Addicte a Pedrerol

Ha arribat el moment de confessar-ho: m'encantaPunto pelota, el programa esportiu que dirigeix i presenta Josep Pedrerol al late night d'Intereconomía. Podria odiar l'espai per moltes coses -l'antibarcelonisme confés de molts dels contertulians, la casposa sintonia, les prediccions deFredericFin de ciclo, Hermelo l'obsoleta distinció madridista que sovint s'exhibeix-, però, no sé gaire bé com, aconsegueix hipnotitzar-me cada nit. És una gran evasió, l'únic moment que no penso en el que s'acosta. Algun instint primari s'activa quan em poso davant d'aquesta tertúlia futbolística tantavernícola. Un debat on s'ajunten la tècnica i la puerilitat, l'humor i la sensibleria, la finor i la matusseria, la passió i el seny, la solemnitat i la frivolitat. Davant de tot això, quedo bocabadat, en estat zen. Apago tots els motors i arribo al nirvana mentre de fons sento, com un mantra,Tomás Ronceroa punt de barallar-se amb Carmen Barceló.

Punto pelota és un programa esportiu d'una espècie tan peculiar que s'ha convertit en l'únic punt de trobada entre Intereconomía i La Sexta.Wyomingparodia a El intermedio les intervencions de Jorge de Alessandroamb vídeos trucats, i a Punto pelota els fa tanta gràcia que reprodueixen aquests vídeos diàriament, enmig d'un riure generalitzat. L'humor és un dels secrets de l'èxit dePedreroli companyia. I no cal ser cap entès en futbol per riure amb Punto pelota. No s'hi aprecia l'enginy literari de les batalles dialèctiques entre Góngora iQuevedo,però s'hi endevina el rastre d'una tradició molt espanyola: la gallardia. Les intervencions dels madridistes acèrrims, gallards fins i tot quan perden 5-0, són realment gracioses.

Notícies relacionades

Com afecta la butxaca Trump

Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»

Punto pelota té alguna cosa deJosé María García(la denúncia), alguna cosa d'Aquí hay tomate (els esquers), alguna cosa de Sálvame (les fugides) i alguna cosa d'El día después (el to).

També té alguna cosa de còmic i alguna cosa de telenovel·la. Hem vist com els contertulians ploraven, es feien petons i es partien de riure. Hem assistit a empipaments colossals que no han arribat mai a cap port. Hem après a utilitzar el punt de fuga per determinar un fora de joc. També hem après a veure reflectit en una síndria el que li hauria passat al turmell deMessisi li haguessin clavat una puntada amb tacs de goma o d'alumini. Va ser un experiment en directe, així que Punto pelota també té alguna cosa deFlippy.