Catalunya llança el seu segon nanosatèl·lit a l’espai

Catalunya continua impulsant la seva particular carrera espacial. La Generalitat està seguint atenta el llançament del ‘Menut’, el segon nanosatèl·lit que posarà en òrbita. Aquest projecte ha costat 1,7 milions d’euros i el seu objectiu final és recollir informació essencial per millorar la gestió del territori català i combatre els reptes mediambientals que afronta el planeta.

A les 15.56 hores catalanes, el ‘Menut’ ha iniciat el seu enlairament a bord d’un coet Falcon 9, de la companyia SpaceX, fundada per Elon Musk, des de la base espacial nord-americana de Cap Canaveral, a Florida, centre de les activitats de la NASA. El coet conté un total de 30 nanosatèl·lits, un dels quals és el català. Poc més d’una hora després del seu llançament el dispositiu ha sigut injectat a la seva òrbita.

Missió: observar la Terra

El ‘Menut’ és un nanosatèl·lit de recerca desenvolupat per l’empresa catalana Open Cosmos. De menys de 10 kg de pes, aquest dispositiu incorpora una càmera que li permetrà observar des de l’espai l’evolució climatològica de la Terra i que se centrarà en el territori català. Orbitarà a una velocitat de 8 km/segon al voltant dels 530 quilòmetres del planeta i es calcula que sobrevolarà Catalunya cada cinc dies aproximadament. Això equival a unes sis captures de Catalunya cada mes.

Una vegada en òrbita, el dispositiu català s’incorporarà a la flota internacional Open Constellation, formada per una sèrie de nanosatèl·lits que tenen l’objectiu de recollir informació per tenir una millor perspectiva que millori la gestió del territori i ajudi a mitigar els efectes de la crisi climàtica. Organitzacions espacials de diferents països d’Europa cooperen en la construcció de la que busca ser la infraestructura «global i compartida» més important de satèl·lits d’observació del món, segons l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Així, s’espera que el ‘Menut’ serveixi per monitoritzar les conques hidrogràfiques, analitzar la productivitat dels cultius, gestionar sequeres, planificar el desenvolupament urbà i prevenir desastres naturals i incendis forestals, entre altres usos. Tot això hauria de servir per adoptar polítiques públiques de manera més eficient. El pressupost total destinat al ‘Menut’ és d’1.724.250 euros. La seva vida útil és de dos anys, amb la possibilitat d’ampliar-se dos anys més.

Segon satèl·lit en òrbita

El ‘Menut’ és el segon nanosatèl·lit que el Govern català llança a l’espai. El març del 2021, i després de dos intents fallits, el dispositiu espacial ‘Enxaneta’ va entrar en òrbita després de ser llançat des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan. Aquest primer nanosatèl·lit té com a missió fer proves per fer arribar la connectivitat a internet a entorns remots amb poca infraestructura terrestre i possibilitar les futures connexions 5G a l’anomenada internet de les coses, dues tecnologies encara poc presents. El 2025, aquest nanosatèl·lit es desintegrarà sense produir residus, segons expliquen des del Departament d’Empresa i Treball. Ja hi ha una licitació oberta per reemplaçar-lo amb un nou satèl·lit.

Notícies relacionades

Sateliot orbita en l’era dels nanosatèl·lits

Elon Musk promet portar internet a tot el món: «Serà com enxufar-se al cel»

El llançament a l’espai del ‘Menut’ s’emmarca en l’Estratègia NewSpace, dotada amb un pressupost de 18 milions d’euros fins al 2023, dels quals 12 milions ja s’han executat. Amb aquesta estratègia, la Generalitat de Catalunya aposta per tenir un peu a l’espai per impulsar el seu sector aeroespacial i tecnològic i connectar-lo internacionalment, així com utilitzar el nou coneixement generat per «fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones». El pla del Govern és que el 2026 ja compti amb una constel·lació amb més de vuit nanosatèl·lits propis.

Aquest creixement ja s’ha notat els últims anys. La indústria espacial catalana aglutina actualment gairebé 100 empreses i més de 1.500 empleats. La Generalitat busca fomentar l’especialització en el desenvolupament de les tecnologies d’última generació, que ja suposa el 20% del sector i que preveu multiplicar per quatre tant la seva facturació com la seva ocupació de cara al 2028.