Jaume Barberà: "Abans de 'sortir de l'armari' era un periodista formalet"

Jaume Barberà (Mollet del Vallès, 1955) ha creat un estil propi amb la seva forma pausada de parlar, les seves llargues entrevistes gairebé sense preguntes i per apostar per personatges desconeguts, que va practicar durant quatre anys al programa d'El 33 'Singulars'. La seva criatura. Ara, per necessitats del guió, ha emprès una nova aventura amb 'Retrats', un espai que conserva aquell esperit de rebel·lia. Encara que a la tele deixa parlar, ell cada vegada calla menys. I això està molt bé. Els seus llibres, verdaders supervendes, són exemple d'això.

-¿'Retrats' no és 'Singulars', però han mantingut la seva essència, ¿no? 

-'Singulars' i 'Retrats' són productes diferents, encara que tinguin el mateix objectiu: escoltar per aprendre. Ens agrada dir que no fem entrevistes. El que es pretén és estimular la conversa i acostar als teleespectadors el coneixement de persones en la majoria dels casos desconegudes, però amb un discurs ric. I això és molt difícil.

–Deu ser laboriosa la feina de producció. 

–D'això me n'ocupo bastant jo, no perquè sigui el director, l'ideòleg de l'espai, sinó perquè m'he de trobar còmode amb el personatge. Hi ha d'haver una relació empàtica, una cosa que no seria acceptable en un programa informatiu.

–I aquest no ho és... 

–No, no ho és. I quan dic una relació empàtica és que ha de tenir ganes de parlar amb mi, perquè, si no, no hi haurà conversa. Hi ha qui diu: «¿M'anirà fent preguntes?». I contesto que només una o dues, i que pot estar parlant 25 minuts seguits sense interrupció.

–¿Hi ha qui se'n veu incapaç? 

–Sí. Però és que jo no porto paper. No puc mantenir una conversa amb una persona, si vaig amb un guió. I com que no tenim pressupost per passar llargues hores d'edició, hem d'anar molt segurs. Passava el mateix a 'Singulars', encara que aquell programa era més fàcil de fer; no s'editava per contingut. Només me'n recordo de parar perquè el convidat s'havia d'escalfar. Pensi que solien ser persones que no havien sortit mai a la tele. Per això a 'Singulars' el plató era càlid. Mentre que a 'Retrats', si busquem un tema, i el personatge és l'excusa, discutim amb ell els escenaris. És que hi ha tres classes de 'Retrats', encara que és difícil poder-lo catalogar, perquè sempre m'he saltat els formats.

–¿Es va inventar el format Barberà? 

–No crec que hagi inventat res, però com a teleespectador espero que em sorprenguin. Quan presentava el 'Telenotícies', que era un format tan tancat –ara no, ara s'aixequen i van als gràfics–, jo ho feia a través de les entradetes. Era el meu moment de subversió. Un programa no l'entenc si no té vida. I com a professional també busco sorprendre.

-¿'Singulars' era el seu feu, ¿no? 

-¡Home! ¡Era casa meva! I tampoc hi havia guió, perquè no fa falta.

–Però actuar sense xarxa implica uns controls previs. 

–Tu tens una responsabilitat sempre i has d'anar amb compte. I si es tracten temes de salut, aquest control l'has de multiplicar per dos. Jo no puc portar venedors de fira. Per tant, abans de convidar una persona que analitzarà o donarà uns consells de medicina no ortodoxos, necessito una prova. Vull que persones que em mereixin confiança i conegui hagin superat malalties amb el tractament. I a vegades sóc jo mateix.

–¿Fa de conillet d'índies? 

–A Xevi Verdaguer, un dels convidats de 'Retrats' que parlava de la salut de l'intestí, me'l va recomanar una companya de confiança. Vaig trigar a treure'l, fins que vaig comprovar que els mals que jo tenia, i pels quals havia de passar pel quiròfan, s'havien solucionat. I és que necessito anar en compte, perquè en la medicina alternativa hi ha molt vividor. Com a tots els camps. També a la tele, on hi ha persones que s'enriqueixen vexant els altres.

–Quin planter el de 'Singulars': Teresa Forcades, Ada Colau... 

–Sí, la quantitat de gent que aquell programa ha descobert és impressionant. I ara molts són personatges molt coneguts.

–¿Això l'omple d'orgull? 

–Ens satisfà el tema de Teresa Forcades. Abans havia aparegut dos minuts en un debat d'El 33 i una companya em va dir: «Has de parlar amb aquesta monja. Et fascinarà». I així va ser: vam establir una relació empàtica. Li vaig fer la seva primera entrevista llarga i va meravellar. Encara que li va causar problemes; fins i tot, un capítol del Vaticà. Els ultracatòlics de Catalunya van protestar. Però ella és prou intel·ligent i allà es va acabar. M'agrada que hàgim posat una activista extraordinària en un debat ric. I, a sobre, dona, cosa que encara m'agrada més. Després hi ha Jonathan Tepper...

