Rafel Vives: "Jo no sóc el guru del reciclatge"

Rafel Vives ha estat tot un descobriment: comença a ser conegut a tot Catalunya, gràcies a l’espai de manualitats

'Ja t’ho faràs', que TV-3 emet els dissabtes, amb unes grans dades d’audiència.

–Vostè ha sigut una sorpresa, però no és precisament cap nen...

–He, he, he. No, no: tinc 47 anys.

–Vaja, que s’ha destapat...

–Si ho sabés... Vaig començar ballant als 16 anys, i ballar sí que és dur. És una activitat molt física i has de treballar. Els ballarins sí que són pencaires. Els actors som més ganduls.

–¡Que no el sentin!

–Jo he sigut actor professional durant molts anys i l’hi puc assegurar. I com a bon mallorquí , segueixo sent una miqueta gandul.

–Doncs ara no para... Digui’m: ¿com va decidir venir a Barcelona?

–Perquè vaig començar a fer teatre, música i dansa a Palma de Mallorca. Però prepares un muntatge, cinc actuacions i ja l’ha vist tothom que vol anar a teatre. Aquí, a Barcelona, hi havia un punt de referència indiscutible, que era l’Institut del Teatre, i vaig venir a estudiar.

–¿I després?

–La meva idea era poder treballar amb Els Joglars o amb La Fura dels Baus. És el que penses quan ets un xaval. I ja estava a punt d’acabar, quan vaig entrar a La Fura...

–¿Per què ho va deixar?

–Va arribar un moment en què, no sé ben bé per què, ja no m’interessava aquell món. Així que vaig decidir anar-me’n de viatge durant un any. No tenia cap càrrega familiar i podia fer el que volia. Així que me’n vaig anar a veure totes aquelles amistats que havia anat tenint durant aquells anys. Quan vaig tornar a Barcelona i vaig veure que només em quedaven 30.000 pessetes al banc i que el pis em costava 35.000, em vaig posar a buscar feina.

–¿De què en buscava, si ja no volia ser actor?

–D’ajudant de realització. Jo havia dirigit actors i equips de treball en situacions complicades, en gires mundials, amb espectacles i persones complexes. I el primer que vaig trobar va ser un concurs amb unes proves en una piscina, Gran splash [de TVE-1], amb David Meca com a presentador.

–¿I després?

–La mateixa gent preparava una telesèrie per a Antena 3. Em van trucar i em van dir: «Creiem que tu series la persona adequada per fer els efectes especials, l’attrezzo i l’ambientació d’aquesta sèrie. No tenim pasta, però...». Era Dos + una, amb les germanes Layunta i Ricardo Giménez Roig de realitzador. I hi era Pep Oliver, un mestre de la direcció d’art catalana. Es veu que els vaig caure bé, van veure que tenia empenta i ganes, i la següent que van fer, em va trucar. I així vaig estar 10 anys més.

–I després, més tele, suposo...

–Vaig estar a Porca misèria, que ha marcat la producció de les sèries catalanes. No fa gaire, Olor de còlonia, on he fet coses d’ambientació. I des de fa tres anys estic treballant amb Andreu Buenafuente i El Terrat. Vaig fer amb ell Buenas noches, Buenafuente, que va durar poquet, i ara estic en l’equip d’En el aire.

–¿Com va arribar a Ja t’ho faràs?

–Jo he treballat bastant a TV-3, sempre com a extern, i em coneix molta gent. Sóc un tio curiós i sempre estic parlant amb els seus tècnics. Que si l’objectiu d’una càmera, que com muntaràs el material... Tinc bona relació amb els realitzadors i, a més, la meva dona també hi treballa. I un dia em van dir que, al departament de Nous Formats, la directora, Fúlvia Nicolàs, i el realitzador, Joan Pavia, tenien al cap aquest programa.

–Però vostè no havia fet mai de presentador...

–És que al principi no sabien si fer-lo amb presentador o si aquest havia de ser algú conegut. Després, diverses persones els van suggerir el meu nom. També havia ajudat en el programa de decoració Tercera tercera, a El 33. Quan van convocar un petit càsting i ells van decidir que era la seva persona, jo no n’estava gaire segur, perquè havia deixat justament el teatre per no estar davant de la càmera...

–¿Abans de la seva elecció, ja era un manetes?

ràs és més pròxim i fàcil que aquell programa.

–El que fan té gràcia...

–Sí, però hi ha una cosa que vull que quedi clara: jo no sóc cap especialista, no sóc el puto guru del reciclatge ni del bricolatge ni res. Això sí, respecte a reciclar, m’agradaria que la gent fes l’exercici de, després d’anar al supermercat, treure-ho tot de les seves caixes i fer una pila amb els productes i una altra amb els embolcalls, a veure què fa més embalum. És clarificador. Jo sóc un tio intuïtiu. Jo penso i busco coses que es puguin fer fàcilment.

–¿Treballa amb els guionistes?

–Sí, sí. Jo els proposo les peces que faré... fins i tot algun artista. Jo m’assec a escriure el guió amb Fúlvia Nicolàs, perquè si me l’escriu ella, el fa massa bé, amb unes bromes molt intel•ligents... Però és que jo ni sóc tan llest ni parlo tan bé el català. Utilitza girs i paraules que a mi, que sóc de Mallorca, no em sortirien fàcilment.

–Em deia que vostès no fan com a Bricomanía...

–Nosaltres ho fem tot amb material reciclat. No comprem una fusta nova, la tallem i en fem alguna cosa, sinó que en recuperem una que s’ha llençat, una finestra o una porta vella. Donem una segona vida a objectes que estan a punt de jubilar-se.

Notícies relacionades

El retrobament de tres orfes adoptats

Horari i on veure el funeral del papa Francesc per televisió

–Doncs estan tenint molt bona audiència amb aquest tema...

–Això de l’audiència se m’escapa. Estic sorprès i una mica atabalat amb això que em coneguin pel carrer. ¡Si jo sóc un pencaire, un tio apassionat que em tiro de cap en el que faig, moltes vegades sense pensar en les conseqüències. Això de la fama és una mica absurd. El que fem nosaltres és només un programa de tele: estem fent una cosa per distreure la gent. Hem de valorar les persones que treballen en educació, en sanitat, en les coses realment importants.