Barei: "Eurovisió és una passada, però tinc ganes de tornar"

Frenesí en la delegació espanyola a falta d’un dia per al Festival d’Eurovisió. Barei i el seu equip treballen intensament perquè la televisió sueca introdueixi aquells canvis en la il·luminació i la realització del número que per ara no hi ha hagut manera d’aconseguir, malgrat la insistència espanyola. Mentrestant, la madrilenya intenta conservar la veu entre cotons i no castigar-la de cara a l’examen final de demà.

–¿Contenta amb els assajos?

–Amb la il·luminació i la realització, no. I això no depèn de TVE, sinó dels suecs, que s’han centrat molt en les semifinals; ¡les actuacions d’aquelles gales són brutals! Però en canvi, els big five (França, Espanya, Itàlia, Alemanya i Gran Bretanya) i Suècia tenim la mateixa il·luminació: blanca i freda... I hi ha coses que han de ser emfatitzades amb la llum.

–¿Quines, per exemple?

–Després de deixar-me caure: al tornar a cantar, el focus ha d’encendre’s de cop. ¡Vull un gran focus a la cara! També vull uns plans més curts al principi; una cosa semblant a l’actuació d’Armènia; plans curts de la boca, de cara i de perfil... I això no ho han fet, ¡tot i que ho vam demanar fa dos mesos! Si ho fa Armènia, ¿per què no podem fer-ho nosaltres? ¿Perquè no volen que les actuacions s’assemblin? ¿Quina culpa tinc jo que vulguem el mateix?

–Defineixi la seva posada en escena.

–La cançó demana simplicitat. Parla de lluita i superació, així que no puc fer res que distregui d’aquest missatge, perquè deixaria d’emfatitzar-ho i l’atenció de l’espectador es desviaria. La delegació francesa em va dir una cosa que em va fer molta il·lusió... Pensen que porto la posada en escena més intel·ligent perquè, segons em van explicar, és el número que connecta més amb el públic; que no dóna temps que els espectadors desconnectin de mi. I que tot el que hi ha al voltant acompanya, no eclipsa. Em van dir, a més, que faig una cosa que no s’oblidarà mai: que caic i s’apaga la llum. És un detall de marca, com ho és també el ball dels peus.

–¿Encara hi ha coses per polir?

–Els gestos, ¡vull somriure més! I pel que fa a la veu, estic una mica angoixada, perquè començo a estar fumuda i la final és d’aquí no res. El que passa és que jo tinc una veu molt diferent a la nit respecte al matí: al final del dia la veu em fa una remuntada, així que en el fons estic tranquil·la, però tot i així vull cuidar-me i no puc, perquè estic tot el dia parlant...

–¿Què fa per cuidar-se?

–Estic prenent un xarop de pròpolis i intento beure més aigua. I avui he dormit vuit hores, ¡gràcies a Déu!, perquè els altres dies era dormir-ne cinc, quatre, sis...

–Eurovisió és molta pressió...

–Els mateixos que t’exigeixen que parlis i que et facis fotos quan ets aquí, perquè han vingut a veure’t, són els que et critiquen quan no dónes la talla amb la veu. ¡És molt injust! És fenomenal el contacte amb la gent, però m’encantaria que després, si veuen que no puc, diguessin «és normal i lògic; Barei és humana». Eurovisió és una passada, però esgota molt. Ja començo a tenir ganes de tornar a Espanya per començar la gira amb la banda.

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

–A les apostes ocupa el lloc 20è, quan abans d’arribar a Estocolm era desena. ¿L’afecta?

–¡I ara! Ni m’ho miro; ni això ni el que es diu en les xarxes socials. Primer, perquè no tinc temps. No en faig cas, a més, perquè l’experiència ha demostrat que això de les apostes no és determinant.