'Salvados' aporta nova llum sobre l'incendi del Liceu

Jordi Évole centra la seva mirada aquest diumenge en un succés que va commoure la Barcelona de l'última dècada del segle XX que el pas del temps havia convertit en un record borrós. Ni  una pel·lícula, ni un documental, ni un miserable llibre han bussejat en els fets que el 31 de gener de 1994 van convertir en una pira gegant el Gran Teatre del Liceu, un dels símbols de la cultura catalana. El buit l'intenta omplir ‘Salvados’ aportant nova llum a l'incendi en el programa que s'emet a partir de les 21.30 hores a La Sexta.

¿Va ser la guspira d'una soldadura l'única causa o hi va tenir a veure l'estat deplorable del teatre? ¿Per què no es va fer cap reforma si les administracions coneixien el mal estat en què estava? ¿Hi va haver pacte de silenci entre els afectats per evitar reconèixer negligències i assumir responsabilitats? Aquestes són algunes de les preguntes que el programa trasllada als entrevistats.

Josep Caminal, el principal responsable en el moment de l'incendi, respon a l'interrogatori d'Évole, que el sorprèn exhibint-li un document intern en què s'advertia del perill de mantenir el Liceu obert. Exregidor de CiU, Caminal va ser nomenat director general després que el seu antecessor presentés la dimissió davant la impossibilitat de tirar endavant el projecte de reforma que hauria solucionat els greus problemes.

CAMINAL ADMET "FALTA DE DILIGÈNCIA"

Després de l'incendi, el mateix Caminal es va comprometre a deixar el càrrec si en el judici resultava imputat algun dels seus treballadors però quan això es va produir les administracions en van rebutjar la renúncia. Va seguir 11 anys més pilotant-ne la reconstrucció i la posada en marxa. Una autèntica dimissió en diferit. Ara admet davant Évole que "les administracions no van actuar amb la diligència adequada amb un teatre que requeria una atenció que no va tenir”

Qui més aprofundeix en els antecedents de la tragèdia és el predecessor de Caminal. Josep María Busquets recorda com va arribar fins i tot a anunciar als mitjans de comunicació que el Liceu tancava per començar les obres, però les administracions el van desmentir. No va tenir més remei que abandonar el càrrec. L'any següent l'edifici era pastura de les flames.

UN FISCAL CONTRA TOTS 

Malgrat que diversos treballadors van ser imputats, el judici es va tancar sense determinar ni responsabilitats ni culpables. El fiscal que va instruir el cas, Víctor Alegret, relata com l'acusació va treballar en la més absoluta soledat. "Estàvem remant a contracorrent", confessa.

La versió oficial va apuntar des del primer moment als soldadors que estaven treballant en unes millores del teatre com a única causa del foc. El focus dels mitjans de comunicació es va girar cap a ells fins al punt que durant anys van viure amb un estigma que ara han preferit no revifar amb noves declaracions.

El testimoni més directe arriba de la mà de l'excap del servei elèctric, Carles Valero, que recorda com la sala no tenia ni "sortida d'emergència, ni il·luminació d'emergència". "El risc era total", assegura amb la mateixa contundència amb què recorda la consigna que els va arribar de dalt després del succés: "Aquí no ha passat res, tothom quiet".

PACTE DE SILENCI

Notícies relacionades

Així va ser l'incendi del Liceu de Barcelona

Busquets, a 'Salvados' sobre la tragèdia del Liceu: "El dia de l'incendi els vaig dir: jo callaré, però vosaltres reconstruïu-lo"

El periodista que firma aquesta informació, encarregat llavors de cobrir la informació local, col·labora també en el programa recordant el seguiment informatiu de la tragèdia i com el va sorprendre que amb les brases encara fumejants els polítics tanquessin un pacte exprés per a la reconstrucció. Un acord que després vam saber que s'havia basat en un pacte de silenci i de no agressió.

Évole acaba el programa confessant davant Busquets que s'ha quedat amb la sensació que la gent amb qui ha parlat “no ho expliquen tot” malgrat el temps transcorregut. L'exgerent li admet que "a vegades no es pot explicar tot”, però sí suficient per fer-se'n una "composició de lloc”.