Ariadna Oltra: «No faig mai entrevistes per carregar-me algú»

–¿No està cansada que se la consideri una substituta a Els matins?

–No, ja que no m'ho prenc com una substitució d'Helena Garcia Melero o com al seu dia ho va ser de Lídia Heredia. És una feina com qualsevol altra.

–En teoria, té el rol de Garcia Melero, però en la pràctica un pes important de l'espai recau en vostè, com si fos Josep Cuní...

–El plantejament del primer any amb Espartac Peran era que jo feia l'entrevista, cosa que també ha passat després. Però la tertúlia, que durant la resta de l'any la porta Cuní, la fa Pol Marsà. No es tracta de fer el paper de Cuní ni que jo porti els pantalons.

–És evident que no hi ha motius per sentir-se una presentadora florero.

–Mai m'he sentit així i això està molt bé. No crec que m'agradés. I si em toqués fer-ho, diria que no.

–¿Què els fa a les seves parelles televisives d'estiu, Espartac Peran, Jordi Eroles i ara Pol Marsà? Ells van canviant, però vostè aguanta.

–Estic enganxada a la cadira (riu). En el cas de l'Espartac, aquest tenia un nou projecte; i amb el Jordi, la direcció va optar per comptar amb algú de l'equip de Cuní, que és el Pol. No és la primera persona que m'ho comenta. El Pol em va dir: «¡Ets unaladykiller!». Però la culpa no és meva.

–Ell considera que el tranquil·litza la seva presència al plató per la seva experiència. ¡Quina floreta!

–Jo podria dir el mateix d'ell. Hi confio al 100% en l'àmbit professional, més enllà de la bona relació personal que tenim. Em sento molt segura tenint-lo al costat, perquè és una persona amb molt criteri, que té molt clar, quan parla, fins on pot arribar i les coses que pot dir. Això provoca que tu estiguis molt més concentrada en el que has de fer. Em fa la feina fàcil.

–¿És més complicat que els polítics passin ara pel plató?

–Sé que l'equip de coordinació sua per portar segons qui. Fan una feina molt dura i, a vegades, molt poc agraïda. Em trec el barret davant de tots ells.

–Alguns pensen que ha heretat l'estil incisiu de Mònica Terribas. ¿És un mirall en el qual mirar-se?

–Més que un mirall, és algú de qui he vist moltes entrevistes, igual que de Cuní. Han sigut els meus referents pel que fa a formació.

–¿Amb què es queda de cadascun d'aquests dos professionals?

–És una cosa que he anat interioritzant i que em surt de manera intuïtiva. És qüestió d'anar seguint-los i amarar-se de la seva feina.

–¿Però està d'acord que vostè utilitza aquest estil àcid?

–Una entrevista ha de servir per deixar les coses clares i, moltes vegades, a alguns polítics els costa respondre allò que tu els demanes. No es tracta de fer-los dir allò que no volen, però sí que si hi ha elements que volem saber perquè són d'interès per a l'audiència, s'han de preguntar. I dins de l'educació, ho preguntaré les vegades i de les maneres que calgui. Però mai ho faig amb la idea decarregar-mealgú.

–¿No té ganes de volar sola, com han fets les seves predecessores?

–No m'agrada plantejar-me què m'ha de passar a mitjà termini. Les coses arribaran quan hagin d'arribar, si és que arriben. No tinc pressa. A TV-3 em queden moltes coses per fer.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–¿Sap que uns fans li han dedicat una pàgina al Facebook?

–Sí, però fa molt de temps que no la miro. Al principi es van posar en contacte amb mi perquè els escrivís alguna cosa. I ho vaig agrair molt. Però únicament la vaig consultar aleshores.