Risto Mejide: "Si fos igual que fa 10 anys, hauria perdut 10 anys de la meva vida"

Risto Mejide (Barcelona, 1974) torna a seure al seu famós Chester per practicar el verb que últimament més li agrada conjugar (a part d'estimar, és clar): el de conversar. Ho va fer amb el seu 'Viajando con Chester' a Mediaset, la cadena que el va veure néixer en el paper d'odiat membre del jurat d''Operación Triunfo', ho va fer a 'El rincón de pensar' (rebatejat després com 'El rincón'), al seu pas per Atresmedia, i torna a fer-ho a 'Chester in love' de Cuatro. A més, a 'Got talent', el comunicador (col·laborador d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA) torna a exercir de jurat. Encara que ja no és el Risto agre que era. Li va bé això de ser un 'Risto in love'. Així ho explica a l'entrevista que publica 'Teletodo' el dissabte, 28.

En la nota de premsa es defineix com un intrús en el món de la publicitat, de l'empresa i de la tele. Afegiria també en el del periodisme, perquè s'ha revelat com un bon entrevistador. ¿És el primer sorprès? La veritat és que sí, i en les quatre facetes, a més, no només en una. Quan una cosa et surt bé, si ets honest amb tu mateix, l'única reacció honesta és la sorpresa.

Però ja hi deu estar acotumat, perquè el seu 'Viajando con Chester', per exemple, li va anar molt bé. Estic content amb 'Chester' perquè és un programa d'autor, molt artesanal. Té molt d'orfebreria, d'anar modelant les entrevistes i els convidats. I en aquesta etapa, especialment,  perquè crec que hi hem inclòs uns ingredients molt interessants.

¿A què respon aquest «' ...in love'»? ¿Té alguna cosa a veure amb el seu estat actual, que no amaga? No. És un plantejament vital. Aquest és un 'Chester' molt vitalista, molt visceral. Quan parlem d''in love' té a veure d'apassionar-se per les coses. A mi m'agrada que quan algú s'assegui al Chester,  s'apassioni amb allò del que conversare,. Ja no parlem de la vida dels convidats, sinó que parlem amb els convidats de la vida. I s'ha d'abordar amb passió les coses que t'apassionen, sigui el que sigui. Té a veure amb això. Amb el fet d'estar enamorat de la vida.

¿I com s'han seleccionat els temes de cada programa? Per l'interès universal que desperten. El primer va ser el de l'amor, perquè tothom s'ha enamorat alguna vegada, i si no... ¡quina tristesa! Però també hem parlat de temes que ens toquen d'una manera més col·lateral, com el de la fama. No només entesa com la de la gent que surt per la tele, sinó la que donen les xarxes socials. Hi ha xavals que competeixen per aconseguir més 'followers'. I això també ens pot configurar la ment. També de l'educació, i tindrem a una exministra d'Educació com Esperanza Aguirre per donar-nos el seu punt de vista. Parlarem dels diners... Perquè una persona diu molt de si quan explica la seva relació amb ells. De la religió, de Déu...

¿Els ha costat més que acceptessin aquesta proposta els convidats? Ho dic perquè, al citar-los per un tema en concret, ja saben que hauran de mullar-se... No ha sigut difícil. Perquè qualsevol que estigui viu té el seu punt de vista sobre aquests temes.

Aquest és un 'Chester' molt renovat. ¿Per què, si ja funcionava? ¿Respon a la necessitat que sembla tenir vostè de canvi? No sé si és això o és més aviat la de parlar de coses que no siguin la biografia d'un personatge. Sincerament, crec que els moments més interessant de les primeres etapes de 'Viajando...' es produïen quan el convidat parlava de la seva manera d'entendre la vida. És en aquest moment quan més coneixes a la persona. 

¿Ara van més al gra? Sí, ara anem molt més al centre de la qüestió. I és quan es despullen de debò. Poden sortir moments biogràfics, però ja no són el centre de l'atenció, sinó que aquest està en els seus valors, en els seus principis...

