Javier Calvo: "M'agradaria que 'Paquita Salas' creixés i arribés a Hollywood"

Al costat de Javier Ambrossi, Javier Calvo (Madrid, 1991) és el creador de la sèrie Paquita Salas, que triomfa a la plataforma de continguts digitals d’Atresmedia Flooxer. Encara que els teleespectadors el recordaran com el Fer de la sèrie Física o Química (A-3), Calvo ha canviat d’àmbit. Mira el futur amb optimisme, però també amb certa cautela. 

–¿D’on surt el títol de Paquita Salas? 

–D’una broma. Jo em dic Francisco Javier Calvo i el cognom de la meva àvia era Salas. Era un dia de moltes rialles al sofà de casa meva...

–¿De què beu la sèrie?

–Una miqueta de Modern family, però més de sèries com The comeback i Ja’mie: private school girl. Realment, vam començar a imaginar i ens va portar fins aquí. El llenguatge de fals documental ens va semblar molt interessant per a les declaracions que Paquita fa en contrast amb la seva vida real. 

 

–Imaginació al poder, ¿no? ¿De quin pressupost estem parlant?

–La veritat és que la vam fer amb molt pocs diners. Els cinc capítols els vam fer en vuit o nous dies, corrent. Ho vam fer per riure. 

–¿Què els va semblar aquell bany de multituds, sobretot a les xarxes?

–Jo no sabia que quedarien tan bé els primers capítols, però n’estava tan orgullós, que em va semblar lògic, perquè era una cosa original i divertida i amb un treball d’actors, especialment el de Brays Efe, excepcional. Em va semblar meravellós.

–Després va arribar l’estrena del primer episodi a Neox, que no va acabar de triomfar. ¿És una sèrie per passar-la a la televisió?

–M’encantaria que estigués a la tele, però qui ha apostat per nosaltres és Flooxer. Hi ha moltes sèries, com House of cards, Stranger things…, que es passen per internet que són meravelloses i no per això deixen de tenir qualitat. Sí que és veritat que Paquita... la vam pensar per a l’on line i mai vam creure que tindria aquest abast. M’agradaria que hi hagués moltes temporades i que creixés perquè tingués cada vegada més qualitat i arribés a Hollywood.

–¿Ha sigut difícil mantenir el mateix nivell després de l’èxit del primer episodi?

–La sèrie ha anat cada vegada a millor i hi ha cameos molt bojos i moments d’or. És molt ascendent.

–¿A qui pretenien retratar a Paquita Salas

–A una  representant.  Paquita... parla d’una dona que s’enfronta a una pèrdua i, en general, d’aquelles senyores que estan antiquades, que senten que el món va més ràpid que elles i que són meravelloses.

"Vam fer la ficció amb molt pocs diners. Els cinc capítols els vam fer en vuit o nou dies"

–No obstant, l’actor protagonista és un home…

–És veritat, però quan miro Brays, no el veig a ell, sinó a una senyora. Hi ha moltes actrius que podrien haver fet de Paquita, però nosaltres volíem escriure alguna cosa per a ell. Brays és una senyora de cor i ens va semblar que ens podia donar una visió del personatge molt rica.

–¿Si Paquita… tornés a passar a la petita pantalla canviaria alguns plantejaments? 

–M’agradaria tenir més pressupost per fer una sèrie tècnicament meravellosa. 

–¿Com amb el vestuari de la senyora en qüestió?

–Sí, la roba és de la meva àvia. Des que ella va morir, la teníem guardada en un armari. A Brays el vam portar a depilar, i va tornar plorant… No entenia per què les dones han de passar per tot això. Va haver de viure l’experiència de convertir-se en dona. I ho va passar molt malament.

–¿Hi haurà una segona temporada de Paquita...

–Jo crec que n’hi ha d’haver, però no sé ni quan, ni com. Ja tinc moltes idees de com vull que sigui. Ara que saps que a la gent li agrada, els nous capítols ja te’ls agafes d’una altra manera i tens més consciència de les coses que emocionen i de les que no.

–¿Els temes que tracta la sèrie, com l’abandonament, són la clau de l’èxit?

–Paquita... és molt universal. No és una sèrie nínxol. Malgrat parlar d’un món molt concret, parla de tots els mons. És només una excusa per parlar de molt més.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–Vostè és actor . ¿No es va plantejar donar la cara a Paquita…

Hi ha alguna referència a mi en algun capítol. És un petit detallet.