Utopia 'hippy' a La 2

Ara, per viure bé, s'ha de treballar», es queixava ahir una vellahippyal documentalIbiza, la utopía posible. El reportatge va ser com un oasi en el matí televisiu, en què era impossible escapar-se del pessimisme econòmic, de la catastròfica mirada dels popularsLuis Montoro, a TVE, iCarlos Floriano, a Intereconomía, per als quals la millora de l'atur només és un altre símptoma de l'apocalipsi.

La dona de La 2 explicava que va arribar a l'illa als 60, que es va educar a la comuna de Summerhill, que va aprendre biologia al bosc i que encara segueix vivint«aïllada en una muntanya i envoltada d'animals». A ella la crisi ni li va ni li ve, tot i que va deixar caure una incontestable anàlisi:«Pot ser que els hippies no servissin de res, que tot acabés adulterant-se, que només fóssim un somni devorat pel capital, però aquella utopia torna a cobrar vigència. L'ensorrament del sistema acabarà tornant l'ésser humà de la ciutat al camp, de l'urbanisme salvatge a l'ecologisme, de l'explotació energètica a l'espiritualitat, de l'abús farmacèutic a la salut naturista». Un company seu, de grenyes blanques i mirada sàvia, va postil·lar:«La qüestió que ens condemnava era si fumàvem o no marihuana. La qüestió sempre va ser aquesta, no si la societat havia de beure o no alcohol, contaminar o no, guanyar diners o no com a via per ser feliç».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Mirant de mantenir la seva vida en reserves com les dels siouxs, elshippiesens recorden que equivocats que estàvem entregant-nos al creixement insostenible, meta tan quimèrica com l'essència delhippisme, condemnat per ingenu. ¿No era més ingenu pensar que podríem mantenir aquell nivell de vida?

Veient l'homenatge que la Costa del Sol prepara per rebreMichelle Obamaés clar que estem lluny d'haver après la gran lliçó d'humilitat que ha impartit aquesta crisi. Ahir, al programaSé lo que hicisteis (La Sexta) van trucar al restaurant Alabarder Beach Club de Marbella fent-se passar pel gabinet de la primera dama dels Estats Units. L'encarregat del negoci va picar l'ham: va accedir a preparar un gaspatxo sense ceba, ni pebrot, ni tomàquet, ni oli, ni sal per acontentar la petita Sasha; no va posar cap mena de problema a comprometre's a servir xili amb carn fent-lo passar per un plat típic espanyol i fins i tot es va mostrar disposat a retirar de la carta l'arròs negre, o canviar-ne el nom perarròs de coloroafroamericà, per no molestar la senyoraObama.