Robert Englund: "Al meu jardí tinc un cartell que diu: Gos perillós"

Sembla una contradicció, però Robert Englund, el veterà actor nord-americà que va pertorbar les nits de milers d’adolescents sota la pell del malèfic Freddy Krueger (Malson a Elm Street), desborda els periodistes amb la seva empatia. Ha visitat Espanya en diverses ocasions: però quan Ivana Miño li va oferir viure una Catalunya experience, a TV-3, s’hi va llançar de cap. Podrà veure’s aquesta nit a les 22.35 hores.

–¿Com ha sigut la seva experiència catalana? 

–He nedat amb tonyines enmig del Mediterrani, he passat un dia sencer en un cementiri, he anat a una preciosa ciutat de postal, Besalú, que hauria sigut perfecta per a una pel·lícula que vaig dirigir fa uns anys a Itàlia... Allà, Ivana i jo vam tenir un moment molt espiritual als banys jueus de dones, descoberts a finals dels anys 60. Va ser molt sorprenent descobrir aquell lloc al final de la jornada… I Ivana va intentar sacrificar-me amb els diables de Mataró, a les Santes [riu].

–No es nota que hagi patit gaire. 

–Barcelona és la meva ciutat preferida. Per a l’equip del programa era treball, però no ho ha sigut realment, perquè he disfrutat molt.

–¿L’ha sorprès el que ha conegut fins ara?

–He estat venint a Espanya des del 1982. He estat moltes vegades a Sitges i Barcelona. Aquí he gravat una pel·lícula, igual que a Madrid i Almeria. Però és la primera vegada que he explorat els voltants de Barcelona. I és molt més maco del que m’havia imaginat. Potser l’any que ve tornaré per conduir per la costa i arribar fins a Cadaqués. 

–¿Què va pensar quan li van oferir participar en el programa? 

–Sóc molt fan d’Ivana Miño. Ens vam fer amics a Itàlia treballant junts en una pel·lícula, Night of the sinner. I va ser fantàstic tenir notícies seves una altra vegada. M’agrada tant Barcelona que hi vindria fins i tot remant. M’agraden l’arquitectura, la gent, el menjar... Va ser molt fàcil per a mi acceptar l’oferta. Però estava preocupat per la idea de com m’atemoririen cada dia, encara que el 90% del que hem fet han sigut vacances. Estava una mica nerviós. Al cementiri, per exemple, pensava que Ivana m’enterraria viu… Sempre m’estava fent broma.

–¿L’han reconegut com a Krueger al carrer? 

–Ara amb els DVD, Netflix i Amazon ja tinc una tercera generació d’aficionats: molta gent se m’acosta a Barcelona, i no només per Malson…, sinó també per altres projectes del principi de la meva carrera o més recents. I és molt divertit rebre aquest feedback. Quan estàs rodant no tens aquest contacte amb l’audiència, però quan els fans se t’acosten i et diuen algun compliment sobre algun dels teus papers, m’agrada molt. A vegades, tu només tens records llunyans del que has fet.

Notícies relacionades

Les vergonyes de ‘Cachitos’

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

–¿Entén el català? 

–Quan llegeixo els rètols al carrer i els menús dels restaurants sóc capaç de llegir-lo, però solo parlo una mica d’espanyol. És una llengua tan musical que m’agrada molt, com el portuguès. Per a l’orella nord-americana és molt difícil separar les paraules. Per això, quan les veig separades al carrer té més sentit per a mi. Al jardí tinc un cartell que avisa, en català: Gos perillós.