José Mota: "'El hombre de tu vida' és una sèrie per a dones"

José Mota és l’home de moda a la televisió. Acaba de guanyar un premi Ondas, tornarà a ser el protagonista del gran especial de Cap d’Any de TVE-1 i aquests dies està acabant de gravar 'El hombre de tu vida.'

–¿Què és 'El hombre de tu vida'?

–És un projecte meravellós del mestre Juan José Campanella amb un llibret fantàstic. És una sèrie amb la qual he estat intentant buscar alguna raó per no fer-la i no n’he trobat cap. És un regal que m’ha caigut del cel. El personatge d’Hugo Bermúdez, sobre el qual gira la història, és un tipus viudo amb un fill de 13 anys i una situació econòmica bastant lamentable. Un bon dia passa per la seva porta l’oportunitat de ficar-se  en un negoci que li ofereix la seva cunyada. Fonamentalment, és una sèrie per a dones, cosa que em ve moltíssim de gust. No vaig trobar ni un sol però per no ser-hi.

–'La chispa de la vida', 'El hombre de tu vida'… Sembla abonat a parlar de la vida…

–Sí. En certa manera tenen un creuament en comú els dos personatges, el de la chispa i aquest d’Hugo Bermúdez. La situació a La chispa de la vida era potser una miqueta més negra, tot el que envoltava el personatge de la pel·lícula d’Álex. Aquí tot desemboca en una comèdia emotiva, que quedi clar que això és una comèdia emotiva. Això és el més bonic, que l’arc interpretatiu que m’ofereix el personatge és molt ampli. Va des de la llàgrima fins al somriure o la riallada. És un caramel.

–¿Que porti la firma de Campanella és una garantia d’èxit?

–Avui dia és molt complicat predir com anirà un projecte. Aquí tens Vientos de agua, que era una ficció meravellosa de Campanella i que no va tenir gaire èxit. El que em ve de gust és estar en un projecte en el qual cregui. El que pugui passar després no ho sap ningú.

–Però és una sèrie que ha encantat l’Argentina, i els gustos dels argentins i dels espanyols són semblants, ¿oi?

–Són cosins germans però la baralla diària per l’audiència està supercomplicada.

–¿Ha parlat amb Campanella?

–No he tingut aquesta sort. Sí que he parlat amb Marcela Aguerti, que és coescriptora de la sèrie. Hi tinc una relació estupenda. Ens enviem correus i ella em pregunta, jo l’informo i ella m’explica com va anar la sèrie allà. Em va explicar els problemes amb què es van haver d’enfrontar a l’hora de donar a la sèrie un llarg recorregut, que cada dona que vingués no fos la mateixa dona, sinó que fossin diferents tipus i cadascuna amb la seva història.

–Faci balanç de 'José Mota presenta'. Va començar fort però va acabar caient en picat en els últims capítols. ¿A què ho atribueix?

–En el 80% es va mantenir bé d’audiència, però és veritat que en els últims quatre capítols va baixar. Ho vam analitzar i vam arribar a la conclusió que va començar la calor i el bon temps i això va fer que la gent jove que ens acompanyava sortís més els divendres. No vam veure cap altre motiu perquè el producte era exactament igual. A més va ser radical: va arribar el bon temps, la Setmana Santa i canviar la corba.

–Però seguirà...

–TVE aposta pel producte i jo estic encantat. Seguirem lluitant per l’audiència perquè creiem en José Mota presenta. Els divendres estan cada vegada més complicats. Són molt difícils. Ara mateix hi ha Tu cara me suena, que està trencant tots els esquemes. I a sobre tenim Sálvame. A veure què passa l’any que ve.

–El programa de la nit de Cap d’Any  coincidirà amb les eleccions. ¿Li donarà temps d’incorporar-hi algun esquetx que reculli els resultats?

–Hem volgut, per les circumstàncies, allunyar-lo de les eleccions. Diguem que la presa general que fem des de l’helicòpter l’hem pujat molt més, de manera que el que passi el dia 21 ens importa una miqueta menys. La proposta que volem fer sobrevola tota aquesta història.

–TVE pateix greus problemes econòmics i ha baixat l’audiència. ¿Li pot haver passat factura a vostè aquesta circumstància?

–En aquests moments ens toca a tots estrènyer-nos el cinturó i jo estic encantat de fer-ho en una casa que adoro, que és TVE, amb la que fa 28 anys que treballo. A mi, en aquests moments, no em pesa. Són temps de retallades en general i toca això. No hi ha cap problema.

–Acaba de recollir el seu segon premi Ondas. ¿Li  ha fet més o menys il·lusió que el primer?

Notícies relacionades

Campanades a Noruega

¡¡Ànims, Julián!!

–És diferent. És un premi més personal. Sí que m’ha fet una gran il·lusió que el jurat hagi considerat el meu treball com a mereixedor del premi al millor intèrpret de ficció masculí, és una cosa que t’omple d’orgull i que et reafirma en el que estàs fent. Ha sigut un premi especial en la meva carrera. 

.