Ho presenten com una evolució de 'Chester'; com el seu 'spin off'. Les cadenes sempre utilitzen paraules estranyes. A mi m'agrada veure-ho com el nou Chester. I en ell hi ha moltes novetats, però també el de sempre, que és la conversa. Una conversa descarnada, crua, directa..., el més realista possible amb un personatge.

Sempre ha sigut una de les seves senyes d'identitat... Això ho hem mantingut. El que hem afegit, a més, són coses que entretinguin i facin que aquest 'Chester' sigui encara millor. Perquè, al final, el que passava és que a 'Chester' el teleespectador s'enduia un regal a casa, s'enduia algun aprenentatge, una cosa sobre la qual reflexionar. Ara hi haurà moltes coses sobre les quals pensar. I ja sé que pensar no està ben portat amb el fet entretenir, però,  esperem que sigui així. 

Més que amor, en aquest 'Chester' hi ha poliamor. Perquè ja no són només vostè i l'entrevistat. Hi ha ponents, públic... ¿Com manté aquella tan necessària intimitat? La intimitat no depèn de la gent que estigui mirant, sinó del que expliquis. I jo vull pensar que n'hi ha. A 'Viajando...' no estàvem sols, hi havia càmeres, il·luminació... al darrere hi havia unes quantes persones.

Entengui'm... Em refereixo al fet que la conversa era entre dos. Això depèn de mirar-li als ulls a l'altre i entrar en els temes importants. Deixar de posar 'el play', que a vegades és el que fem quan fem una entrevista. Les que els faig segueixen durant dues hores per arribar a 35 minuts després de l'edició. En dues hores parlant amb algú li puc assegurar que s'arriba a un grau d'intimitat molt important.

 

Quin luxe! Nosaltres no disposem de tant de temps... Escolti, al final, deuen acabar sent amics... O enemics, depèn de com vagi la conversa. Els primers 40 minuts saps que són d'aproximació mútua, i que no serviran per al muntatge final. Només serveixen per treure'ns les capes i les armadures que portem a sobre.

  

Però el ritme pausat que caracteritzava 'Chester' deu esclatar pels aires amb la contínua irrupció d'aquells acceleradors... Sí, hi ha catalitzadors a la conversa. I això m'agrada, perquè moltes vegades introdueixen matisos o opinions que ens poden ajudar a seguir endavant en la conversa o veure altres punts de vista. Són converses enriquides. Com si hagués posat aquell puntet (no diré marques) que millora el plat, encara que aquest segueixi sent el que és. 

¿Serveixen per introduir punts que no s'havien tractat? Fins i tot de conflicte. Hi ha hagut diversos moments d'aquests. Perquè una persona ha vingut a explicar coses radicalment oposades al que acaba d'exposar el convidat. I a mi m'agrada no haver d'explicar-ho jo, sinó que ho faci la protagonista. Per a mi això és un regal. Passa a ser una conversa a més bandes. I això suposa estar molt més atent. I després hi ha el públic, que hi intervé i pregunta i qüestiona. I també les pantalles, que et llancen un vídeo i dius: «¡Buf, això ara com ho superes!» Et venen per qualsevol costat. Et poden atacar per on sigui.

Ara té molts més fronts per atendre... Sí, però això és genial. La batalla dialèctica era molt del segle XIX: els dos bàndols ens trobàvem enmig del camp i a garrotades. Ara, tenen molt més que veure amb les guerres del segle XXI, en les quals no saps per on et sortirà l'enemic. I això és meravellós. 

¿Li dona més marxa? A mi em diverteix molt més.

Però el públic deu haver passat un càsting... El públic respon a una inquietud que tenien els teleespectadors de les primeres edicions de 'Chester'. Em deien: «A veure quan portes persones anònimes. Gent que  tenen grans històries per explicar». Però, és clar, amb anònims és difícil convocar el teleespectador així d'entrada. Ara bé, si els portem com a públic i els donem veu i els permetem explicar aquella història davant d'un famós, es produeixen moments màgics, molt potents. Perquè tenen històries molt més interessants que les de qualsevol famós. 

