Emma García: «Prefereixo presentar a participar»

Somiava presentar un reality, i ho ha aconseguit amb Ex, ¿qué harías por tus hijos? (T-5, 22.00), programa que compagina als matins amb Mujeres y hombres... y viceversa (T-5, 12.45), controvertit xou que ella defensa a capa i espasa davant de les crítiques.

-Ha passat de buscar l'amor per als joves a Mujeres... a veure com es tornen a unir després del desamor...

-És que el món és així i està ple de parelles que fan coses junts i tot al contrari. És el primer reality que presento després de fer debats i altres programes. Al final, tot el que sigui aprendre i fer coses noves, i a sobre treballar amb Zeppelin per primera vegada... La idea no em pot fascinar més. Ho compagino amb un altre tipus de parelles a Mujeres... El que m'agrada molt és que els concursants, amb tot el que suposa una separació per als fills, siguin capaços d'unir-se i aparcar les seves diferències per ells i fer que el premi es quedi allà fins que els nens compleixin 18 anys. Em sembla una idea fantàstica.

-¿Hi participaria si se separés?

-Prefereixo presentar, i si pot ser a Fuerteventura, millor. Aquesta vegada no hi he arribat a temps, però ja parlaré amb Álvaro de la Lama si fem una segona edició (riu).

-¿Els joves es comporten de forma diferent que a Mujeres...?

-Els més joves tenen 25 anys, però ja tenen una experiència i una relació seriosa perquè tenen dos nens. Al final, aquí no estan fent el tonto, sinó que hi són pels seus fills. Això no és la conya que tinc a l'altre programa de «volem passar-ho bé i viure l'experiència». Aquí hi ha un objectiu molt seriós.

-¿Vostè és una mare lluitadora?

-Si em veuen així als programes, imagini's com sóc. Tinc una filla i és el més gran de la meva vida, amb el permís del meu marit. La veritat és que fas de tot per ells. I si en algun moment has de participar en alguna cosa que mai hauries pensat, com és el cas de molts d'ells, doncs ho fas.

-¿Què en pensa de les crítiques que ha rebut Mujeres... ?

-Estic cansada de les crítiques. Tothom té dret a criticar, però, sincerament, han de veure el programa, perquè cada vegada que diuen «joder» els tallo. Es veuen pitjors coses en altres programes. Són joves i és veritat que a vegades jo em poso les mans al cap i dic: «¡Mare de déu senyor, com estan aquests de revolucionats!». Doncs sí. ¿És dolent?

-¿No s'ha pervertit bastant l'objectiu de trobar parella? Ara ja la saben molt llarga i no pensen més que a fer-se famosos...

-Ho hem assumit. Passa com a tots els realitys: al principi, a Gran hermano, tots eren molt verges. En aquest, quan vam començar venien a trobar l'amor i estàvem tots fascinats. Ara vénen a viure l'experiència i ja ho sabem tots. Ens hem posat més gamberros al mateix temps que ells han començat a controlar-ho tot. ¿Però què és el que té de bo el programa? Doncs que n'hi ha alguns que vénen dient: «Vaig a prendre'ls el pèl i a fotre-me'n una mica, i de passada em trauré uns bolos». Em sembla fantàstic que guanyin diners, si poden i no fan mal a ningú. Però aquests mateixos al final, com que amb els dies s'agafen afecte i ho tenen tot controlat menys els sentiments, acaben enganxats i ni ells mateixos se n'adonen. I aquí és on comença la història real.

-¿Animaria la seva filla a participar en el programa?

-Amb 8 anys que té, no l'animaria ni que li agradés el company de classe. I quan sigui gran... El que ens passarà als pares d'ara és que a la meva filla no li importarà el que jo li pugui dir. La voldré protegir absolutament en tot: «No vagis a aquest concurs, ni a aquest altre». Ho veig amb les mares dels del programa. Veig algunes escenes i em sorprenc. Són així i estan disfrutant. El que passa és que nosaltres, que ja tenim els 40 anys fets, ho veiem d'una manera diferent. Moltes mares i pares estan veient els seus fills realment com són. Molts descobreixen la veritat dels seus fills, que no té per què ser dolenta. Normalment, una mare no veu el seu fill o filla lligant o fent-se un petó.

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

-¿Quin percentatge de realitat i de ficció hi ha en un reality?

-Depèn. La realitat sempre supera la ficció. Ho dic per Mujeres... Les coses que passen no podrien ser recollides per cap guió. Sempre et sorprenen.