Els mitjans espanyols volen que Google pagui per utilitzar els seus continguts

Dimarts de la setmana passada, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va obrir un expedient sancionador contra el gegant tecnològic a l’entendre que podria estar «abusant» de la seva posició de domini al país i actuant en «competència deslleial» contra la indústria mediàtica nacional.

Així ho creu també l’Associació de Mitjans de la Informació (AMI), que representa fins a 26 grups d’editors de premsa i agències de notícies nacionals i regionals d’Espanya (com ara Prensa Ibérica, propietària d’EL PERIÓDICO) que gestionen més de 80 mitjans. «La millor manera de contribuir a la sostenibilitat dels mitjans és que abonin una compensació per l’ús que fan dels nostres continguts», explica a aquest diari la directora general de l’AMI, Irene Lanzaco. L’existència del precedent francès suggereix que a Espanya aquest procés podria ser més ràpid.

Els continguts periodístics publicats en els mitjans de comunicació (com aquest que estàs llegint) estan protegits pel dret a la propietat intel·lectual. Aquest dret d’autor està reconegut a la Unió Europea (UE) des del 17 d’abril del 2019, quan el Parlament Europeu el va aprovar per beneficiar els editors de publicacions per l’ús que les plataformes digitals fan dels seus continguts, tant si són articles com fotografies, vídeos i infografies.

Seguint els passos de França

L’expedient de la CNMC suggereix que Espanya podria seguir els passos de França. El país veí va incorporar la directiva europea a les seves lleis l’estiu del 2019 i va iniciar les negociacions amb Google. El gegant es va adaptar parcialment a la llei, però l’Autoritat de la Competència francesa va denunciar un abús de posició de domini i la imposició de condicions comercials «no equitatives».

Espanya va fer la transposició de la llei europea el novembre del 2021. Uns mesos abans, al juny, el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) va presentar la denúncia contra Google a Espanya. No obstant, la CNMC no ha obert cap expedient fins ara, gairebé dos anys després. En la seva acusació exposa els mateixos arguments que va presentar París fa uns anys.

El resultat d’aquesta investigació encara està per determinar i la seva resolució es podria allargar un màxim de 18 mesos. A França, el període entre la demanda dels reguladors contra Google i el seu primer acord per remunerar els editors de premsa va durar 17 mesos. Tot i així, l’Autoritat de la Competència gal·la va imposar després una multa de 500 milions d’euros al gegant tecnològic per no complir les directrius marcades i per no negociar en «bona fe». El 3 de març passat, Google va arribar a un pacte de remuneració –l’import exacte del qual no s’ha fet públic– amb una part dels grups mediàtics francesos i continua negociant amb un altre grup.

La setmana passada, l’AMI va reclamar en un comunicat «el màxim respecte al dret de remuneració». Lanzaco afegeix que la CNMC «ha d’assegurar que hi hagi una negociació de bona fe que permeti als editors conèixer el valor de les seves notícies per a les plataformes» i adverteix que es tracta de companyies més poderoses que països sencers.

Problema global

Notícies relacionades

Facebook bloqueja la publicació de notícies a Austràlia

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

Després de conèixer-se l’expedient, el gegant es va limitar a comunicar que «treballa de manera constructiva amb els editors a Espanya i a Europa» i que analitzarien el cas. No obstant, el dret a la retribució pels drets d’autor no és només cosa seva, sinó també d’altres plataformes de l’entorn digital que es nodreixen d’aquests continguts periodístics. «Google és l’única que està negociant amb cada editor», assegura Lanzaco. «De Meta (propietària de Facebook i Instagram) i Microsoft encara no hem obtingut cap resposta efectiva, si bé esperem que aquesta situació sigui revisada perquè normalitzin la utilització de notícies en les seves plataformes».

Google –i aquestes altres empreses tecnològiques– té un problema de regulació global. A Austràlia va arribar a un acord similar al francès. No obstant, al Canadà es troba enmig d’unes turbulentes negociacions en les quals fins i tot ha bloquejat l’accés dels ciutadans a les notícies per ficar pressió als editors. Meta també ha recorregut a aquesta estratègia. Per Lanzaco, això suposa una «amenaça per a la democràcia».