Del Twitter d’Elon Musk a l’enfonsament de les criptomonedes: els set moments tecnològics del 2022

Després de dues dècades d’un creixement sostingut sense precedents, la indústria tecnològica ha experimentat aquest 2022 un important revés. Els dos últims anys, el sector tecnològic no només ha aconseguit esquivar l’impacte de la pandèmia, sinó que també s’ha aprofitat del forçat avenç de la digitalització per continuar creixent fins a quotes mai vistes. Però després de la festa arriba la ressaca. Les males perspectives econòmiques i la caiguda de la inversió en publicitat, especialment a partir del segon trimestre de l’any, han castigat les grans empreses tecnològiques. L’alentiment del negoci s’ha traduït en caigudes dràstiques del seu valor. La capitalització de Snap s’ha desplomat un 81%; Meta (propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp), un 64%; Amazon, un 49%; Alphabet (propietària de Google i YouTube); Microsoft, un 30% i Apple, un 26%.

Aquest revés en els comptes ha portat a una onada d’acomiadaments. Des de començament d’any, més de 1.000 empreses tecnològiques de tot el món han acomiadat uns 152.730 treballadors. Meta ha retallat 11.000 llocs de treball i Twitter ha purgat més del 60% de la plantilla. A l’haver sobrevalorat les perspectives, les companyies han acabat apuntant a un canvi de rumb en què s’han reduït dràsticament les inversions en personal i nous projectes per passar a focalitzar-se en l’eficiència.

La compra de Twitter per part d’Elon Musk ha sigut, sens dubte, una de les notícies de l’any. I ho ha sigut per tot el drama que ha comportat. A l’abril, la directiva de la plataforma i el magnat tecnològic van arribar a un acord de venda per 44.000 milions de dòlars (uns 41.000 milions d’euros), un preu molt per sobre del valor real. Malgrat això, no va parar de criticar públicament la xarxa social, que en va afectar la valoració a la borsa. Al juliol, el polèmic empresari va anunciar que feia marxa enrere, un incompliment del pacte que va fer que Twitter el denunciés. El judici havia de començar a l’octubre, però les altes possibilitats d’una derrota el van portar a acatar l’acord.

Amb Musk al capdavant, Twitter s’ha convertit en un espai caòtic i frenètic. Les primeres setmanes va acomiadar els principals directius de la companyia i va purgar gairebé el 60% de la plantilla, amb denúncies de no respectar els drets dels empleats pel mig. Als que s’hi han quedat els ha obligat a cenyir-se a una política laboral «extrema» –segons les seves pròpies paraules– amb llargues jornades que fins i tot obliguen els treballadors a renunciar a la vida personal i a dormir a l’oficina.

Generar diners sempre ha sigut un punt feble de Twitter. Musk ha volgut canviar-ho impulsant dues vegades el pla de subscripció Twitter Blue, que, entre altres coses, ofereix el pin blau de verificació a qui pagui. La primera vegada va haver de cancel·lar el projecte perquè hi va haver una onada de suplantacions d’identitat de moltes empreses que van tenir una crisi de marca. El 12 de desembre es va tornar a activar el pla amb millores, tot i que també ha sigut molt criticat.

El desmantellament d’equips complets que es dedicaven a la moderació del contingut ha comportat un augment dels discursos d’odi. També hi té a veure el fet que Musk hagi desbloquejat els comptes de radicals d’extrema dreta (entre els quals, el de l’expresident Donald Trump) i que hagi deixat de penalitzar la desinformació sobre la covid. Sense una estratègia clara, Musk ha optat per governar Twitter de manera impulsiva i erràtica bloquejant els comptes de periodistes crítics, d’usuaris que rastrejaven els vols del seu jet privat i prohibint que es comparteixin enllaços a les xarxes socials de la competència. Tot això li ha valgut crítiques fins i tot dels seus aliats.

Si el 2021 va ser l’any del ‘boom’ de les criptomonedes, el 2022 n’ha sigut el del col·lapse. El novembre del 2021, el bitcoin va superar els 56.000 dòlars de valor. Avui és de només 15.000. Els últims 12 mesos s’ha desplomat gairebé un 63%. Tot i que es tracta de la divisa virtual de més prestigi, confiança i reputació. ¿Què ha passat?

Aquest any, el prometedor criptomercat s’ha convertit en un hivern. Al maig, la moneda Luna va passar de ser una de les 10 més ben valorades del món a enfonsar-se. De la nit al dia va passar a no valer res, cosa que va deixar penjats milers d’inversors i va arrossegar altres projectes. La caiguda en picat del mercat ha arruïnat grans prestamistes com Celsius Network, fons de cobertura com Three Arrows Capital i especialment FTX, una de les plataformes de ‘trading’ més importants del món. El fundador, el jove Sam Bankman-Fried, de només 30 anys, ha passat de ser milionari a estar en fallida, de ser venerat a les portades com l’ideòleg d’un nou món a ser arrestat i acusat d’un dels fraus més destacats de la història recent.

