Crisi d'idees

A l'estiu de la crisi, la televisió destaca per la crisi d'idees. No és nou. És un procés de deteriorament que ja fa molt de temps que dura. Qualsevol idea que funciona en una cadena és copiada en massa per totes les altres. Els programes de viatgers, d'urbanites, de cases de luxe, els informatius amb noies guapes i notícies insubstancials... Ara ens anuncien que la gran novetat de la temporada que ve serà la versió espanyola de la sèrieLas chicas de oro, ambJosé Luis Morenoal capdavant. El súmmum. Potser d'aquí 20 anysMorenoadaptaHouseiBonesi ens les presenta com l'aposta de la temporada 2030-2031.

La majoria dels invents televisius que han quedat en la memòria col·lectiva són de la factoria Tele 5. LesMama chicho, Crónicas marcianas, Gran hermano, Operación triunfo, Aquí hay tomateiSálvame. En realitat, no deixa de ser el mateix programa, una coctelera on se sacsegen sentiments viscerals: morbo, plor, riure i xafarderia. Sembla que l'ésser humà no pot ser entretingut amb res més que no siguin els fetgets de pollastre. Servits de diferents maneres, però sempre fetgets.

D'idees per canviar això n'hi ha, però els nois deMuchachada nui, per exemple, se n'han anat de la televisió pública farts de ser programats a deshora. Aviat veurem què són capaços de fer a Antena 3, si mantindran el seu nivell de frescor i surrealisme manxec o abaixaran el pistó per estar bé amb la quota de pantalla, amb elshare. SiTip y Collhaguessin sorgit ara, difícilment trobarien un forat a la tele.«Massa estranys, massa intel·lectuals», diria fumant el seu puro el cap de programació.

Notícies relacionades

Els Goya i els Oscars: com un ou i una castanya

Marian Rojas comunica des de la passió

El que no hi ha són ganes d'arriscar. I els amos del negoci l'últim que volen és risc. Que arrisquin els diaris, que aquests sí que ho tenen difícil si no s'espavilen. La televisió és mandrosa. La gent encén la tele i s'empassa el que li posin, així que per què inventar res. L'altre dia,Juan Fernándezparlava aquí dels programes amb xipolleig pisciner, festa nocturna i síndria de platja pensats per als teleespectadors que s'han de quedar a casa.

Doncs bé, a les platges de tot Espanya, però sobretot a les del sud i Llevant, la mateixa gent que estiueja s'asseu i s'empassa cada dia aquests programes d'estiu, cosa que crea un potent metallenguatge que amenaça de convertir-se en un bucle explosiu, unbig bang, un forat negre que ens acabarà engolint a tots plegats.