Michelle Jenner: "La vida d'Isabel va ser un culebró"

Amb només 23 anys, Isabel la Catòlica va ser coronada reina de Castella. Igual de precoç ha estat Michelle Jenner (Barcelona, 1986), l'actriu escollida per donar-li vida a 'Isabel', sèrie que després d'uns mesos de retard per culpa de la situació econòmica a RTVE, ja ha vist la llum a TVE-1. Amb 2 anys va entrar al món de la publicitat i, amb 6, en el doblatge. Després de passar per sèries com 'El cor de la ciutat' (TV-3), la seva gran oportunitat li va arribar gràcies a 'Los homes de Paco' (Antena 3 TV), on es va convertir en tota una 'lolita'. Ara afronta el seu primer paper protagonista posant-se a la pell d'una monarca amb qui Castella va viure alguns dels seus anys d'esplendor.

-¿Com és la Isabel que presenta la sèrie?

-Aquesta primera temporada engloba la seva vida des dels 14 anys fins que va ser coronada. Es mostra com passa de ser una nena que viu tranquil·lament amb la seva mare i el seu germà a a veure's ficada en una cort plena d'intrigues polítiques.

-¿Com la descriuria?

-Va ser una dona molt, molt forta. Suposo que ho va haver de ser per les circumstàncies en què es va veure embolicada, allunyada de la seva família i amb certs personatges al seu voltant. I més per tractar-se d'aquella època, que al ser una dona va haver de ficar-n'hi un parell.

-¿Què és el que més admira d'ella?

-Em fascina que amb la meva edat ja era reina i havia aconseguit moltíssimes coses, així com la seva valentia i fortalesa i la dignitat que va tenir en totes les seves decisions.

-¿Qui li posa més traves a la cort?

-El germanastre, Enric IV, n'hi posa unes quantes. És un personatge una mica histriònic i estrany, que promet coses que mai compleix. També hi ha la seva dona, Joana d'Avis, que l'odia perquè veu perillar que sigui la seva filla, Joana la Beltraneja, la que es converteixi en reina.

-Amb totes aquestes intrigues, això sembla 'Los Tudor' a l'espanyola.

-No és 'Los Tudor', però hi ha coses semblants. Ja havia vist la sèrie i ho he tornat a fer ara. Era molt més passional, sobretot, d'escenes de llit i relacions. A 'Isabel' per descomptat que també apareix tot això, però té tota la part d'intriga política. ¡I no hi és Jonathan Rhys-Meyers, que ja m'agradaria que aparegués! (riu).

-No es pot queixar tampoc del seu partenaire, Rodolfo Sancho, que interpreta el seu marit, Ferran d'Aragó...

-¡Gens! És un encant i un actoràs.

-Parlant d'ell, ¿com és la relació del matrimoni?

-Isabel tenia clar que no volia casar-se per obligació, sinó que triaria al seu marit. I el tria no només perquè li pugui agradar més que un altre, sinó mirant de cara a un futur polític, perquè sap que és molt important unir-se amb Aragó per anar unificant el regne. La seva relació té un punt graciós, perquè són dues persones amb molt de caràcter i xoquen, encara que s'estimen i es respecten.

-Aquest és el seu primer paper protagonista, i ni més ni menys que amb una reina que va ser clau en la història d'Espanya. ¿No li va fer vertigen?

-Al principi sí que vaig tenir una mica de por, com sempre que t'enfrontes a un personatge important i et preocupes per si no pots estar a l'altura. Però estic molt contenta amb el resultat, perquè he tingut molt bons directors que m'han aconsellat i he tractat de conèixer molt el personatge. Perquè, encara que fos una reina, sota de tot això estava la dona. Així que es tractava de posar-se a la seva pell i intentar entendre com actuava.

-¿Com es va preparar el personatge?

-Vaig llegir una biografia molt completa sobre ella que vaig trobar, escrita per Manuel Fernández Álvarez.

-Sembla que va ser com tornar a la seva etapa d'estudiant.

-Sí, i reconec que les classes d'Història no m'anaven molt bé (riu). Però quan llegeixes la biografia d'Isabel la Catòlica t'adones que sembla fins i tot un culebró, va tenir una vida molt interessant.

-Ara deu haver canviat i li deu haver agafat el gust a la Història.

-És que depèn de com te l'ensenyin. A mi, si em poses davant dates i més dates no m'interessa, però si hi ha un relat ben explicat sí. Fins i tot veient Isabel, a algú que no li agradi la Història la pot enganxar. Si quan jo estudiava hagués tingut una sèrie així hauria après moltes coses.

-Molta gent no sap que té experiència en el doblatge. Va ser la veu d'Hermione a 'Harry Potter' i del nen de 'La vida és bella'.

-Ara que realitzo més coses en cine i televisió em queda menys temps per al doblatge, però en faig sempre que puc.

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

-¿Quins projectes té previstos?

-Dirigiré el meu primer curt. Sempre m'ha interessat l'altra cara del treball audiovisual. ¡A veure com em va!