¿Què ha passat a OpenAI, l’empresa de ChatGPT? 6 claus per entendre la crisi

Aquí resumim en sis claus què ha passat.

En un breu i dur comunicat publicat el 17 de novembre, la junta directiva d’OpenAI va anunciar l’acomiadament d’Altman per falta de confiança i el va acusar d’ocultar informació. «La sortida del senyor Altman segueix un procés de revisió deliberativa per part de la junta, que va concloure que no va ser consistentment sincer en les seves comunicacions amb la junta, obstaculitzant la seva capacitat per exercir les seves responsabilitats», deia la publicació, que no va citar incidents específics. «La junta ja no confia en la seva capacitat per continuar liderant OpenAI».

Poc després, el també cofundador Greg Brockman va anunciar que dimitia com a president del consell d’OpenAI en solidaritat amb el seu company. «Sam i jo estem commocionats i tristos pel que ha fet avui la Junta», va explicar en un missatge a X, la xarxa social anteriorment coneguda com a Twitter. Altres empleats molestos amb l’acomiadament d’Altman també van renunciar als seus càrrecs.

L’acomiadament d’Altman poques hores abans que es tanqués la Borsa de Nova York va precipitar una profunda crisi interna. I és que la decisió de la junta es va gestar sense informar ni els inversors ni els empleats d’OpenAI. Fins i tot Microsoft, principal soci de la companyia amb una inversiósuperior als 13.000 milions de dòlars, anava a cegues. Segons ‘Axios’, la directiva del gegant informàtic va ser informada tan sols un minut abans que el comunicat de l’acomiadament es fes públic.

Aquesta manera de procedir va generar molt rebuig tant entre inversors com empleats, que durant dissabte i diumenge van protestar per demanar la readmissió d’Altman. La pressió va portar a unes negociacions en les quals es va proposar fer canvis en el consell de direcció d’OpenAI. No obstant, aquest es va mantenir ferm en la seva decisió d’acomiadar Altman. En aquest equip directiu destaca Ilya Sutskever, cofundador i cap científic d’OpenAI, qui va comunicar a Altman el seu acomiadament.

Una setmana després, encara es desconeixen els motius que van portar a la sortida d’Altman. És per això que la nova direcció de la companyia encarregarà una investigació independent per determinar què va passar.

El moviment per sorpresa de l’antiga junta d’OpenAI i la falta d’explicacions detallades porta els experts a pensar que es podia tractar d’un conflicte intern entre dues faccions: els que volien anar més de pressa per obtenir més beneficis, amb Altman al capdavant, i els que apostaven per un desenvolupament més segur de la IA, sector liderat per Sutskever.

No obstant, tot apunta que la decisió no estaria relacionada amb els productes d’OpenAI, sinó amb un assumpte personal. «En poques paraules, el comportament de Sam i la falta de transparència en les seves interaccions amb la junta van soscavar la capacitat de la junta per supervisar eficaçment l’empresa de la manera que se li havia encomanat», assegura un informe intern a què ‘The New York Times’ va tenir accés.

‘The Washington Post’ apunta en aquesta mateixa direcció. «Atès que Altman té talent, poder i és tan estimat, oposar-se a ell era un repte», ha explicat una font interna. Altman ha pilotat el meteòric enlairament d’OpenAI fins a estar valorada en 86.000 milions de dòlars, cosa que la converteix en la tercera ‘start-up’ més valuosa del món només per darrere de ByteDance (propietària de TikTok) i SpaceX, d’Elon Musk. Això l’havia convertit en una de les figures més influents sobre la IA i la seva regulació, portant-lo a reunir-se de manera assídua amb alts líders polítics.

El malestar amb l’acomiadament d’Altman va cristal·litzar dilluns en una revolta interna. Més de 700 empleats, gairebé el 95% de la plantilla, va firmar una carta en la qual exigien la dimissió de la junta directiva d’OpenAI. També amenaçaven d’anar-se’n a treballar amb el seu antic cap, fitxat per Microsoft per liderar un nou equip d’IA avançada.

Sutskever també la va firmar i va demanar perdó. «Lamento profundament la meva participació en les accions de la junta. Mai vaig tenir la intenció de fer mal a OpenAI. M’encanta tot el que hem construït junts i faré tot el que pugui per reunir l’empresa», va explicar a X. La pressió de la dona de Brockman hauria sigut clau per canviar l’opinió del cap científic d’OpenAI, cosa que al seu torn ha desencadenat la tornada d’Altman al capdavant de la companyia.

Després d’unes negociacions frenètiques, dimecres es va tancar un acord que certifica la tornada d’Altman com a director executiu d’OpenAI. La pressió d’inversors com Microsoft i de l’opinió pública han forçat la junta directiva a acceptar un pacte consolida el poder del jove inversor.

En poc més de dos dies operatius, el seu càrrec ha sigut ocupat interinament per l’enginyera Mira Murati, directora de tecnologia de la companyia i impulsora de ChatGPT, i per Emmett Shear, cofundador de la plataforma de vídeo Twitch.

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

Divendres passat, poc després de ser acomiadat, Altman i Brockman van començar a vendre als inversors la creació d’una nova ‘start-up’ centrada en la IA, segons va saber ‘The New York Times’. Dilluns, el director executiu de Microsoft, Satya Nadella, va anunciar el fitxatge de tots dos per liderar un nou equip d’investigació en IA avançada. L’acord de dimecres desfà tots aquests moviments.

El nou acord purga Tasha McCauley i Helen Toner, dos dels membres de la junta que va decidir acomiadar Altman. L’únic que continuarà en el nou consell d’administració és Adam D’Angelo, que va encapçalar les negociacions. Els altres dos membres són Bret Taylor, codirector executiu de l’empresa de ‘software’ Salesforce, i Larry Summers, conegut per haver sigut exsecretari del Tresor dels Estats Units entre 1999 i 2001. La nova junta es queda sense dones, però encara falten llocs per concretar.