–¿L'analista que apareixia amb el seu 'power point' a 'Singulars'? 

–Sí, i que ara participa en altres programes. També Edward Hugh, Ada Colau, Luis Garicano... Com a professional em satisfà haver trobat aquestes persones tan valuoses que han enriquit el debat.

–¿Això forma part del periodisme intencionat que defensa? 

–Si no tens una intenció, ¿quin periodisme estàs fent? Si el que vols és entretenir, no fa falta ser periodista. I si el periodisme no té una intenció, és taquigrafia.

–¿La clau està a fugir del periodisme de teletips? 

–Els periodistes hem d'intentar que això sigui així. Encara que intueixo que les elits volen com menys anàlisi millor. Aquesta és una lluita del periodisme. Perquè, si no, internet ens matarà. Ja hi ha molts agregadors de notícies. I això es pot traslladar a tot. Fins i tot a mi mateix. A la meva 'sortida d'armari'. Abans era un periodista formalet de TV-3, i un bon dia surto de l'armari i dic les coses d'una altra manera.

-¿Va ser a partir de 'Singulars'? 

–Sí. El que ha passat aquests anys no és normal. Com que no crec en el periodisme aristocràtic, opino que, en època de crisi, el periodisme no pot ser neutral. Dintre dels límits de l'empresa en què treballes, has d'exercir i atenir-te a les conseqüències.

–¿L'han renyat molt? 

–Una vegada vaig rebre un comentari.

–¿«Jaume, t'has passat»? 

–Diguem-ho així. Però una sola vegada en 160 programes. És normal, no hi ha guió. Escoltes el personatge, les coses que diu t'indignen i llavors pots dir el que no correspon . Però també sé que han indignat. I ho tornaria a fer.

–¿Se sent un privilegiat? 

–Molt. Tenint en compte com estan les coses en l'ofici i les retallades a TV-3 –a mi se m'acomiadarà el 2016–, que pugui idear un espai com 'Retrats'... Seria cínic si digués que no sóc un privilegiat. Perquè ¿quantes persones tenen l'oportunitat d'estar 50 minuts sense la tirania de l'audiència i disfrutant d'aquest moment?

–La seva aposta per la tele pública és ferma. ¿No es veu en una privada? 

–No hi ha impediment, sempre que tingués la mateixa llibertat. En la privada podria exterioritzar més com sóc jo, com faig a RAC 1 i als meus llibres. Però haurien de saber com penso, perquè no canviaré.

–¿I faria entreteniment? 

–Això no. No podria presentar concursos. Sóc de primera línia, de lluita dialèctica. A més, el sentit del ridícul t'ho impedeix. Jo tinc un perfil. Si la gent em veiés fent 'Sálvame', m'escopiria.

–On més s'exposa és als seus llibres. ¿S'esperava l'èxit? 

–Que 'S’ha acabat el bròquil' era un èxit me'n vaig adonar aquell Sant Jordi. El nou, '9N 2014', està més documentat i reflexionat.

–Hi demana el dret a decidir, una cosa en què és bel·ligerant. 

–No només demano el dret a votar: em posiciono per la independència. Però no és antiespanyolisme ni animadversió a Espanya. Jo tinc família extremenya i la meva llengua també és el castellà. Però és que ara tenim una oportunitat única de fer un país nou.

–Un altre tema que el treu de polleguera són les prejubilacions. ¿Suposen una descapitalització intel·lectual de les empreses? 

–Una societat que admet que les persones d'una certa edat puguin ser acomiadades, no per una mala praxi, sinó per una qüestió biològica, és una societat malalta. Arribat a un límit, ¿qui et diu que un dia no deixarem morir qui consumeix més medicaments?

–Per cert, ¿li fa gràcia el seu personatge al programa satíric 'Polònia'? 

Notícies relacionades

La final

La retransmissió de la Copa del Rei a TV3, l’emissió en directe més vista de la temporada

–No em veig. Encara que la gent digui que els fa molta gràcia, i tota caricatura tingui un punt de realitat... No m'hi oposo, però tampoc m'encanta. Perquè un dia el personatge es va tocar els genitals i coses així. A veure, va bé des del punt de la popularitat, però, quan ets allà, vas dient coses que no diries mai, i això et sorprèn.

(Extracte de l'entrevista publicada a 'Teletodo' el 17 de maig del 2014)