«El final d''El Príncipe' és espectacular i coherent»

-¿Sorprès per la gran acollida de la segona tanda d'El Príncipe?

-Sí. La gent estava expectant perquè m'ho deia pel carrer. Jo tenia una mica de por, perquè havia passat més temps del que m'hauria agradat des de la primera temporada. Però així funcionen les coses. Els resultats d'audiència estan sent fantàstics i confirmen la meva impressió que la sèrie aniria bé, perquè vam deixar una primera temporada en un punt molt alt. Ara estem treballant amb molta més seguretat, perquè tots els actors coneixem bastant millor els nostres personatges. I els guionistes també: al ser la segona i última temporada, els permet collar molt més i que hi hagi molta més tensió, acció, morts i drama.

-¿Es queda amb la primera temporada o amb la segona?

-És difícil elegir. La primera era més sorprenent, perquè poca gent sabia què era El Príncipe. Nosaltres l'hem posat al mapa com un reducte de l'Estat espanyol en què hi ha unes guerres de narcotràfic i unes lluites religioses molt fortes. En aquesta segona entrega, la complexitat de les trames és més elevada.

-¿Hi ha alguna possibilitat que en vegem una tercera temporada?

-No, perquè en quedaran poquets.

-¿Què va sentir al llegir el guió de l'últim capítol?

-És impressionant. Em sembla espectacular. El que m'agrada d'aquesta segona temporada és la seguretat que no defraudarem l'espectador. Moltes sèries et deixen amb cara de tonto dient: «O sigui, que tot això era un somni de Resines» [per Los Serrano] o perplex, com amb el desenllaç de Perdidos. El nostre final és molt coherent per a tots els personatges i per a totes les trames.

-¿És cert que els policies reals d'El Príncipe s'han de saltar a vegades la llei per poder sobreviure?

-Sí, no et queda cap més remei que saltar-te-la. He estat allà documentant-me amb policies del barri i m'ho han confirmat, però em van dir que sempre negarien haver-ho dit. Em van explicar que sabien qui es movia per allà, però que no era fàcil decidir què fer. ¿Arrestar-lo i que en posin un altre que sigui pitjor? Per això prefereixen arribar a acords i evitar que hi hagi sang.

-¿Vostè ha declarat que en el món de la seva professió només té com a amic Álex González?

-[Riu] Aquestes són la mena de coses que es treuen de context. ¿Com vol que digui que no tinc amics després de 30 anys en aquest món? El que vaig dir va ser que els meus amics íntims els mantinc des d'abans que jo comencés en la professió. I que després hi ha hagut sorpreses, com la d'Álex González [Morey], amb qui he entaulat una amistat tremenda. És que em veig reflectit en ell, fa 25 anys. Crec que som molt semblants en la forma d'actuar. Però és clar que tinc amics en la professió. Molts i bons.

-¿Vol aprofitar per aclarir algun altre malentès?

-Sí, que jo hauria volgut una vida sense fills. ¿Com volen que hagi dit això? Al revés. Jo he conegut l'amor en la vida a través dels meus fills. Però també en una etapa com la que estic ara, que és una mica budista i de trobar la felicitat en tu mateix, potser seria més fàcil arribar-hi sense fills.

-¿Com veu Antonio Resines de president de l'Acadèmia de Cine?

-Fantàstic. Resines és un tio entès i compromès que fa tota la vida que està en això del cine. Crec que ho  farà fenomenal, tot i que no ho buscava i li ha vingut una mica imposat. Però ha tingut la valentia d'agafar el guant i assumir el repte.

-¿Creu que el Govern es decidirà a abaixar l'IVA cultural?

-Segur. L'abaixaran just abans de les eleccions per guanyar vots, però també per admetre un error. A vegades un perdó a temps o una disculpa pot ser molt més positiu que mantenir-se tossut en una posició. Però ells segueixen sostenint la teoria que és bo, quan és mentida, perquè és clar que no s'han aconseguit els resultats perseguits.

Notícies relacionades

Francesc, Jesús i Bob Dylan

El funeral de Francesc, a la TV

-¿Quines sèries espanyoles són les seves preferides a part d'El Príncipe?

-Hi ha moltes bones sèries, però em quedo amb Isabel i Sin identidad.