Aida Folch: "No havia tingut mai abans una exigència tan gran com a 'Sé quién eres'"

És de Reus, acaba de complir 30 anys i en fa 15 que treballa com a actriu, des que Fernando Trueba la va fitxar per a El embrujo de Shanghai (2002), director amb qui va repetir a El artista y la modelo i la recent La reina de España . Però Aida Folch també ha fet televisió, com la sèrie Cites, a TV-3, on ja va estar a les ordres de Pau Freixas, creador de Sé quién eres, sèrie d’intriga rodada a Catalunya que Tele 5 emet els dilluns a la nit. L’actriu encarna Eva Durán, que investiga el cas del desmemoriat advocat Juan Elías (Francesc Garrido).

–Diu que per fi fa un paper de noia intel·ligent...

–És que, en general, per edat, a les dones ens sol tocar fer de la noia guapa, l’amant, l’amiga... En aquest cas, el meu personatge és el que, per les seves característiques, habitualment estaria escrit perquè l’interpretés un home.

–¿I com és aquest personatge? 

–És el més llest, el que tot ho descobreix, que és intel·ligent, que té llum, que és bo… Em sembla una gran oportunitat per a mi.

–Per això porta els cabells curtets

–Jo lluitava molt perquè aquesta dona no estigués sexualitzada. El seu atractiu són el seu carisma i la seva intel·ligència. Això dels cabells curt està influenciat perquè, abans de començar aquesta sèrie, vaig veure un documental sobre la vida de Jean Seberg, una actriu a qui admiro i m’agrada molt. L’hi vaig proposar a Pau Freixas, pensant que potser em diria que estava boja.

–¿Per què va pensar això? 

–Perquè quan veiem una sèrie de, per exemple, advocats, amb una noia jove, lletrada, i a més tinc unes quantes amigues que ho són, quan van a un judici van amb el seu vestit jaqueta, els seus talons, i així tot el dia… ¿Per què sempre surten així, amb el cabells llargs, el bucle perfecte, el maquillatge i el taló alt? ¿Per què no fem una noia moderna, de Barcelona, que va en bici, amb uns pantalons de tub i una sabata plana? I porta una camisa moderna i treballa, perquè és una persona que treballa…

–És una estètica molt francesa...

–És cert que m’agrada Jean Seberg i la seva estètica i el cine francès i la nouvelle vague. És veritat. Tot està connectat. Però és sobretot la imatge d’aquesta actriu a À bout de suflé, amb els seus pantalons Oxford i la seva samarreta amb el logo del New York Herald Tribune la que em va venir al cap. I vaig pensar que molaria crear un personatge així, amb personalitat, que pogués ser una icona. Al Pau li va semblar interessant, perquè era allunyar-se del clixé que estem acostumats a veure. Però ens va costar més que Tele 5 ho acceptés, perquè era un canvi radical, que no saps mai com et quedarà, que si no estaràs femenina, que no sé què… i finalment ho vam aconseguir i ha sigut un encert, que ha convertit Eva en un personatge amb molta personalitat i potència.

–¿Cap on va el seu personatge? 

–És una dona que creu en la justícia, en el bé de tots, que té uns valors molt arrelats sobre el bé i el mal. És una idealista, no una tauró, com la resta. És una persona bona, bondadosa, encara que com tots els personatges té el seu propi conflicte: quins són els mitjans per arribar al fi que ella busca.

–¿Com va anar el rodatge? 

–Gairebé tota la sèrie està rodada amb steadycam, perquè el Pau volia que fos molt dinàmica. Així que tu arribes amb el teu text, amb la teva teoria i allà hi ha acció. Al ser la noia més llesta, és la que més text ha d’estudiar i la que ha de dir les coses amb determinació i autoritat. I hi havia textos que me’ls donaven el dia abans. Era una bogeria. L’exigència que he tingut en aquest projecte no l’he tingut abans en ma vida. Em costava la vida cada dia de rodatge.  Era molt complicat.

Notícies relacionades

La retransmissió de la Copa del Rei a TV3, l’emissió en directe més vista de la temporada

Francesc, Jesús i Bob Dylan

–¿Com creu que rebrà la sèrie l’espectador tenint davant productes dels EUA tan coneguts? 

–Crec que no és bo comparar unes sèries amb altres. Cada ficció té les seves qualitats i és com és. El Pau vol canviar la història de la televisió amb els seus treballs, i Sé quién eres té un nivell de pel·lícula de cine. Jo no havia llegit abans uns guions tan bons: cada frase està pensada al mil·límetre. És una sèrie molt intel·ligent, però que també pot ser molt popular.