicis.

Aquest escàndol per una violació massiva de la privacitat dels usuaris amb finalitats polítiques va posar Facebook contra les cordes i va obrir una època de desconfiança amb les xarxes socials. Zuckerberg va ser interrogat pel Congrés nord-americà. La companyia, rebatejada l’any passat com a Meta, ja va accedir el 2019 a pagar més de 5.000 milions de dòlars per resoldre investigacions de les autoritats dels EUA en relació amb les seves pràctiques de privacitat i el seu engany als inversors de la companyia. Cambridge Analytica va ser obligada a tancar, però des d’aleshores han aparegut tota mena de consultories dedicades a la manipulació i influència política.