Un Tech Spirit més "tecnològic i científic" que mai

Va brotar com una manera d’omplir el buit que deixava la cancel·lació del Mobile World Congress per culpa de la covid, però s’ha acabat convertint en un veí més de la ciutat. Especialment des d’aquest any, que l’esdeveniment celebra la seva cinquena edició. El Tech Spirit va tornar a obrir portes ahir a la Llotja de Mar, a prop d’on l’associació que organitza la trobada, el Tech Barcelona, té el seu quarter general. Aquest organisme, un dels més importants de la ciutat en termes de promoció privada de l’emprenedoria i la tecnologia, es va crear per impulsar l’"ecosistema digital i tecnològic de Barcelona", així que l’esdeveniment és la seva manera de reunir el sector en un mateix lloc i aprofitar per reflexionar sobre allò que creuen que serà clau en el futur.

A jutjar per l’agenda i els cap de cartell (ex MIT, Google, BSC…) el tema més important avui és la tecnologia d’última generació. "És l’edició més tecnològica, científica i centrada en deep tech [tecnologia capdavantera] que hem fet fins ara", va confirmar, en la inauguració, el president del Tech Barcelona, Miguel Vicente, acompanyat en l’audiència per algunes de les figures que han aconseguit que aquesta hagi acabat sent una qüestió central a Barcelona.

Hi eren l’ICF, els fons Asabys i Encomenda, la Mobile World Capital, Acció, Barcelona Activa i la plana major del Tech Barcelona, a més de la primera tinenta d’alcaldia de l’ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, i la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, que es van encarregar de repassar l’aconseguit entre tots.

Per exemple, que Barcelona concentri el 70% de la contractació tecnològica de tot Espanya, que en els últims cinc anys més de 19.000 professionals de tot el món hagin escollit aquesta ciutat per desenvolupar la seva carrera, que el sector tech aporti ja el 10% del producte interior brut (PIB) de la comunitat, o –un èxit d’ahir mateix– que el Barcelona Supercomputing Center (BSC) vagi a ser una de les set fàbriques d’intel·ligència artificial (IA) d’Europa.

Ambicions i desafiaments

El director d’aquest centre, Mateo Valero, va utilitzar la seva conversa amb el catedràtic Paco Solé Parellada per parlar de les seves ambicions ("convertir Barcelona en la ciutat del disseny dels xips") i dels desafiaments que veu per poder aconseguir-ho. "A Europa, tenim l’obligació de no veure com passen les boles, sinó de fer xips i desenvolupar IA […], aquest és el tema geopolític més important que hi ha avui després de les guerres", va encomiar Valero.

Notícies relacionades

Elena Gil Lizasoain : "Les empreses se’n poden beneficiar, però la IA no és la resposta a tots els problemes"

¿Quins reptes comporta l’ús d’IA?

"El tren és a l’estació, està xiulant per tancar les portes i no hem de perdre l’oportunitat, perquè la competència és molt potent, amb els EUA i Àsia, i la Unió Europea ha de fer deures", va coincidir, en una altra taula rodona també relacionada amb les deep tech, el director del CDTI, José Moisés Martín. La més gran d’aquestes comeses és esbrinar com aconseguir que la producció científica arribi més a la indústria. Al seu costat, el director d’innovació d’Acció, Jordi Aguasca, va proposar la seva fórmula: assistint més la creació de start-ups de base ultratecnològica i empreses spin-off de la universitat.

La relativa bona notícia, com deixaran clar tant ells com els seus companys de taula (Emili Gómez, de l’ICF, i Miquel Rodríguez, de l’ajuntament) i els inversors que vindran a continuació (Carlos Blanco, Blanca Ochoa i Alberto Botet), és que de diners, n’hi ha. I a jutjar pel test ràpid que fa Carlos Blanco amb l’audiència, voluntat de rebre’ls, també.