¿Un 'Gran hermano' sota terra?

Que curiós: el primer que han fet arribar als miners que estan atrapats sota tones de roca a Xile ha estat una càmera de televisió i una Bíblia. La Bíblia, per resar, i la càmera, perquè tothom pugui veure el dia a dia del tancament. La CNN ja fa servir aquestes imatges com a cortineta de continuïtat:«Està passant, ho estàs veient». A Mali, per contra, la sequera s'endureix i milers de persones moren sense càmeres que ho testifiquin. O sigui,«està passant, però no ho estàs veient». El que veiem de Mali a la tele són els dolents dolentíssims que segresten bons boníssims. I fins aquí arriba la informació.

Trenta-tres persones atrapades a 700 metres de profunditat.Abel Gilbert escrivia ahir que Hollywood ja en devia estar muntant un guió. Pot ser que la història es converteixi en pel·lícula, però la tele s'avançarà. ¿Un Gran hermano sota terra? Antena 3 ja anuncia l'estrena del seu noureality, El marco. Consisteix a tancar parelles en un espai de 20 metres quadrats sense poder sortir, amb una pantalla de plasma com a únic contacte amb l'exterior i una càmera fixa que emet els seus moviments les 24 hores del dia. Ho anomenen el reality del segle XXI, el reality 3.0. Ningú pot descartar que el reality 4.0 sigui Atrapats a la mina. I després vindria Atrapats a la mina. VIP.

Notícies relacionades

La pitjor opció possible

Un respecte a la història

Veiem els miners en els telediaris i tothom diu:«Pobra gent». Jo també, però al mateix temps no deixo de preguntar-me per què és tan fàcil enviar una Bíblia a les profunditats de la terra i tan difícil treure aquesta gent d'allà, per què per on entra Déu no hi pot sortir un home. La tecnologia permet fer un forat per on entra una càmera per gravar l'home per al qual no troba solució. Ens expliquen amb fanfàrria que s'han desplaçat fins allà especialistes de la NASA, i m'assalta un altre dubte:«¿Trigarien quatre mesos a treure'ls si els tancats fossin del

G-2­­0?». L'escriptorManuel Vicentdeia a Tindouf:«Si s'apaguen les càmeres, arribarà l'oblit».Al Sàhara Occidental només s'encenen ocasionalment quanAminatu Haidaraixeca la veu o quan, com abans-d'ahir, 11 activistes espanyols són maltractats i detinguts. Després, tornaran a apagar-se i els activistes sahrauís, els miners xilens i els pastors malians se sumiran una altra vegada en les tenebres de la indiferència. O encara pitjor, inspiraran nousrealities, burds succedanis de la realitat que ens volen ocultar.