'Wallander', segons Kenneth Branagh

Quan un geni de la interpretació, com l'actor i director Kenneth Branagh, i un altre de la literatura, com és l'escriptor Henning Mankell, coincideixen en un àmbit creatiu tan selecte com és la tele estatal BBC, només en pot sortir una obra d’art. I això és Wallander, primera adaptació en llengua anglesa de les novel·les del popular policia suec, que avui ofereix La 2 (21.30 hores).

Wallander es va començar a gestar el 2006, quan Mankell va començar a buscar al Regne Unit una empresa audiovisual que coproduís amb la seva (Yellow Bird) l’adaptació de les seves conegudes novel·les del circumspecte inspector Wallander. El 2007 ja havia arribat a un acord amb Branagh (cinc nominacions a l'Oscar, cinc al Globus d'Or, un Emmy, tres BAFTA...) perquè donés vida a l’inspector a la petita pantalla. Per acabar-ho d’arrodonir, l’encarregat de dirigir la producció va ser Philip Martin (Hawking, Prime suspect...), que va comptar amb la col·laboració en la fotografia d'Anthony Dod Mantle (Slumdog Millionaire, 127 horas, (Slumdog MillionaireSlumdog Millionaire127 horasRush)..

Una producció amb aquest equip  i un material traduït a 37 idiomes no permetia una sèrie a l’ús. I no ho és: cada capítol és una autèntica pel·lícula, amb tot el que això implica. Així, Wallander consta de 12 telefilms independents, que s’han anat estrenant, entre el 2008 i aquest 2016, en blocs de tres entregues.

Però al marge d'aquesta exasperant lentitud de producció, Wallander ha cobert les expectatives dels més exigents seguidors de Mankell: la sèrie ha rebut excel·lents crítiques i ha sigut guardonada amb alguns dels més prestigiosos premis de la televisió anglosaxona.

Notícies relacionades

¡Hola, 2Cat!

¿Per què miren al monitor?

Branagh encarna un Kurt Wallander que potser no presenta la imatge que en tenen molts dels seus seguidors, però que sens dubte és una excel·lent adaptació d’un detectiu amb defectes, però profundament humà, que s'ha d'enfrontar a crims que passen a la petita ciutat sueca d'Ystad. En aquests casos s'hi implicarà personalment, sacrificant així la seva salut i la seva vida familiar. Com ha definit el mateix Branagh, el detectiu «es un existencialista que constantment es replanteja la vida i tot el que fa, i que no s’acostuma a la violència».

També en les novel·les de Mankell, el seu creador, el personatge de Wallander apareix com un antiheroi: un home turmentat i pessimista, amb problemes amb l'alcohol i la diabetis i una vida familiar molt poc equilibrada, ja que la seva filla va intentar suïcidar-se quan era adolescent. A més, ha viscut un divorci traumàtic i manté una turbulenta relació amb el seu pare.