Aquests periodistes

Fa uns dies, en el programaLa mañana de La 1, vaig sentir un comentari que em va fer saltar del sofà. En la seccióSaber brillar, dedicada a la crònica del cor, parlaven d'un possible casament entreFrancisco Rivera OrdóñeziEva González.«No hi ha cap informació que ho confirmi, ¡però que es casin, per Déu, que els periodistes som així, que ens agraden els casaments!», va exclamar Karmele Izaguirre, la presentadora.

¿Som així els periodistes? ¿Quins periodistes són així? La frivolitat ha penetrat en el periodisme fins a desvirtuar-lo completament, i ­podríem apostar el que sigui que si el CIS (Centre d'Investigacions ­Sociològiques) fes una enquesta ­sobre el tema, la gent citariaLydia Lozano, Jesús MariñasiKarmele Marchanteentre les principals ­figures del periodisme espanyol ­actual.

Notícies relacionades

La pitjor opció possible

Un respecte a la història

Fa 30 anys, quan la meva mare comentava als amics que el seu fill estava estudiant Periodisme, li ­preguntaven coses com:«¿Li agrada viatjar? ¿Li interessen els conflictes? ¿Es dedicarà a la política, als espectacles, a internacional, als ­tribunals?». Ara la meva mare ja no diu mai a ningú que sóc periodista, perquè les preguntes han canviat:«¿Ah, sí? ¿És periodista? ­¿Llavors coneix Belén Esteban? ¿I Ana Obregón?».Lydia Lozano, que viu d'elevar a no-notícia qualsevol rumor sense fer cap mena de ­comprovació, fins i tot quan es tracta de determinar si una persona és viva o morta, deia aSálvame(Tele 5):«M'encanta que entre les aspirants a miss Espanya hi hagi periodistes, com Doña Letizia. S'ha de fer pinya».

El periodisme-vedet s'ho empassa tot. Fins i tot en els pocs programes que juguen al reporterisme tradicional, el periodista és més estrella que el mateix reportatge, i a l'estilJon SistiagaaREC(Cuatro) em remeto. Fins i tot les miss volen ser periodistes. Periodistes de televisió, és clar. Miss Brasil 2010,Débora Lyra, es prepara per aconseguir-ho. Les periodistes guapes es casen amb prínceps o surten amb els herois dela Roja. Això és el que cala en la societat. El periodisme, abans un mitjà per controlar el poder, es projecta ara com un mitjà per arribar al poder i relacionar-se amb les altures. Em ve a la memòria un periodista local d'Almeria, destinat a seguir l'alcalde, que quan se li preguntava què havia fet aquell dia sempre treia pit i deia:«Hem inaugurat un carrer, hem donat uns premis, hem llegit el pregó…».