Tensió fins a l'últim minut, a 'Nit i dia'

“És un final inevitable, l'únic possible i coherent amb el que hem explicat, i molt ben resolt”. Així de clar es pronuncia el cineasta Manuel Huerga sobre el desenllaç de la sèrie de TV-3 ‘Nit i dia’,‘Nit i dia’, que ell ha dirigit, juntament amb Oriol Paulo, i que aquest dilluns (22.40) acaba recorregut. Encara que la identitat del dolent de la pel·lícula ja es coneixia des del minut zero, això no li treu ni una mica de suspens a la trama, en la qual forenses, policies i jutges han conviscut setmana rere setmana amb la realitat més obscura tant fora com en el seu interior mateix.

L'equip del 'thriller', una producció de TVC en col·laboració amb Mediapro, va tenir l'oportunitat dilluns passat de realitzar un visionat d'aquesta última entrega i, encara que la majoria ja coneixia per on anaven els trets, l'impacte visual no va ser poc. “És un epíleg i té clímax i anticlímax, encara que deixa alguna porta oberta”, insisteix Paulo. ¿Preparant el terreny per a una segona temporada? La resposta del director d''El cuerpo' és contundent: “Per part nostra, sí, però amb punts suspensius… Vam escriure els guions amb la voluntat que la sèrie tingués un inici, un nus i un desenllaç”.

TREBALL INNOVADOR

Tant Huerga com Paulo insisteixen especialment en l'element innovador que ha aportat ‘Nit i dia’ a l'àmbit de la ficció. “TV-3 ha fet un pas important a l'hora de trencar determinades barreres”, comenta el director de ‘Salvador’, mentre Paulo destaca que han pogut treballar “sense cap mena de censura”.

El capítol de dilluns passat va tornar a deixar el teleespectador amb l'ai al cor arran del suïcidi del jutge Cases (Mario Gas), però també va provocar algunes protestes entre la comunitat tuitera per la qualitat dels ‘chromas’ (imatge artificial de fons). “En les sèries americanes també passa a vegades”, comenta Paulo –que ha dirigit quatre dels 13 episodis, entre aquests l'últim-, que també explica que alguns desajustos en la sonorització es van solucionar durant les primeres setmanes: “Vam treballar amb molta pressió temporal. L'últim episodi el vam acabar de sonoritzar fa només dos dies. Hem fet un esforç titànic, perquè hem triplicat el volum de seqüències habitual”.

Un dels que xupa més pla en aquest comiat és, òbviament, Marc Martínez, que dóna vida al torbador ‘mataiaies’, Marc Ramos. L'actor assegura que ha posat “tot el cor” en aquest treball. El fet que la seva condició d'assassí es revelés des de bon començament és, en la seva opinió, un avantatge: “Hem necessitat 13 capítols per demostrar-ho, però així la Sara (Clara Segura) comparteix el patiment amb els teleespectadors”.

GENT "MOLT SONADA" 

Amb una mica més de cabells que a 'Nit i dia' –“La gent només em reconeix per el carrer quan parlo”, apunta-, Martínez reconeix que ha tingut el personatge “absolutament” a favor seu i que a la vida real ha conegut molts psicòpates: “De petit, hi havia gent molt sonada al meu barri i havia passat molta por”. “Quan Lluís (Arcarazo, un dels creadors) em va oferir el paper va dir que volia que fes de fill de puta, però jo no em veia construint un personatge tan hieràtic, així que en les proves vaig anar al màxim”, confessa.

Notícies relacionades

Desenllaç fatal

L’NBA i Europa

Sobre el final, Martínez exposa que s'ha quedat "bocabadat, també, per tota la progressió". "Sóc un mal endeví i m'he equivocat en tot", corrobora.

El seu contrapunt en la ficció, Sara, experimenta l'angoixa al quadrat en l'última entrega, tal com van quedar les coses en el capítol anterior. Segura, que ha donat cos i ànima a la forense, llança una advertència: “És un cop de puny a l'estómac, perquè l'espectador s'espera un gran cop d'efecte i, potser, no en quedarà convençut. L'episodi no s'ha fet des del cervell i ho vomita tot. No hi ha marxa enrere”. El cronòmetre comença a comptar per al 'mataiaies' i el seu seguici...