Tele 5 reviu els 'anys de plom' d'ETA

L’atmosfera de pressió i mort a què estaven sotmesos els agents de la Guàrdia Civil destinats al Sant Sebastià dels anys 80, quan ETA perpetrava atemptats mortals gairebé cada 72 hores, és la del País Basc en què es desenvolupa El padre de Caín, minisèrie de dues entregues que aquesta nit estrena Tele 5 (22.30 hores) i l’última part de la qual oferirà demà dimecres (22.30 hores. Produïda amb Boomerang TV (Mar de plástico, El tiempo entre costuras) i basada en la novel·la homònima de Rafael Vera (secretari d’Estat de Seguretat entre 1984 i 1994), El padre de Caín se centra en la difícil vida d’un tinent de la Guàrdia Civil, Eloy, que demana com a primer destí la caserna d’Intxaurrondo en els anomenats anys de plom del terrorisme etarra. 

La minisèrie, que ha dirigit Salvador Calvo (Lo que escondían sus ojos), està protagonitzada per Quim Gutiérrez (Azuloscurocasinegro, El cor de la ciutat) en el paper del tinent Eloy. Al seu costat intervenen l’actriu Oona Chaplin (Joc de trons), que encarna la seva dona embarassada, que no viatja amb ell al País Basc, i Aura Garrido (El ministerio del tiempo), com una jove basca que es converteix en el principal suport de l’oficial durant el seu destí a Euskadi.

La minisèrie comença amb l’arribada d’Eloy a la caserna d’Intxaurrondo, on rep l’ordre d’instal·lar-se en una pensió de la capital donostiarra, des d’on portarà a terme la seva feina. La seva principal missió és la recerca i localització de Gorka Echenique, un industrial basc segrestat per ETA. Per alliberar tensió, Eloy troba suport en Begoña, la propietària de la pensió on s’allotja, una noia que se sent sola igual que ell.

 «En la nostra història no para de ploure, fet que accentua la soledat i l’aïllament del nostre protagonista», va explicar el director de la minisèrie, Salvador Calvo, que va recordar que la sèrie es va rodar a l’estiu. «Vam haver de traslladar-nos al nord i treballar pràcticament cada dia amb efectes especials per recrear la pluja constant que envolta la història. Va ser molt dur per als tècnics i els actors».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

RECREACIÓ FIDEL/ L’Euskadi dels anys 80 i del 2000 ha sigut recreat en diversos enclavaments d’Astúries, Madrid i Sant Sebastià. A més, la producció ha comptat amb l’assessorament i la col·laboració de la Guàrdia Civil que, per primera vegada, ha permès rodar exteriors a la mateixa caserna d’Intxaurrondo de Sant Sebastià, seu de la Comandància de la Guàrdia Civil a Guipúscoa i el lloc més atacat per la banda terrorista. L’enclavament de la lluita contra el terrorisme també ha sigut ambientat en localitzacions madrilenyes i a Sant Pol de Mar.

Després de l’emissió de cada episodi, s’ha programat un documentals amb testimonis de les víctimes d’ETA i altres testimonis d’aquella època negra. El primer especial, Los años de plomo, recull els testimonis de les víctimes de la banda etarra, d’amenaçats i de diversos protagonistes que van viure en primera persona la dècada més fosca i sinistra del terrorisme a Espanya i el País Basc. En aquest especial hi intervenen Javier Rupérez, diputat d’UCD que va ser segrestat en ple procés de debat de l’estatut del País Basc; José María Calleja, presentador de l’informatiu d’ETB durant els anys més durs del terrorisme; Melchor Miralles, director d’El Mundo en el País Vasco de 1994 a 1997; Bárbara Dürkhop, viuda del primer polític assassinat per ETA, el socialista Enrique Casas; José Ramón Recalde, jurista i polític socialista que va sobreviure a un tret a boca de canó a la cara, i Consuelo Ordóñez, germana de Gregorio Ordóñez, assassinat per la banda etarra quan era diputat del Parlament Basc i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sant Sebastià.