Omaira, sense saber-ho, va canviar la tele

Informe semanal(TVE-1) ha evocat la tragèdia que va ocasionar el volcà Nevado del Ruiz. Han passat 25 anys d'aquell drama. I naturalment han tornat a posar aquelles escruixidores imatges que va gravar el càmeraEvaristo Canetede la nenaOmaira,que va estar submergida durant més de 70 hores, amb l'aigua fins a la barbeta, fins a la seva mort. DeiaCanete,avui encara impressionat, avui encara tocat per aquell escruixidor succés:«No sé si allò va ser periodístic o no va ser periodístic. No m'ho vaig plantejar».O sigui, va gravar el que va veure, que és el que havia de fer com a periodista, com a càmera, com a informador. Sense trampa, sense manipulació, sense additius per augmentar l'expectació. El que va passar després d'aquelles 70 hores és una cosa que se li escapa aCanetei que ha significat un abans i un després en els tractaments televisius dels successos. Els manaies que dissenyen la manera d'informar des de la televisió van comprendre llavors, de seguida, que l'ideal per aconseguir audiències fabuloses no era tant ensenyar una mort, sinó mostrar l'agonia de l'ésser humà fins a arribar a la mort.

Aquest succés de l'Omaira,encallada en l'aiguamoll i el fang, durant hores i hores, va despertar una il·lusió bàrbara entre l'aquelarre de corbs. Per primera vegada, la tele va retransmetre una agonia en directe, i no amb final feliç, sinó de mort, que és el colofó ideal per provocar un bon impacte en l'audiència. A partir delcasOmaira la tele va canviar la manera d'enfocar els successos. I en una malaltissa recerca, s'ha intentat reproduir el model, buscant -moltes vegades fabricant- mésOmairesconstantment.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Això ha produït, i produeix, intolerables maneres de furgar en la intimitat de moribunds, d'accidentats, de víctimes, tractats sense respecte, sense ètica ni estètica, perforats per les càmeres per aconseguir addicció al morbo.

SAHRAUÍS.-En aquestInforme semanal van abordar també la recent massacre del campament sahrauí pròxim a Aaiun. Potent document: ens van ensenyar, sense reserves, com les gasta el Marroc. PeròInforme semanalha tingut un gran interès a comunicar-nos que«Espanya va cedir, l'any 1975, les seves responsabilitats al Sàhara al Marroc i Mauritània». Això ens ho van anar repetint diverses vegades. O sigui, comPonç Pilat, el Govern d'Espanya se'n renta les mans. Tranquil·lament.