La Unió Europea obre la porta al fet que els gegants tecnològics paguin per utilitzar les xarxes

La Unió Europea (UE) ha obert la porta aquest dijous a fixar un gravamen perquè les grans empreses tecnològiques assumeixin alguns dels costos de les telecomunicacions, una demanda exigida des de fa anys per part de les operadores. Com va avançar ahir EL PERIÓDICO, la Comissió Europea ha llançat una consulta pública perquè gegants com Google, Amazon i Meta paguin un peatge i contribueixin de manera «justa i equitativa» a la construcció de les xarxes, el primer pas perquè aquesta càrrega pugui acabar convertint-se en llei.

El gest de Brussel·les suposa un reconeixement a les exigències de les teleoperadores. «Tots els agents del mercat que es beneficiïn de la transformació digital han d’assumir les seves responsabilitats socials i fer una contribució justa i proporcionada als béns, serveis i infraestructures públiques, en benefici de tots els europeus», ha remarcat el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, citant la Declaració de drets i principis digitals.

Breton va assegurar fa ja dues setmanes que anunciaria aquesta proposta dilluns vinent 27 de febrer, durant la jornada inaugural de la fira tecnològica Mobile World Congress (MWC). «Esperin el meu discurs a Barcelona», va assenyalar. L’elecció del Mobile no és fútil. Allà, el màxim responsable d’Indústria de la UE participarà en una xerrada sobre telecomunicacions en la qual presumiblement hi haurà representants de grans operadores europees com Telefónica, Orange, Vodafone, Deutsche Telekom i Telecom Italia.

Domini del trànsit web

La consulta pública anunciada aquest dijous suposa un gest de suport de Brussel·les a les ‘telecos’. Durant anys, aquestes han lamentat que han hagut de realitzar inversions multimilionàries per construir la infraestructura de xarxes de connexió a internet de banda ampla i 5G. Les proveïdores de serveis digitals més grans (Google, Meta, Netflix, Apple, Amazon i Microsoft) se serveixen d’aquesta infraestructura per impulsar el seu negoci. Tot i que mobilitzen fins al 60% de tot el trànsit a la xarxa, segons dades del sector, no contribueixen a aquestes inversions.

«No es tracta d’establir un peatge, sinó que es reconegui el dret de les operadores que aquestes grans corporacions globals ens recompensin. Volem el dret a negociar amb elles i, si no s’arriba a un acord, que sigui un àrbitre qui decideixi», explica David Sola, director de Regulació, Afers Exteriors i Fons Europeus de Vodafone España a EL PERIÓDICO.

La pandèmia va portar a un auge de les connexions que ha fet que per a les teleoperadores sigui cada vegada més car mantenir la transmissió de dades. L’ús que aquestes sis companyies fan d’internet va créixer un 33% entre el 2019 i el 2021, segons dades de Sandvine, una empresa d’intel·ligència d’aplicacions i xarxes. La creació de nous negocis de metavers o intel·ligència artificial requerirà una xarxa molt més potent, cosa que amenaça d’accelerar la despesa que les ‘telecos’ tindran que fa per donar cabuda a aquest trànsit de dades més elevat. «Aquest creixement exponencial fa que cada vegada hi hagi un desequilibri més acusat», afegeix Sola. Aquesta realitat les ha portat a accelerar la pressió a Brussel·les perquè les tecnològiques aportin.

Rebuig de les ‘big tech’

D’altra banda, els gegants de Silicon Valley han denunciat que aquest peatge sobre el trànsit d’internet podria atemptar contra les normes europees de neutralitat de la xarxa, que estableixen que tots els usuaris han de rebre el mateix tracte. «Tot el trànsit que circula per una xarxa és tractat de forma igual, independentment del contingut, el servei, l’aplicació, el dispositiu o la direcció del que l’envia o el rep», diu la norma aprovada el 2016 per l’Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques.

Les ‘telecos’ diuen que l’argument de les ‘Big Tech’ és una «intoxicació interessada». «No es posa en judici el model d’internet, ningú es planteja tallar o limitar el trànsit web, sinó que volem que les grans corporacions paguin part de les nostres inversions en la xarxa», assegura Sola, de Vodafone.

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

Que la UE presenti aquesta consulta no equival que es converteixi en llei. Les parts interessades debatran l’informe durant unes 12 setmanes, fixant la data límit el 19 de maig. Després, la CE estudiarà els resultats i podrà proposar una normativa que haurà de ser debatuda i revisada tant pels països del club comunitari com dels legisladors. Breton s’ha mostrat confiat que s’acordi una resolució abans que finalitzi l’any. «Esperem que aquesta consulta sigui el més àmplia possible i convidem a tots els interessats a què responguin, ja que aquesta consulta és molt valuosa i volem implicar tots aquells que tenen un paper per exercir», ha explicat.

Working day in #Brussels. The telecommunications sector is ready to work closely with the European institutions to build a fairer and more prosperous future. pic.twitter.com/w1r6Wxm4xM

— JM Alvarez-Pallete (@jmalvpal) 10 de febrero de 2023

El 10 de febrer, el president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete –també president des de gener del 2022 de la GSMA, organitzadora del MWC– es va reunir amb les autoritats europees a Brussel·les. «El sector de les telecomunicacions està disposat a col·laborar estretament amb les institucions europees per construir un futur més just i pròsper», va tuitejar després de la trobada.