Robert Englund: "Al meu jardí tinc un cartell que diu: Gos perillós"

Sembla una contradicció, però Robert Englund, el veterà actor nord-americà que va pertorbar les nits de milers d’adolescents sota la pell del malèfic Freddy Krueger (Malson a Elm Street), desborda els periodistes amb la seva empatia. Ha visitat Espanya en diverses ocasions: però quan Ivana Miño li va oferir viure una Catalunya experience, a TV-3, s’hi va llançar de cap. Podrà veure’s aquesta nit a les 22.35 hores.

–¿Com ha sigut la seva experiència catalana? 

–He nedat amb tonyines enmig del Mediterrani, he passat un dia sencer en un cementiri, he anat a una preciosa ciutat de postal, Besalú, que hauria sigut perfecta per a una pel·lícula que vaig dirigir fa uns anys a Itàlia... Allà, Ivana i jo vam tenir un moment molt espiritual als banys jueus de dones, descoberts a finals dels anys 60. Va ser molt sorprenent descobrir aquell lloc al final de la jornada… I Ivana va intentar sacrificar-me amb els diables de Mataró, a les Santes [riu].

–No es nota que hagi patit gaire. 

–Barcelona és la meva ciutat preferida. Per a l’equip del programa era treball, però no ho ha sigut realment, perquè he disfrutat molt.

–¿L’ha sorprès el que ha conegut fins ara?

–He estat venint a Espanya des del 1982. He estat moltes vegades a Sitges i Barcelona. Aquí he gravat una pel·lícula, igual que a Madrid i Almeria. Però és la primera vegada que he explorat els voltants de Barcelona. I és molt més maco del que m’havia imaginat. Potser l’any que ve tornaré per conduir per la costa i arribar fins a Cadaqués. 

–¿Què va pensar quan li van oferir participar en el programa? 

–Sóc molt fan d’Ivana Miño. Ens vam fer amics a Itàlia treballant junts en una pel·lícula, Night of the sinner. I va ser fantàstic tenir notícies seves una altra vegada. M’agrada tant Barcelona que hi vindria fins i tot remant. M’agraden l’arquitectura, la gent, el menjar... Va ser molt fàcil per a mi acceptar l’oferta. Però estava preocupat per la idea de com m’atemoririen cada dia, encara que el 90% del que hem fet han sigut vacances. Estava una mica nerviós. Al cementiri, per exemple, pensava que Ivana m’enterraria viu… Sempre m’estava fent broma.

–¿L’han reconegut com a Krueger al carrer? 

–Ara amb els DVD, Netflix i Amazon ja tinc una tercera generació d’aficionats: molta gent se m’acosta a Barcelona, i no només per Malson…, sinó també per altres projectes del principi de la meva carrera o més recents. I és molt divertit rebre aquest feedback. Quan estàs rodant no tens aquest contacte amb l’audiència, però quan els fans se t’acosten i et diuen algun compliment sobre algun dels teus papers, m’agrada molt. A vegades, tu només tens records llunyans del que has fet.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

–¿Entén el català? 

–Quan llegeixo els rètols al carrer i els menús dels restaurants sóc capaç de llegir-lo, però solo parlo una mica d’espanyol. És una llengua tan musical que m’agrada molt, com el portuguès. Per a l’orella nord-americana és molt difícil separar les paraules. Per això, quan les veig separades al carrer té més sentit per a mi. Al jardí tinc un cartell que avisa, en català: Gos perillós.