Jordi Évole: «'Operación Palace' era un joc, i així s'ho va prendre la majoria»

Va ser el líder absolut de diumenge. Més de cinc milions de persones van seguir fascinats com Jordi Évole descobria que el motí del 23-F va ser un muntatge per reforçar la democràcia. Al final ell va explicar que era un fals documental, gènere poc explotat a Espanya (l'últim va ser Camaleó, el 1991, que va matar Gorbatxov). Les reaccions al joc d'Évole van incendiar la xarxa. Molts a favor, però també en contra.

-¿Sabia el sarau que es muntaria?

-Esperava una reacció, però potser no tanta. El programa era un experiment i quan experimentes sempre hi ha un cert risc.

-¿Com va néixer la idea?

 

-Fa tres anys vaig veure a La 2 el fals documental Operación Luna, i em va encantar. Amb el director de Salvados vam comentar com aprofitar la idea i vam considerar que el 23-F era el fet històric adequat.

-¿Hi va haver algú que es negués a participar-hi?

 

-Sí, però la majoria va acceptar sense dubtar... Gabilondo només em va comentar: «Hi haurà merder». Però, de tant en tant, és bo arriscar-se i veure què passa. A més a més, em va donar molta confiança que persones que havien protagonitzat el 23-F consideressin que ja es podia jugar amb el tema. I tocava fer una cosa com aquesta, diferent.

-¿No li recorda Camaleó?

-Camaleó em va flipar. Va ser un exercici per treure's el barret. I amb Manuel Delgado, Pitu Abril, Joan Ramon Mainat… Professionals que m'agraden molt. Però Operación Pa-lace, de la mateixa manera que Operación Luna, agafa un fet ja històric, i Camaleó s'anticipava a un fet que no havia tingut lloc: un cop d'Estat a l'URSS.

-¿Què volia demostrar?

 

SEnDQue en el moment que vivim, amb el tsunami d'informació que ens cau cada dia a sobre, a l'espectador se li ha de dir que ho hem de mirar tot amb distància, contrastar, buscar altres opinions.... L'exercici de diumenge era un joc, i la majoria de l'audiència s'ho ha pres així. Ho ha entès. Si després de veure el programa hi ha qui troba que s'ha de ser més exigent amb la informació que rep, ja dono per bo l'experiment.

-¿Creu que amb aquest experiment se'l tornarà a veure més Follonero?

 

-Som un país que tendim a exagerar-ho tot i a treure conclusions precipitades. Fa quatre dies érem els gamberros de la tele, de cop i volta vam passar a ser els periodistes de referència i ara ¿tot això cau per terra? ¡Ufff! Crec que hauríem de treure a tot una mica de transcendència. Només és un programa més i la setmana que ve hi haurà un altre Salvados i tindrem Pedro J. Ramírez en exclusiva… Som uns apassionats de la tele, ens agrada el mitjà i les seves possibilitats creatives i experimentem i arrisquem des del primer dia. L'única raó possible per no haver fet aquest programa hauria sigut per por, i no vull deixar de fer coses per por. Podria estar molt còmode només amb Salvados, que va bastant bé. Però de tant en tant vull experimentar coses noves, que és el que m'entusiasma d'aquesta professió. I no ho deixaré de fer per por al què diran.

-Així, ¿no té por d'haver posat en joc la seva credibilitat?

Notícies relacionades

Un experiment amb lloances i alguna crítica

Això de Raül Díaz

 

-A veure, el programa clarament no era un Salvados, era una altra cosa. Si al final no haguéssim dit que era un fals documental, possiblement ens hauríem passat unes quantes línies. Però això de la credibilitat…, no ho sé... Ara, per un experiment com aquest, ¿tot el que has construït es desmunta de cop? La meva carrera ha anat a poc a poc, i sempre he fet coses arriscades, inventant-me bogeries des de l'època amb Buenafuente. I tampoc em sembla que la de diumenge sigui la més arriscada de les que he fet. Jo entenc aquesta professió així, i això de la meva credibilitat..., crec que no s'ha perjudicat, trobo que tenim uns teleespectadors en general molt més madurs del que a vegades ens pensem.