Una vintena de televisions locals no emeten a Catalunya

S i al conjunt d'Espanya l'opinió generalitzada és que l'actual model audiovisual no s'aguanta, en el cas de Catalunya aquesta idea és una constatació: dels 96 canals locals previstos en el pla inicial (37 de públics i 59 de privats), només n'emeten 63 (46 de privats i 17 de públics). Una dotzena podrien començar d'aquí poc, però segueixen als llimbs. A aquesta planificació (realitzada pel Ministeri d'Indústria), que ja quan es va presentar semblava inviable, la crisi econòmica li ha donat el cop de gràcia.

Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), considera que el balanç del primer any tampoc és un fracàs. «Ha sigut relativament positiu, ja que s'ha consolidat la tele de proximitat, i amb pluralitat, que és el que ens acosta al territori. D'alguna manera, el sector ha sobreviscut a la crisi econòmica». Però Font també reconeix que hi ha hagut aquest any «un dèficit de qualitat i de viabilitat econòmica. El CAC no fa anàlisi de qualitat, no regula el bon gust, però almenys a Catalunya, a més d'aconseguir que siguin de proximitat, amb producció pròpia i que defensin la cultura i la llengua catalana, compleixen l'horari de protecció infantil i el percentatge de publicitat. L'actuació d'ofici del CAC fa que la situació de la programació a Catalunya sigui més bona que en altres comunitats sense un consell. Sens dubte, és molt millor per a tots que existeixin els CAC».

El problema ara és la viabilitat, i Font ho té clar: «S'ha de refer el mapa de la TDT a Catalunya. S'ha demostrat inviable i el nou plantejament hauria d'anar encaminat a relacionar la prestació del servei de tele amb la demografia de la zona que es cobreix i de les possibilitats econòmiques de cada zona, i ampliar les demarcacions si és necessari. I deixar desertes les llicències on no existeixin aquestes característiques de viabilitat. Però qui ha de fer aquest replantejament és el Ministeri d'Indústria, encara que nosaltres hi podem ajudar», apunta.

Notícies relacionades

El viatge cap enlloc

La caverna, amb finestra

«Hi ha una sobreoferta de canals i no hi ha recursos per a continguts -reconeix Marc Melillas, president de la Xarxa Audiovisual Local-. Davant aquest panorama, la solució és la TV local real, ser el referent informatiu per al teu territori d'emissió, ja que la idea de televisió generalista (com han intentat alguns projectes de privades locals) fracassa al competir directament amb les grans».

Aquest plantejament, unit a una economia de guerra («a la qual ja estem acostumats», apunta Melillas), que els permet produir programes no informatius a 46,63 euros per minut, ha fet que les televisions locals que ja existien en analògic hagin pogut emetre, amb una relativa tranquil·litat, en aquest primer any de la TDT a Catalunya.