Els ‘criptobros’ prometien que el 2022 seria un any per continuar acumulant riqueses, però en comptes d’això han arruïnat milions d’inversors arreu del món que denuncien la «mala praxi» que han seguit els gegants d’un sector que trontolla. En un any, el mercat de les criptomonedes ha vist com se li esfumaven més de 2 bilions de dòlars. Les perspectives per al 2024 no són gaire millors.

En el món tecnològic, el 2022 serà recordat per l’eclosió de l’anomenada intel·ligència artificial generativa, és a dir, els sistemes capaços de crear qualsevol imatge o text partint de les peticions dels usuaris. Tot i que no són noves, els últims mesos s’han posat en marxa models cada vegada més avançats com DALL-E, ChatGPT i Stable Diffusion, que han fascinat els usuaris i popularitzat la IA com un joc més enllà del sector tecnològic. La capacitat creativa d’aquests programes és fascinant i obre la porta a transformar l’art, tot i que també presenta alguns riscos relacionats tant amb la veracitat com l’impacte que pot tenir entre els artistes que viuen de les seves creacions.

Mentre les grans empreses tecnològiques s’han vist afectades per les turbulències macroeconòmiques, TikTok ha anat per un altre camí. La plataforma de vídeos de la companyia xinesa ByteDance continua sent l’aplicació més descarregada del planeta i la seva popularitat va a més, ja que cada vegada és més utilitzada com a cercador d’informació. Així, té previst arribar als 1.800 milions d’usuaris a finals del 2022, una xifra que suposaria un rècord de creixement. També apunta a multiplicar els beneficis fins als 10.000 milions de dòlars, lluny dels 3.880 milions generats l’any passat.

La influència de TikTok és aclaparadora. Les grans plataformes han vist com una amenaça el seu auge, especialment la seva popularitat entre els més joves. I és que alguns estudis apunten que el 2027 TikTok ingressarà més per publicitat que Facebook, Instagram i YouTube juntes. Així, aquestes tres plataformes han optat per copiar el seu model de vídeos curts. Aquesta aposta per l’entreteniment i l’aparició d’altres ‘apps’, com BeReal, apunten a un canvi de tendència de les xarxes socials.

Però no tot són alegries per a TikTok. I és que, en paral·lel a l’auge, també creix la preocupació de certs països com els EUA sobre la influència que té. Washington ja s’ha mogut per prohibir l’ús de l’‘app’ entre els funcionaris del Govern. L’any que ve aquesta tensió podria augmentar.

La primera dècada dels 2000 va ser la del naixement i apogeu de les grans companyies tecnològiques. Després de veure l’impacte polític, econòmic i social que han tingut el seu creixement i pràctiques sense control, la segona dècada és la de la regulació. El 2022 ha tornat a evidenciar aquesta tendència de les autoritats per posar límit als excessos dels gegants de la indústria.

La UE ha aprovat dues mesures pioneres en aquest sentit: la llei de serveis digitals (DSA), que els obligarà a combatre el contingut d’odi i la desinformació, a limitar l’ús de dades dels ciutadans i a ser més transparents, i la llei de mercats digitals (DMA), que buscarà frenar les seves pràctiques anticompetitives i d’abús de poder.

Als EUA, els dos partits recolzen una regulació més forta per combatre les pràctiques monopolístiques, defensar la privacitat i frenar els atacs cibernètics, si bé es troben dividits sobre com es pot limitar el poder dels gegants tecnològics. Tot i que la pressió i les acusacions contra aquestes grans empreses no ha parat de créixer, Washington ha adoptat poques mesures per regular-les.

A finals d’octubre del 2021, Facebook va anunciar que passava a dir-se Meta. En ple escàndol per l’impacte sobre la salut dels menors, la xarxa social passava a apostar-ho (gairebé) tot per la construcció de l’anomenat metavers, una internet immersiva en 3D. Aquest gir ha disparat la popularització d’un terme fins aleshores reservat a la ciència-ficció. Al llarg de l’últim any, empreses de tota mena i administracions públiques l’han explotat per mirar de vendre productes que encara queden molt lluny del que prometen.

A banda de les altes expectatives, els resultats són pobres. Es calcula que Meta ha perdut uns 10.000 milions de dòlars aquest any en la divisió destinada al metavers, idea que podria trigar 5, 10 o 15 anys a materialitzar-se. La setmana passada, una eminència en aquest camp va deixar la companyia i va denunciar que funcionava amb «la meitat d’eficàcia».

Tot i així, la companyia continuarà aprofitant els ingents beneficis per finançar aquesta aposta personal de Mark Zuckerberg. I no és l’única. Microsoft, Google, Samsung i fins i tot Apple competiran per mirar d’aconseguir el control de l’emergent mercat dels dispositius de realitat virtual i realitat augmentada.