Robert Kirkman: "'Outcast' és més esgarrifós que 'The walking dead'"

Després de l'espectacular èxit que va aconseguir l'adaptació televisiva del seu còmic ‘The walking dead’, Robert Kirkmanha tornat a provar fortuna audiovisual amb una altra de les seves terrorífiques històries gràfiques, ‘Outcast’, obra d'exorcismes Outcast’, que ha arribat a la petita pantalla de la mà de Fox, cadena de pagament que actualment l'emet a Espanya els dilluns (22.20 hores).

-¿Què va aprendre de la sèrie ‘The Walking Dead’ que hagi aplicat en la producció d'‘Outcast’? És una pregunta difícil de contestar, perquè tinc la sensació que no m'assabento mai de res, però…, no ho sé… Hi ha certs aspectes de l'elaboració de guions televisius als quals em va costar molt temps adaptar-me. Quan vaig començar a treballar en la versió televisiva de ‘The walking dead’ jo només havia escrit còmics, i per això, quan escrivia, sovint visualitzava imatges fixes, estàtiques, de manera que hi ha un munt de diferències a l'hora de plantejar la falta de moviment i la falta de so de la vinyeta. O coses tan senzilles com els diàlegs, que són obligatòriament curts en el còmic. Aquestes són alguns dels aspectes que he hagut d'aprendre des que vaig començar a treballar en el ‘The Walking Dead’ televisiu, i que crec que m'han preparat una mica més per poder col·laborar millor a ‘Outcast’.

-¿En què s'assemblen i en què es diferencien ‘The walking dead’ i ‘Outcast’? 

En molts aspectes no podien ser més diferents. La mena d'amenaça és molt diferent. A ‘Outcast’ és una amenaça molt menys tangible, ve de dins d'un mateix, en lloc de ser una cosa que t'està perseguint. És un plantejament molt més horripilant que ‘The Walking Dead’. Però al mateix temps crec que ofereixen una cosa similar: totes dues són produccions originals, que sorprenen l'espectador i, per tant, l'atrauen. Són dues sèries diferents de qualsevol altra que hi ha actualment a la televisió, i amb les quals l'espectador sempre tindrà la sensació que explicarem alguna cosa que no s'espera mai, que sempre passarà alguna cosa que ho canviarà tot, que cap personatge està segur… És a dir, que no hi ha ni una sola línia de la història que no es pugui canviar.

En el cas d'‘Outcast’, no seguim trames conegudes, una cosa bastant habitual en el  tema de l'exorcisme. Però no serà el nostre cas, i poden estar segurs que no seran mai capaços d'endevinar per on anirà la trama. En resum, ‘The walking dead’ i ‘Outcast’ són similars perquè totes dues intenten mantenir la tensió a partir de trames divertides, interessants, emocionants i terribles… Inesperades.

-Per les trames de les dues sèries, sembla obvi que ‘The Walking Dead’ és visualment molt més atractiva que ‘Outcast’. ¿Tem que la comparació pugui perjudicar-la? En principi pot semblar que la perjudica. Però ‘The Walking Dead’ presenta un escenari apocalíptic que, en certa mesura, és una mica repetitiu: paisatges desolats, quilòmetres de malesa i coses per l'estil. En canvi, ‘Outcast’ se situa en el món real, pre-apocalíptic, de manera que hi ha molts més aspectes amb els quals es pot jugar. Hi ha molts més paisatges bonics que podem aprofitar per treure més partit del contrast amb els efectes especials. La sèrie juga molt amb la foscor, les ombres i les habitacions claustrofòbiques, que xoquen amb els bells paisatges pintorescos que estan just al costat. I aquesta alternança contínua d'ambients tan discordants provoca una sensació de desassossec i fa la història encara més aterridora.

Notícies relacionades

Robert Kirkman: «Els nous zombis seran encara millors»

¡¡Ànims, Julián!!

-¿És una sèrie amb terror a cada episodi, o han optat per presentar una acumulació gradual de tensió fins al final? Com he dit abans, és una història que ningú s'espera, que sorprendrà contínuament. Hi haurà episodis que no seran de por. N'hi haurà altres que terroritzaran des del minut u i fins al final, i hi haurà capítols amb escenes terrorífiques al principi, però no al final, i viceversa. Així que estem contínuament canviant el plantejament. Això és ‘Outcast’, un espectacle en constant evolució.

-Sembla que hi ha un ressorgiment del gènere del terror a la televisió. ¿Què creu que ho motiva? La nostra societat està sent bombardejada amb continus missatges que vénen a dir que l'espera un futur terrible. I crec que amb tot el que ja apareix a l'horitzó… El canvi climàtic global, el terrorisme global, vacunes i antibiòtics que no funcionen… És horrible, i veient els noticiaris tinc la sensació que estan plantejats per fer por i mantenir-nos preocupats. Tot això provoca que la gent tendeixi a buscar una experiència catàrtica de veure altres persones que estan en una situació molt pitjor. I al veure aquestes persones, encara que siguin personatges d'una ficció, els porten a pensar: ‘Bé, sí, no estem gaire bé, però almenys no he d'estar lluitant contra dimonis’.