Un 'tomb' per Puyal

Centenars de matinades, les que neixen després de les nits del Camp Nou, Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949)Puyal s'acostava a la ràdio i recollia tots els volien sopar amb ell. Una nit, només se n'hi va apuntar un. "Fem una cosa, vine a casa i mengem qualsevol cosa", li va dir el mestre a l'alumne veterà.

Poc de Puyal, va pensar l'amic i company de feina. Molt del Quim, va meditar mentre anaven en cotxe. Quan van arribar, no hi havia res per sopar. "Farem una truita i pa amb tomàquet", va anunciar el comunicador que fa dècades que captiva tot Catalunya, llicenciat en Ciències de la Informació i en Filologia Romànica ("Tu, Jordi, véns de la faràndula; jo de la paraula", li va dir l'altre dia, molt, molt afectuosament al monstre Évole, al 'Robin Hood' de la tele, al Cercle d'Economia), creador de formats d'èxit com 'Vostè pregunta', 'Vostè jutja', 'La vida en un xip' i 'Un tomb per la vida'.

I quan va veure que el seu amic començava a preparar la truita, li va dir cridant: "¡Deixa-ho, ja la faré jo!". I, quan el col·lega va començar a tallar el pa per sucar-lo amb el tomàquet, va tornar a cridar (simpàticament) i a repetir: "¡Deixa-ho, deixa-ho, ja ho faré jo!". I l'amic es va asseure. I va observar. Sense estranyar-se per ni un sol gest de Puyal, perdó del Quim. "És un malalt de la perfecció, meticulós fins al mal de cap, amb un nivell d'autoexigència que no té sentit", em diu.

I va treure un ou per a cadascun. I dos preciosos bols. I va trencar l'ou amb una exquisidesa de cirurgià. I va posar la clara en un bol i el rovell a un altre. I va batre la clara com qui fa puntes de coixí. I, després, el rovell. I no va fer una truita, ¡va fer una crep! Lúcida, preciosa, brillant. I no us explico com va fer el pa amb tomàquet, perquè em mataria si descobreixo el seu secret. I van sopar. I jo traeixo l'amic comú, sí.

I ho faig perquè aquest ésser que fins i tot de la truita a la francesa en fa una deliciosa crep ha sigut també inventor de la ràdio. I la tele. I aquest diumenge, no el 23 d'agost passat, quan va començar la Lliga, aquest diumenge, compleix 40 anys de la seva nova, meravellosa i històrica idea de retransmetre el futbol en català. Puyal, en aquests 40 anys, no ha explicat el futbol, ni els gols, ni les derrotes i triomfs del Barça. Ha fet cultura. Ens ha instruït en català. Ha respectat i magnificat la llengua de la mà d'orfebres del llenguatge com el meu amic Jordi Mir. Ha creat en l'aire, en les ones, escenes inoblidables, que no sé si eren gols, o pals, ¡m'és igual! Ha dibuixat amb la seva veu moments per a la memòria col·lectiva. Un plaer.

Està malalt de la perfecció. I ho sap. I no diria que li agrada. Simplement, creu que no es pot viure, ni treballar, sense la meticulositat que cal tenir per fer una truita (per cert, ell no es deixa fotografiar a la cabina de transmissió "perquè Ferran Adrià tampoc deixa entrar a ningú a la cuina quan cuina") i l'autoexigència de viure permanentment revisant el que fa, immers sota l'interrogant de si estarà ben fet o no. Puyal, no el Quim, ho revisa tot, menys el model de la 'TdP', 'la transmi'.

RETORN AL FUTUR

I, sovint, sempre, constantment, Puyal reforça el seu talent amb l'autoexigència. I, de sobte, se li acut, déu meu, ¡per fi!, celebrar els 40 anys d'aquella idea que li va comprar Ràdio Barcelona i li va patrocinar La Caixa: "M'hi jugo el que vulguis que no hi ha res que hagi sigut patrocinat, durant 40 anys, per la mateixa empresa i que sigui tan feliç com ho és La Caixa amb aquesta idea". Per això, el dissabte 4 de juny, a Cosmocaixa, Puyal, no el Quim, s'inventarà un 'tomb' per la seva vida. ¡Mentida!, un 'tomb' per la vida del Barça, per la vida de tots, per la vida del 'més que un club', per la vida de la seva tribu.

Per això, a aquesta meravella de programa, al qual seguirà, diuen, una festa a Luz de Gas, apareixerà la vida de quatre dècades prodigioses: de ràdio, de 'transmi', de Barça, de futbol i de felicitat de la gent blaugrana. Amb Antoni Bassas descobrireu l'arribada del mestre Johan Cruyff (i Basilea, i fins i tot Venables); amb Jordi Basté, un altre monstre, la creació del 'dream team'; amb Manel Fuentes recorrerà el periple de Pep Guardiola com a tècnic, i amb Ricard Torquemada, el catedràtic dels sistemes, acabarà destapant el trident de Messi&Cia. I, tot això, amb la presència del Pep, Andoni Zubizarreta, Xavi, Puyol i gravacions, diuen, amb Stóitxkov i Koeman. I algú cridarà: "¡Urruti, t'estimo!".

Notícies relacionades

Premi al mestre Puyal

Puyal: "Jo no sóc el Català de l'Any"

I tot això, i més, apareixerà a TV-3 el diumenge 5 de juny a la nit, en 'prime time', com ha de ser, ¡carai! I Puyal tornarà a la petita pantalla (catalana) 22 anys després. "No ens han d'escoltar, perquè ho fem en català, ens han d'escoltar perquè ho fem bé", va dir un dia.

Quan escolteu el programa i el mireu diumenge, recordeu com fa les truites a la francesa. Perfectes. Pura crep.