Com les cartes dels lectors d'un diari, vaja. Exacte. Així tens un cable a terra.  Perquè les bones històries són fora. M'agrada que 'Chester in love' sigui permeable a aquesta gent que no és no famosa, però que té coses per explicar. 

Una de les grans opcions de 'Viajando amb Chester' era que el sofà es desplaçava. Com això sap fer-ho molt  bé, vengui'm quins avantatges té tornar al plató… Li faig aquest joc si vostè em cita quatre localitzacions que recordi de 'Viajando amb Chester'.

'Touché'. Recordo alguns dels estampats del sofà, però no les localitzacions... És clar, és que no és més que un decorat. No estem més que substituint un decorat per un altre. És un tema estètic. Hi deu haver gent a qui li deu agradar més; hi havia gent a qui l'horroritzava segons el lloc on anàvem. En qüestió de gustos no hi entro. El que sí que és cert és que tenim un decorat amb pantalles que ens donen informació i ens permeten entrar en les conversa d'altres maneres. Per a mi no hi ha color.

L'estètica el perd. Però aquesta vegada el sofà no serà customitzat. No, serà sempre el mateix. I ja veurem què passa amb ell. Perquè serà el sofà pel qual hagi passat tots els convidats, absolutament tots. I per això en alguna cosa estem pensant.

A més d'estètic, el decorat és pràctic, amb aquelles pantalles. Cuida la paraula, però ¿una imatge val més que mil paraules? Sí, és clar, tu li ensenyes la foto d'un pare o un fill a un convidat i això l'entendreix d'una manera... Abans, el convidat la veia a casa, després del muntatge posterior. Ara la foto la veu en directe i jo observo la reacció. És  molt potent.

El seu és un programa d'autor. ¿És com aquells cotxes únics que només es deixen conduir per una persona? Perquè a Pepa Bueno potser se li va calar una miqueta... Això li hauria de preguntar al teeespectador. Jo sé que les entrevistes, en qualsevol programa, tenen a veure amb l'entrevistador, amb el seu punt de vista, perquè és ell qui imprimeix un caràcter, i cadascú en té un de diferent. És un programa que canvia molt quan ho fa el seu entrevistador.   ja està. I deu haver a qui li encanta Pepa Bueno i no em suporta a mi, ¿eh? Simplement és que som diferents. Però el mateix passaria si es posés Mercedes Milá o qui fos.

El primer programa va ser sobre l'amor. ¿Per a vostè és EL tema? És la passió de les coses. Estar enamorat d'alguna cosa, d'algú, de la vida, dels temes que tocarem, fins i tot dels convidats... 

La seva relació amb Mediaset és d'aquells amors tempestuosos en què els amants es deixen i tornen. Jo soc feliç. 

¿El que va tenir amb Atresmedia només va ser amor d'estiu? Jo soc feliç [riu].

Quan es van apuntar, ¿coneixien  els concursants de la nova temporada del concurs Got talent (Tele 5) que seria jurat? ¿Hi ha hagut baixes al saber-ho? [Riu]. Això no ho sé, i si n'hi ha hagut, la productora m'ho ha ocultat. No, no ho sé.

¿Ja no serà  tan dur com ho va ser en aquells 'Operación Triunfo' de Mediaset? Perquè en el primer programa se'l veia molt sensible... Només sé que soc 10 anys més vell.  

Notícies relacionades

Crítica política i reflexions intimistes, entre els cinc articles més llegits de Risto Mejide

Risto Mejide torna a Cuatro amb el seu famós sofà

No em negarà que té morbo ocupar en aquest 'talent show' el lloc que va ocupar la temporada passada el presentador que precisament el va fer fora d''OT', Jesús Vázquez. El morbo el poseu vosaltres.

Primer ens va donar una imatge d'un Risto permanentment cabrejat; després, la d'un Risto profundament enamorat. ¿Quin serà el pròxim Risto Mejide? No ho sé ni jo. Em deixo sorprendre per la vida, els programes, els convidats i per tothom. Si jo fos igual que fa 10 anys, hauria perdut 10 anys de la meva vida.