Carolina Bang: "Sóc bastant canyera treballant"

A els seus 28 anys, Carolina Bang està arribant a poc a poc a la maduresa personal i professional. L’actriu tenerifenca s’acaba de casar amb el director de cine Álex de la Iglesia i ha aconseguit entrar per la porta gran a Ciega a citas, la telenovel·la de sobretaula de Cuatro. El seu personatge de pija que ha anat a menys li ha permès provar el que és treballar en una sèrie diària, però el ritme no l’espanta, perquè és una dona marxosa a qui no li agrada estar parada. L’únic que se li resisteix és el difícil món del teatre, en què encara no ha debutat.

--¿El seu personatge en aquesta sèrie és tan 'pijo' com sembla?

--Covadonga és una de les millors amigues de Natalia (Marta Nieto) de la universitat. Feia molt temps que no es veien i està passant per un divorci bastant traumàtic. Al seu marit l’acaben de tancar a la presó per corrupció urbanística. Ha de sortir de Marbella amb una mà al davant i l’altra al darrere. Està acostumada a viure molt bé perquè és una dona florero que no ha treballat mai. Xoca amb Natalia, que és una dona emprenedora i molt més forta.

--¿Tenia ganes de tornar a la tele després de 'Tierra de lobos'?

--Molt. A més, amb una sèrie diària, que és molt diferent d’una de setmanal. El ritme és vertiginós.

--¿Com ha anat la rebuda?

--Molt bé. Amb els companys he tingut una sort espectacular. I els directors ens mimen molt. Això és fonamental, perquè passem al plató 12 hores i jo veig els meus companys més que la meva família. O ens avenim tots plegats o pot ser molt dur. 

--¿Com porta això de treballar en una sèrie diària?

--El ritme és frenètic, però jo ho veig pel costat positiu d’aprendre’n molt. Rodes una seqüència en dues preses i s’ha de complir pràcticament un capítol diari. De sèrie diària només havia fet Los exitosos Pells, però va durar molt poc (sis episodis). Al principi em va costar una mica, però ja m’hi he acostumat. Sóc bastant canyera treballant i prefereixo estar rodant que esperant. Ho porto bé.

--Vostè torna a la comèdia després de fer un paper dramàtic, de dolenta, a 'Tierra de lobos'…

--Sí. El personatge de Covadonga és molt agraït i molt dolç. A mi em cau molt bé, perquè, dins de l’arribista que es torna, és una supervivent i tot el que fa és per buscar-se la vida, ja que necessita diners. Va deixant algun cadàver pel camí, però amb un somriure als llavis.

--¿Té alguna cosa en comú amb ella?

--No. És 'superpija' de Marbella i un personatge molt excessiu. No hi tinc res a veure.

--¿S’ha inspirat en algú per construir el personatge?

--En ningú en concret. Si vas a Marbella, sí que veus aquest tipus de dona molt repentinada i maquillada. Ho dic amb tots els meus respectes.

--Li deu haver costat poc, perquè tenia moltíssimes fonts d’inspiració, ¿no?

--Tampoc tantes, però sí que hi ha un estereotip molt definit d’aquesta classe de dona. A més, al ser una comèdia et permet jugar més.

--¿Ja havia treballat amb alguns dels seus companys?

--Amb bastants. A 'Tierra de lobos', a 'Los exitosos Pells', fins i tot amb alguns vaig fer la carrera. Amb l’equip tècnic també… És genial, perquè quan t’incorpores a una sèrie en què no coneixes gaire gent, et sents sola. Jo coneixia pràcticament la meitat de l’equip.

--¿La va disgustar gaire que es posés fi a 'Tierra de lobos'?

--Em va fer moltíssima pena, perquè era una sèrie que m’encantava. Jo crec que es mereixia una altra temporada i, sobretot, haver tingut un final una miqueta més rodó. Com que no se sabia si hi hauria una altra temporada, va quedar un final una mica estrany.

--¿Va haver de fer càsting per aconseguir aquest paper?

--Sí, el vaig fer amb Carmen Utrilla, que és meravellosa i havia treballat amb ella més vegades. T’ho explica tot molt bé i ho tens bastant clar per anar a la prova.

--¿Vostè es pot permetre el luxe de rebutjar algun projecte?

--Crec que ningú ho pot fer. Estic en un punt de la meva carrera en què tot m’inquieta i em ve de gust. Rebutjar no és una opció. Hauria de ser alguna cosa que m’horroritzés.

--Com per exemple…

--No ho sé. És que ara a la televisió hi ha un nivell de qualitat molt bo que no té res a veure amb el de fa uns anys, on hi havia una distinció entre actors de cine i de televisió. La tele s’està posant les piles i a grans passos. Abans hi havia coses de poca qualitat, però ara el nivell mitjà és punter.

--¿No li vindria de gust en algun moment ser presentadora?

--No sé si ho faria bé. No ho he intentat mai. Tampoc és que m’atregui la idea. Home, si s’ha de fer es fa, però no és una cosa que em cridi l’atenció. He presentat premis i gales, però no és el mateix que fer-ho amb un programa de televisió. No m’hi acabo de veure. Em considero actriu.

--¿Li agradaria fer teatre?

--En tinc moltes ganes. És la meva assignatura pendent. Però ara no tinc temps.

Notícies relacionades

Horari i on veure el funeral del papa Francesc per televisió

L’EGM

--Sembla que el cine li va bé…

--Sí. Ara estreno dues pel·lícules: 'Dos a la carta' i 'Musarañas'. S’estrenen a l’octubre. La de 'Musarañas' l’he produït jo. Ja vaig produir un curt, però és el meu primer llarg. Li he agafat gust. Esperem que no sigui l’última.